Skepta com a símptoma de resistència del Sónar

L’anglès Skepta va ser un fidel reflex de com la música urbana, de ball i racial es renova constantment i li procura una vàlvula d’oxigen a un festival que el necessitava més que mai: la millor manera d’espolsar-se els fantasmes és admetre que els ritmes més excitants actualment provenen de les rimes renovades del hip hop en un capgirament de l’ordre natural de l’electrònica

Vicenç Batalla
 
 
 
NEREA COLL | El traper català Cecilio G, entrant a cavall el dissabte des del SonarVillage al SonarXS en una performance auspiciada per Sergio Caballero

NEREA COLL | El traper català Cecilio G, entrant a cavall el dissabte des del SonarVillage al SonarXS en una performance auspiciada per Sergio Caballero

Enmig de la pista del SonarClub, suant amb els britànics vinguts expressament i d’altre públic local, amb dosis de pogo per moments, l’actuació de l’anglès Skepta va ser un fidel reflex de com la música urbana, de ball i racial es renova constantment i li procura una vàlvula d’oxigen a un festival que el necessitava més que mai. Menystingut per Fira de Barcelona amb un canvi unilateral del juny al juliol, acorralat per una vaga legítima dels riggers que algú va deixar podrir just en aquestes dates i amb la síndrome de celebrar un quart de segle sota propietat nord-americana, la millor manera d’espolsar-se els fantasmes és admetre que els ritmes més excitants actualment provenen de les rimes renovades del hip hop en un capgirament de l’ordre natural de l’electrònica.

Que no és altra cosa que tornar a furgar en el que de feréstec i subversiu es gesta al carrer. I que incloïa també proclames polítiques contra el governador de Puerto Rico. Global i domèstic, amb veus i cossos que inflamen el públic, el Sónar 2019 (18-20 de juliol) va ser un prova de foc del qual en va sortir revitalitzat.

Llegeix la crònica sencera a París/BCN…

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*