Una mirada d’infant als periples migratoris: “molts nens no saben ni dir-te d’on són”

Un informe de l'Organització Internacional per les Migracions (IOM) xifra en més de 250 els infants morts cada any en ruta migratòria. Els menors són el col·lectiu més vulnerable d'entre tots els refugiats; “les polítiques es fan des d'una perspectiva d'adults i pensada per adults”

Sandra Vicente
 
 
 
Caravana migrant a la Ciutat de Mèxic | Wikimedia

Caravana migrant a la Ciutat de Mèxic | Wikimedia

El dos de setembre de 2015 va deixar per a la posteritat una imatge que esdevindria icònica, inesborrable i simptomàtica d’allò que ja es començava a anomenar ‘crisi dels refugiats’. L’Aylan, nen kurd que va aparèixer mort a una costa turca es va convertir en un símbol de totes aquelles persones que moren intentant fugir d’una guerra o un passat de violència. Aquest estiu, una altra imatge ha sacsejat consciències, però aquesta vegada, mirant a l’altra banda del món. La nena de dos anys d’El Salvador, morta, juntament amb el seu pare, a la vora d’un riu mexicà mostra una altra frontera mortal.

Aquestes dues fotografies han esdevingut símbol de la matança que es dóna quan es fuig de la guerra. Però aquests dos infants són una gota a un oceà que ja acumula més de 250 morts de nens i nenes cada any des que es van començar a compilar les dades, al 2014. Però recollir les dades sobre les migracions infantils encara és una tasca hercúlia: “qualsevol recompte només toca la superfície de la tragèdia: la documentació de morts i desaparicions infantils moltes vegades no està disponible”, denuncia l’IOM (International Organization for Migration) al seu informe Fatal Journeys: Missing Migrant Childrens.

L’organització posa el focus en aquest quart informe en els nens i nenes, que tenen menys opcions per a un viatge segur i legal. “Són els nens -o les famílies que viatgen amb menors- els que normalment prenen camins de migració irregulars, amb la finalitat d’evitar la detecció i, amb ella, el retorn”, apunten des de l’IOM. Asseguren, així mateix, que la manca de dades fa difícil proposar solucions, ja que “els estudis i les polítiques migratòries estan fetes per i per a adults, fet que deixa fora de l’espectre els més vulnerables: els infants”.

Són milions els nens i nenes els que creuen fronteres per a reagrupar-se amb la família o fugir de la violència, tants que al 2017 la OIM calcula que 30 milions de nens i nenes residien a un país diferent del que van nàixer com a refugiats i un altre milió eren sol·licitants d’asil. “Molts nens i nenes petits porten tal periple migratori a les esquenes que no saben ni dir-te de quin país són”, explica Isabel. Aquesta catalana treballa amb menors migrats a un camp de refugiats de la Grècia continental (per motius de seguretat, no ha estat autoritzada a donar el nom del camp).

Isabel fa un any que treballa a un CFS (Children Friendly Space) en el que atén tot de nens i nenes que arriben a Grècia, com a primer punt de contacte amb Europa, un continent a través del qual es repartiran. Ella tracta només amb criatures que venien acompanyades de la família i s’encarrega de l’anomenada educació no formal. Comenta la dificultat de saber la seva nacionalitat i la seva edat: “molts parlen un turc perfecte, però perquè han estat molt de temps tancats a camps d’aquell país”, explica Isabel.

“Molts no saben dir-te d’on són perquè directament no saben on van nàixer: alguns ho han fet en un camp de refugiats i alguns estan confusos”, apunta, en referència als provinents del Kurdistan. “N’hi ha que no saben si són turcs, siris…alguns se n’adonen aquí que són del Kurdistan”. La majoria de migrants que arriben al camp d’Isabel, igual que a la majoria dels grecs, provenen de Síria, Kurdistan i Iraq.

Imatge d’arxiu de joves migrants que viuen al carrer a Melilla perquè fugen o són expulsats del sistema de protecció de menors. | Robert Bonet

Càrregues familiars

Des del 2014 fins al 2018 s’han computat 1593 morts de nens durant migracions (això només comptant els casos en què s’han trobat els cossos), però sense informació exacta sobre l’edat. Segons l’IOM, l’edat només es coneix a un 10% dels incidents. També es freqüent que els nens i nenes no diguin la veritat sobre la seva edat quan arriben a un camp de refugiats, segons confirma Isabel. “Quan els preguntes quants anys tenen et demanen si vols la de veritat o la del camp”. I és que la por a la deportació i al desemparament s’extremen en els infants i les famílies.

“Les migracions poden tenir un greu impacte en el desenvolupament social i psicològic a qualsevol edat, però els traumes i les seqüeles són més freqüents en infants, ja que no tenen una maduresa emocional i psicològica que els protegeixi”, afirma l’IOM a l’informe. En la mateixa línia, Isabel destaca que els nens entre 10 i 12 anys pateixen “una càrrega familiar insuportable”. Degut a la seva millor capacitat d’aprenentatge, parlen molts més i millors idiomes que els seus pares o acompanyants adults: “això els posa en el compromís de fer de traductors, amb la càrrega greu que suposa assumir responsabilitats adultes que, en cas de rebutjar, posarien en risc a les seves famílies”.

I és que durant els periples migratoris no només es perden els teixits socials, sinó també la capacitat de comunicar-se plenament. Tal com explica Isabel, els nens que arriben al seu camp parlen perfectament turc, ja que han estat parats molts anys en aquest territori, però això no passa amb els adults. Al CFS on treballa la catalana, als nens se’ls ensenya anglès i grec. “No comptem amb massa intèrprets, així que els ensenyem com podem, però són nens que aprenen ràpid”, matisa.

Grècia és un país de pas en les rutes migratòries des de fa anys. Les illes gregues van registrar el 2015 el major moviment de població cap a Europa des de la Segona Guerra Mundial, amb 853.650 persones creuen l’Est del Mediterrani. De mitjana, 4.532 persones intenten arribar a Grècia cada més, segons dades de l’IOM de l’abril del 2016.

Dins l’excepcionalitat de viure en un camp de refugiats, les activitats d’educació no formal dels CFS poden ser les úniques rutines que recordin un xic a la infància. “Suposadament tots haurien d’anar a escola”, apunta Isabel. Però això no és sempre així, ja que a la pràctica no se’ls pot escolaritzar fins que no hagin estat vacunats. “I les vacunes, com tot el que ha de passar per burocràcia, triga”.

Migrats acabats d’arribar a Barcelona, en un centre de primera acollida | Sandra Vicente

Vulnerabilitat i burocràcia

“Els nens són un grup particularment vulnerable de persones, i encara més sota condicions vulnerables”, diuen des de l’organització, que destaca l’educació, l’ètnia, les circumstàncies de la migració, la raó del viatge, les barreres idiomàtiques i la inestabilitat econòmica com a factors que poden posar en risc (deixant de banda el periple migratori) els infants, tant física, com psicològicament.

Tot i això, els estudis són limitats, apunten. “Hi ha poca i pobra analítica per a entendre el concepte i les vulnerabilitats que afecten els infants”, denuncien. Encara que sense dades, les organitzacions i els voluntaris coincideixen en que una de les pors més acusades sobre la vulnerabilitat dels infants és la seva desaparició. L’IOM denuncia que no hi ha cap definició oficial per a “infant desaparegut” en contextos migratoris, però l’organització estipula que qualsevol menor que estat identificat i ha deixat de rebre els serveis de protecció a la infància es pot considerar desaparegut.

Hi ha moltes causes darrera de la desaparició, però una de les que més es temen és el tràfic. Així, les polítiques de protecció de dades dels camps de refugiats són extremes: no només no es poden fer i publicar fotos dels nens, sinó que tampoc es poden compartir els noms, les edats o fins i tot el número de nens i nenes que resideixen en un camp. L’entitat que gestiona externalitza a una altra ONG la feina que fa la Isabel, per això, “en cap moment no ens van passar una llista dels nens, nacionalitat o les seves edats”, diu.

Això, tot i que augmenta la seguretat, porta dificultats afegides, com el fet de “no saber mai quants nens tens a càrrec. Per tant, quan un nen o nena deixa de venir, no sabem si és que la seva família ja ha continuat el camí i han marxat del camp o és que li ha passat alguna cosa”, es queixa. Les dades de tràfic d’infants de l’Oficina de Drogues i Crims de les Nacions Unides apunten a un destí d’explotació sexual en un 62% dels casos (dels quals, el 73% són nenes i dones joves). Però, segons l’entitat, els nens i homes joves també són vulnerables al tràfic, en el seu cas, per a ser destinats al treball forçat.

La parada que fan els nens i nenes als camps de refugiats a Grècia només és un nou grao en una llarga escala; després de llargs períodes de temps atrapats a Turquia, esperen poder creuar les portes d’Europa. Sempre que el mar, els governs, les fronteres o el racisme -institucional o social- no els posin una altra pedra més al camí.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*