Revoltes i buit de poder: qui ocupa l’absència de les institucions?

Catalunya viu als marges de la seva principal institució, la Generalitat. Des de la sentència Catalunya s'articula a través de canals alternatius de la institució, siguin aquests un canal de Telegram amb capacitat de mobilitzar sense necessitat de partits polítics, o les reunions clandestines entre el Vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès i la Vicepresidenta en funcions del Gobierno, Pilar Calvo. Analitzem quatre fenòmens que prenen el buit deixat per les institucions de Catalunya

Guillem Pujol
 
 
 
Aspecte que té la cruïlla de Passeig de Gràcia amb Diagonal amb milers de persones en un ambient festiu foto: Sandra Vicente

Aspecte que té la cruïlla de Passeig de Gràcia amb Diagonal amb milers de persones en un ambient festiu foto: Sandra Vicente

Catalunya viu als marges de la seva principal institució, la Generalitat de Catalunya. Des de la sentència per sedició als presos polítics, Catalunya en general i Barcelona en particular es mou a través de canals alternatius dels que fixa la institució, siguin aquests un canal de Telegram amb capacitat de mobilitzar centenars de milers de persones sense necessitat de partits polítics, o les reunions clandestines entre el Vicepresident de la Generalitat Pere Aragonès i la Vicepresidenta en funcions del Gobierno de España, Pilar Calvo. Analitzem quatre fenòmens que prenen el buit deixat per les institucions de Catalunya.

Waterloo – Consell de la República

Si bé el Consell de la República no suposa, directament, una amenaça al poder de decisió de la Generalitat, sí que ho fa de manera indirecta. Un cop a l’exili, Carles Puigdemont va idear una estructura que li permetés continuar liderant el moviment independentista, i sobretot, sobreposar-se a les tensions internes dins de Junts per Catalunya. A la Casa de la República s’hi han mantingut diverses reunions amb el propi president de la Generalitat i els Consellers més importants d’ERC, així com a plataforma per a donar veu als exiliats de l’1 d’Octubre, com ara Toni Comín, Marta Rovira, o Anna Gabriel. La Casa de la República no té capacitat real de substituir la Generalitat, però el fet que Quim Torra es mantingui a disposició de l’agenda de Carles Puigdemont a Waterloo, erosiona el poder real de la Generalitat.

Assamblea de càrrecs electes de Catalunya (ACEC)

Creada l’octubre del 2016, l’Assamblea d’Electes de Catalunya era un organisme dorment impulsat per l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) que tenia com a objectiu unificar l’independentisme en la defensa de les institucions catalanes en el hipotètic cas que les institucions es trobessin sota amenaça. Tres anys després, i a instàncies de la CUP, l’Assamblea s’ha reactivat per tal d’empènyer una institució paral·lela que doni veu als processos de desobediència que tenen lloc, des de fa una setmana, a tot el país. És sintomàtic que tant Junts per Catalunya com Esquerra Republicana hagin prohibit als seus quadres a assistir a l’Assamblea que va tenir lloc el dilluns 21 d’Octubre a les Cotxeres de Sants. Tot i així, algun càrrec va decidir igualment participar-hi, fet que denota, no tant la potencial capacitat de l’ACEC d’ocupar el lloc de la Generalitat, però les contradiccions internes que estan patint els principals partits independentistes en tot aquest procés.

Diàleg entre Aragonès i Calvo

El que era un secret a veus va ser confirmat recentment per fonts de la Moncloa: l’interlocutor a la Generalitat durant els dies de crisi no està sent el President Torra (com mostrava aquesta escena presentada a TV3) sinó el Vicepresident del Govern, Pere Aragonès. D’ençà que ERC va començar a canviar el seu discurs, més evident que mai en aquesta entrevista a Carme Forcadell, i sumat a la disposició del grup parlamentari al Congrès dels Diputats de facilitar la investidura de Pedro Sánchez, ERC ha sigut, a ulls del PSOE, un interlocutor més vàlid que els postconvergents. Amb l’irrupció dels esdeveniments de la setmana passada aquesta relació a pres més força. Aquest fet, que debilita la institució de la Generalitat tot pontejant la figura del President, és també l’evidència que el Govern fa aigües: no només no hi ha comunicació, sinó que hi ha un conflicte obert, a totes llums insalvable.

Desobediència oberta al carrer

Segurament no hi ha una senyal més evident de la falta de poder de la institució que el que està succeint als carrers de Barcelona (i també, però amb menys intensitat, en alguns altres punts del país). Si durant tots aquests anys de “processisme” la capacitat de mobilització ciutadana estava estretament lligada a la voluntat dels dos grans partits independentistes, avui aquesta situació ja no es manté. ERC i Junts per Catalunya han deixat de ser, almenys durant aquests dies, els vehicles representatius de la protesta. Canals de Telegram com Anonymous Catalunya o Tsunami Democràtic (ara investigat per la fiscalia per actes terroristes) congreguen al voltant de mig milió d’usuaris. Gran part d’aquests consideren que la institució els ha abandonat en les seves promeses, i no dubten en organitzar-se més enllà dels canals establers

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*