En els darrers anys, s’ha produït una important regressió de les platges metropolitanes, fins al punt que algunes d’elles estan en risc de desaparèixer. Davant d’això, Jordi Bordanove, Coordinador de Promoció i Conservació de l’Espai Públic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), destaca la necessitat de dur a terme mesures correctores perquè el sistema s’equilibri. “Hem de pensar en global: en accions que tendeixin a fer un ecosistema cada vegada més resistent i resilient. Per això cal posar sobre la taula solucions estructurals a llarg termini”, explica Bordanove.
Les diferents infraestructures costaneres -com ports o espigons-, la canalització de les rieres i la constant urbanització del territori, entre altres factors, han contribuït a reduir els sediments aportats a les platges, dificultant així la seva regeneració natural. A més, l’emergència climàtica, amb temporals cada vegada més forts i freqüents, grans elevacions del nivell del mar i canvis en la direcció del vent, no afavoreixen la conjuntura i provoquen, en conseqüència, una major erosió de les platges.
Les platges tenen un perfil d’estiu i un d’hivern. A l’estiu torna una part de la sorra que s’ha anat durant l’hivern cap al fons del mar, però mai torna al 100%. “Quan perdem el perfil original de la platja és molt difícil que torni a recuperar la mateixa capa de sorra”, assenyala Daniel Palacios, cap de servei de platges de l’AMB. Les platges urbanes i estretes del litoral metropolità nord són algunes de les que presenten una major regressió. Montgat, per exemple, és un dels municipis més afectats, ja que ha perdut més de la meitat de les platges en els últims anys. Igualment, en el litoral metropolità sud, els últims temporals han anat reduint molt la superfície de les platges, especialment a Gavà i Viladecans, on estan amenaçades àrees urbanes i zones protegides.
L’AMB duu a terme un registre mensual de tota la línia costanera per determinar l’amplada de les platges i poder fer un seguiment acurat de la seva evolució. “S’estan posant les bases per entendre com funciona la dinàmica de les platges metropolitanes”, apunta Bordanove. En aquest sentit, cal un treball conjunt amb la resta d’administracions públiques. “Impulsem uns estudis d’acord amb les altres administracions per tal de veure quines podrien ser les solucions per a cada ecosistema, ja que cada zona té les seves peculiaritats”, explica. Els últims estudis sobre l’estat actual de les platges i les possibles accions per reduir les afectacions i danys es presentaran el 16 de desembre a Gavà.
La gestió dels temporals
Cada temporada es produeixen, de mitjana, entre 7 i 8 temporals que provoquen nombroses afectacions a la superfície de les platges, així com als equipaments i el mobiliari. Bordanove destaca la importància de treballar amb previsió i perspectiva de futur: “no podem esperar que ens vingui el temporal a sobre”. Per reduir al màxim les conseqüències d’aquests forts temporals, l’AMB engega en cada cas un protocol previ consistent, en primer lloc, en eliminar les barreres que bloquegen el pas de l’aigua i construir uns canals per evitar la inundació de les platges. També es retiren prèviament una part dels equipaments i mobiliari de la platja.
Després del temporal, s’inicia una operació per tal de deixar les platges com estaven abans, basada en el moviment de sorra per adequar equipaments, i en retirar els residus i les acumulacions de sorra que puguin haver quedat en els diferents accessos i equipaments. La sorra retirada es redistribueix cap als sistemes dunars per tal de reforçar-los.
La importància de les dunes
Els sistemes dunars són molt importants per a la conservació i protecció de les platges, perquè actuen com a barrera flexible o matalàs davant dels temporals, l’onatge o l’elevació del nivell del mar. “Ajuden a la resiliència respecte els impactes dels temporals i alhora configuren una zona d’emmagatzematge de sorra”, destaca Palacios. A causa de l’acció humana, però, les dunes han anat desapareixent i la presència d’espècies invasores ho ha empitjorat. Per aquest motiu, l’AMB impulsa diverses accions per enfortir i recuperar les dunes. Així doncs, en els últims anys s’ha fet una renovació i reforç dels tancaments que voregen les zones dunars, adaptant-los al creixement de les dunes.
Una altra mesura important és la retirada de vegetació invasora, que no té depredadors i que es reprodueix sense control destruint les espècies autòctones del voltant. Per assegurar la biodiversitat en les zones que han quedat empobrides a causa de la retirada de vegetació invasora, s’ha fet una intensa tasca de plantació de noves espècies autòctones. En aquest sentit, el 2018 es van plantar un total de 7.000 unitats de vegetació autòctona. A totes aquestes accions, se li suma la inclusió de senyals informatives per al públic que subratllen la fragilitat dels espais naturals d’aquests ecosistemes i la importància de la col·laboració ciutadana en la seva preservació.
