{"id":122,"date":"2018-12-07T12:00:26","date_gmt":"2018-12-07T10:00:26","guid":{"rendered":"https:\/\/catalunyaplural.cat\/extra\/?p=122"},"modified":"2026-09-21T08:34:11","modified_gmt":"2026-09-21T08:34:11","slug":"regenerar-aigua-del-llobregat-per-dependre-menys-de-la-del-ter","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/catalunyaplural.cat\/extra\/regenerar-aigua-del-llobregat-per-dependre-menys-de-la-del-ter\/","title":{"rendered":"Regenerar aigua del Llobregat per dependre menys de la del Ter"},"content":{"rendered":"<p>L\u2019any 2007 es va produir un per\u00edode de greu sequera que va afectar tota l\u2019\u00e0rea metropolitana de Barcelona. Mesos i mesos sense caure una gota mentre els nivells dels embassaments baixaven fins a alarmants nivells r\u00e8cord. Entre altres mesures preses aleshores, es va acordar la construcci\u00f3 de l\u2019Estaci\u00f3 de Regeneraci\u00f3 d\u2019Aig\u00fces (ERA) del Prat de Llobregat, una planta capa\u00e7 de recuperar un importat volum d\u2019aigua del mateix riu a la seva desembocadura per tornar-la Llobregat amunt en cas de necessitat extrema. Des qu\u00e8 la planta va entrar en funcionament, aquesta necessitat no s\u2019ha produ\u00eft, ja que no s\u2019ha repetit un episodi de sequera tan extrema, per\u00f2 a partir del primer trimestre de 2019 es faran proves per analitzar la possibilitat de convertir l\u2019aigua regenerada en un recurs h\u00eddric estructural de l\u2019\u00e0rea metropolitana. Aquestes proves les supervisar\u00e0 un comit\u00e8 de dotze experts nomenat per les diverses administracions implicades (Generalitat, AMB i ACA).<\/p>\n<p>\u201cL\u2019objectiu \u00e9s reduir la depend\u00e8ncia h\u00eddrica que t\u00e9 l\u2019\u00e0rea de Barcelona de l\u2019aigua del Ter i allunyar definitivament altres opcions que s\u2019havien avaluat fa temps, com portar l\u2019aigua de l\u2019Ebre o del Roine, o que arribin vaixells plens d\u2019aigua al port de Barcelona\u201d, explica Eloi Badia, vicepresident de l\u2019\u00c0rea de Medi Ambient de l\u2019\u00c0rea Metropolitana de Barcelona. \u201cVolem que les conques del pa\u00eds puguin aprofitar al m\u00e0xim els seus recursos\u201d, afegeix.<\/p>\n<p>L\u2019Estaci\u00f3 Regeneradora va for\u00e7a m\u00e9s enll\u00e0 del que fa una depuradora. A m\u00e9s a m\u00e9s d\u2019eliminar els s\u00f2lids i la mat\u00e8ria org\u00e0nica, l\u2019aigua passa per uns sistemes de decantaci\u00f3 i filtratge, seguit per uns processos de desinfecci\u00f3 per acabar amb un tractament d\u2019osmosi inversa. Segons explica Joan Pinyol, director de Medi Ambient de l\u2019AMB, \u201caquest tractament intensiu permet donar una segona vida a l\u2019aigua que fins ara s\u2019abocava al mar\u201d.<\/p>\n<p><img fetchpriority=\"high\" decoding=\"async\" class=\"alignnone wp-image-124 size-full\" src=\"https:\/\/nervous-aryabhata.82-223-14-90.plesk.page\/extra\/extra\/wp-content\/uploads\/sites\/13\/2018\/12\/2.jpg\" alt=\"\" width=\"5286\" height=\"3480\" \/><\/p>\n<p>Ara mateix l\u2019aigua de l\u2019estaci\u00f3 s\u2019injecta als aq\u00fc\u00edfers del delta del Llobregat \u201ca fi de crear una barrera contra la intrusi\u00f3 salina i garantir la qualitat de la massa d\u2019aigua estrat\u00e8gica que contenen els aq\u00fc\u00edfers\u201d, puntualitza Pinyol. En cas de prealerta, segons el conveni signat entre l\u2019AMB i l\u2019ACA fa uns mesos, l\u2019aigua de l\u2019ERA pot enviar-se riu amunt per poder-la destinar, a m\u00e9s, a usos agr\u00edcoles, ambientals o municipals (neteja). I en cas d\u2019excepcionalitat (quan les reserves d\u2019aigua baixen al 25%) o emerg\u00e8ncia (20%), es podria arribar a reenviar l\u2019aigua de l\u2019ERA m\u00e9s amunt de l\u2019assut de Molins de Rei, de tal manera que es tornaria a abocar al riu i seria captada per la planta potabilitzadora que Aig\u00fces de Barcelona t\u00e9 a Sant Joan Desp\u00ed i canalitzada a la xarxa de subministrament dom\u00e8stic.<\/p>\n<p>\u201cLa instal\u00b7laci\u00f3 pot arribar a produir, a m\u00e0xim rendiment, tres metres c\u00fabics (3.000 litres) per segon, que \u00e9s el consum equivalent d\u2019aigua per una poblaci\u00f3 de m\u00e9s d\u2019un mili\u00f3 d\u2019habitants, \u00e9s a dir, aproximadament el 25% de la demanda d\u2019aigua de tota l`\u00e0rea metropolitana de Barcelona\u201d, afegeix Badia.<\/p>\n<p>Entre els membres de l\u2019anomenat panell d\u2019assessorament cient\u00edfic que estudia la implantaci\u00f3 d\u2019aigua regenerada com a mesura estructural per disposar de m\u00e9s recursos h\u00eddrics es troben Dami\u00e0 Barcel\u00f3, director de l\u2019Institut Catal\u00e0 de Recerca de l\u2019Aigua; Josep Caixach, investigador del CSIC i membre de l\u2019Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis d\u2019Aigua de Barcelona (IDAEA); Narc\u00eds Prat, catedr\u00e0tic d\u2019Ecologia de la UB i membre fundador de la Fundaci\u00f3n Nueva Cultura del Agua; Francisco Lucena i Joan Jofre, tots dos catedr\u00e0tics de Microbiologia de la UB; i Antoni Ginebreda, avui professor del CSIC i que durant m\u00e9s de 30 anys ha ocupat c\u00e0rrecs de responsabilitat a la Junta de Sanejament i a l\u2019Ag\u00e8ncia Catalana de l\u2019Aigua.<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" class=\"alignnone wp-image-125 size-full\" src=\"https:\/\/nervous-aryabhata.82-223-14-90.plesk.page\/extra\/extra\/wp-content\/uploads\/sites\/13\/2018\/12\/3.jpg\" alt=\"\" width=\"5226\" height=\"3438\" \/><\/p>\n<h3>\u00a0El preu just de l\u2019aigua<\/h3>\n<p>\u201cUn altre aspecte relacionat amb l\u2019aigua en el que hem volgut incidir des de l\u2019AMB ha estat la pol\u00edtica tarif\u00e0ria, volem que la tarifa s\u2019ajusti als costos reals del servei i que per tant tingui el m\u00ednim impacte sobre la ciutadania\u201d, apunta Eloi Badia. En els darrers anys, recorda, la tarifa de l\u2019aigua s\u2019ha abaratit un 4%, gr\u00e0cies a dues baixades consecutives del 2,36% (2016) i de l\u20191,65% (2018). Tots dos decrements (que suposen uns 13 milions d\u2019euros d\u2019estalvi per a la ciutadania) es van produir malgrat que la companyia que explota el servei, Aig\u00fces de Barcelona, havia demanat en tots dos casos un increment tarifari. En els deu anys anteriors a 2016 la tarifa metropolitana de l\u2019aigua potable s\u2019havia incrementat en un 85%.<\/p>\n<p>Aquesta tarifa s\u2019ha de tornar a revisar ara, i Aig\u00fces de Barcelona ha tornat a proposar que pugi, en aquest cas un 4,1%. Per\u00f2 en el Consell Metropolit\u00e0 que es va celebrar el 27 de novembre el govern de l\u2019AMB va proposar aturar aquest increment, amb l\u2019argument que s\u2019han detectat algunes desviacions respecte a l\u2019evoluci\u00f3 dels ingressos via el rebut de l\u2019aigua. Traslladat en xifres, els ingressos via rebut de l\u2019aigua previstos per Aig\u00fces de Barcelona el 2017 eren de 297 milions d\u2019euros, quan s\u2019estima que van acabar sent de 328 milions, per la qual cosa \u201cl\u2019AMB vol revisar l\u2019acord marc del contracte amb Aig\u00fces de Barcelona a fi de determinar l\u2019origen exacte del desequilibri\u201d, explica Badia. I afegeix: \u00a0\u201cLa revisi\u00f3 proposada per l\u2019AMB respon a la voluntat d\u2019aquesta administraci\u00f3, en tant que titular del servei d\u2019aigua potable, de garantir que la ciutadania pagui un preu just per l\u2019aigua\u201d.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>\u00c9s possible que l\u2019\u00e0rea metropolitana de Barcelona pugui abastir els seus habitants de tot el volum d\u2019aigua que necessiten? Aquest escenari d\u2019autosufici\u00e8ncia \u00e9s encara lluny, per\u00f2 les autoritats metropolitanes el volen situar com horitz\u00f3 de les pol\u00edtiques mediambientals. I per arribar-hi, la regeneraci\u00f3 de l\u2019aigua dels rius \u00e9s un element fonamental.<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":123,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[4],"tags":[],"tipo":[110],"class_list":["post-122","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","category-general","tipo-actualitat"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/catalunyaplural.cat\/extra\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/122","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/catalunyaplural.cat\/extra\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/catalunyaplural.cat\/extra\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/catalunyaplural.cat\/extra\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/catalunyaplural.cat\/extra\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=122"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/catalunyaplural.cat\/extra\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/122\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":984,"href":"https:\/\/catalunyaplural.cat\/extra\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/122\/revisions\/984"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/catalunyaplural.cat\/extra\/wp-json\/wp\/v2\/media\/123"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/catalunyaplural.cat\/extra\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=122"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/catalunyaplural.cat\/extra\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=122"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/catalunyaplural.cat\/extra\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=122"},{"taxonomy":"tipo","embeddable":true,"href":"https:\/\/catalunyaplural.cat\/extra\/wp-json\/wp\/v2\/tipo?post=122"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}