Només un terç de les dones que pateixen violència masclista molt greu a Catalunya denuncien

L’any passat, 75.000 dones van patir fets molt greus relacionats amb la violència masclista i només 23.000 ho van denunciar. Així s’exposa en el reportatge interactiu ‘Desprotegides, malgrat tot’, que evidencia a través d’una anàlisi de dades públiques que els recursos destinats a combatre aquest tipus de violència no són suficients.

Victòria Oliveres
 
 
 
Reportatge interactiu 'Desprotegides, malgrat tot'

Reportatge interactiu 'Desprotegides, malgrat tot'

En els primers sis mesos de l’any 2019, tres dones han sigut assassinades per motius de violència de gènere a Catalunya, segons les xifres oficials. L’any passat van ser-ne set. Els feminicidis i altres casos de violència que arriben a la primera línia mediàtica, però, són només la punta de l’iceberg de la violència masclista.

Es calcula que més de 200.000 dones van viure un fet greu durant el darrer any a Catalunya, és a dir, una de cada 16 dones. A més, fins a 75.000 van passar per fets molt greus, com ara violacions o intents de violació, intents d’homicidi, agressions físiques amb armes o sense, amenaces amb represàlies, emportar-se els fills sense permís o agressions reiterades en el si de la parella.

Així ho exposa el reportatge interactiu ‘Desprotegides, malgrat tot’, realitzat pels periodistes de dades Karma Peiró i Xaquín González i la documentalista Rocío Minvielle en col·laboració amb la Fundació puntCAT. Aquest treball combina el relat d’una víctima de violència masclista i entrevistes a professionals de tot el recorregut que aquestes dones fan quan s’atreveixen a denunciar la seva situació amb una extensa anàlisi de dades.

Catalunya és la comunitat que concedeix menys ordres de protecció

Durant el 2018, 5.200 dones van demanar ordres de protecció però els jutjats catalans van concedir-ne poc més de la meitat, el percentatge més baix de tot l’Estat espanyol. A més, des de l’aprovació de la Llei 5/2008, del dret de les dones a erradicar la violència masclista, no s’han concedit mai més del 60% de les ordres demanades i es va arribar al mínim el 2014, quan només un terç de les peticions van fer-se efectives.

Catalunya també se situa a la cua pel que fa a efectius policials dedicats a la violència masclista. Al Grup d’Atenció a la Víctima (GAV) dels Mossos d’Esquadra hi ha un total de 197 efectius distribuïts per totes les comissaries. Per cada 100.000 dones majors de 16 anys hi ha 6,31 efectius, xifra inferior a altres regions amb una població similar, com la Comunitat de Madrid on n’hi ha 7,31, i molt inferior a Andalusia, on compten amb 12,13 efectius per cada cent mil dones.

El reportatge interactiu també dona a conèixer altres dades que no havien estat estudiades abans. Per exemple, que el 95% de les dones tenen un Servei d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD) a menys de mitja hora en cotxe d’allà on viuen. Per tant, a priori, aquest no hauria de ser un motiu pel qual només 9.000 dones fossin ateses l’any passat, una de cada 20 víctimes de violència masclista greu.

De fet, hi ha moltes més denúncies per violència masclista que dones ateses per aquest servei. Tot i això, les dones que s’atreveixen a fer aquest pas són encara molt poques. Només 23.000 durant el 2018, menys d’un terç de les 75.000 dones que havien patit violència molt greu. “Denunciar és molt dur, sobretot per les dones que tenen fills, perquè tenen por de les represàlies”, explicava Karma Peiró en roda de premsa.

Desprotegides, malgrat tot

L’anàlisi de dades i informes sobre violència masclista de diferents fonts així com les entrevistes a diferents professionals permeten als autors afirmar que “s’està fent molt per combatre la violència masclista però, malgrat tot, no és suficient”, deia Peiró. “Mentre es pensa què cal fer, hi ha dones patint”, afegia.

En concret, denuncien la manca de pressupost, el desgavell de xifres i la descoordinació entre agents. D’aquesta manera, expliquen en el reportatge, no es pot conèixer la dimensió real de la violència masclista i s’impedeix que un gran nombre de dones acudeixin als serveis socials, ni en els casos més greus.

Més enllà, reclamen que s’apliqui el Conveni d’Istanbul, és a dir, que s’utilitzi aquesta norma que amplia el concepte de violència masclista. També demanen més formació especialitzada per totes les persones que atenen les víctimes, com ara els serveis socials, metges, Mossos d’Esquadra, advocats, jutges i magistrats, que reconeixen que tenen una formació insuficient per respondre adequadament a les situacions de violència vers les dones.

“Esperem que aquest reportatge inspiri a altres dones a denunciar”, explicava Rocío Minvielle, “perquè si les denúncies, pugen no és perquè hi ha més violència sinó perquè més dones s’hi atreveixen”. Per afavorir aquest pas i per conscienciar la resta de la societat, l’interactiu també inclou enllaços a tots els serveis i accions relacionats amb la lluita contra la violència masclista.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*