“Mèxic, com Catalunya, necessita d’allò internacional per enfortir i dinamitzar el seu procés intern”

Miguel Álvarez, president de Serapaz, organització pels drets humans mexicana, acudeix a Barcelona amb motiu de la celebració del Fòrum Internacional per a la Construcció de Pau a Mèxic. La relació històrica i la situació política actual d'ambdós territoris els fan "companys de discussió ideals" per a elevar els conflictes a escala internacional

Sandra Vicente
 
 
 
Miguel Álvarez, president de Serapaz | Sandra Vicente

Miguel Álvarez, president de Serapaz | Sandra Vicente

Aquest any es compleixen 25 anys de la revolució Zapatista a l’estat mexicà de Chiapas, un moviment que va acabar sent recollit amb esperança i complicitat per diversos col·lectius internacionals. Mèxic es va omplir d’activistes, molts d’ells catalans, en aquell gener del ’92. Com també es va omplir d’ells durant l’exili de 1939, del qual ara es compleixen 80 anys.

2019 és un any d’efemèrides que recorden la mà estesa entre Mèxic i Catalunya. Però també és l’any en què, després de la victòria del president Andrés Manuel López Obrador, havia de començar una transformació en la societat mexicana, que viu assetjada per taxes de violència, crim i corrupció fora del comú.

Aquest és també, doncs, l’any en què entitats per la pau i els drets humans a Catalunya han tornat a estendre la mà a Mèxic, recollint aquelles llavors comuns, i erigint-se com a escenari de diàlegs que, aprofitant aquesta transformació, puguin posar les bases per a una pacificació, sempre sota l’atenta mirada de la -etèria- comunitat internacional.

És amb aquesta intenció que l’organització per la pau i els drets humans Taula per Mèxic i l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) -des Catalunya- i l’organització mexicana SERAPAZ han organitzat el Fòrum Internacional per la Construcció de la Pau a Mèxic (25-28 de setembre a Barcelona, al CCCB). Parlem amb Miguel Álvarez, president de SERAPAZ, que destaca que aquest és el moment i lloc adequat perquè dos actors, Catalunya i Mèxic, interactuïn per internacionalitzar els seus conflictes i per escoltar-se i aprendre.

Què és el que impulsa la celebració d’aquest fòrum i per què ara?

Aquest fòrum representa la maduració de les relacions entre entitats mexicanes i catalanes, que no neixen precisament ara. És tornar a tocar aquesta Catalunya solidària, la que em va tocar assaborir quan la revolució Zapatista a Chiapas el 1992. En aquell llavors van venir molts catalans i jo em vaig desplaçar aquí unes quantes vegades, però des de llavors que no tornava. Torno ara, en un moment profund per a Mèxic, per tornar a tocar aquells elements que ens són comuns, per restituir una relació recíproca de solidaritat.
Mèxic viu ara un moment de crisi de drets humans i, per la seva banda, Catalunya també està en un moment diferent a com era al ’92. Ara vostès també viuen un repte intern i extern. Aquest fòrum, doncs, és agermanar-nos en mirades profundes per obrir un procés estratègic, unint les dues situacions per generar una dinàmica.
Està clar que Catalunya, arran del que es va viure a Chiapas, té molt de Mèxic. Alguns dels mateixos fundadors de l’ICIP van estar allà, la Taula per Mèxic també té arrels Zapatistes … no estem desconnectats d’aquell llavors.

Es compleixen 25 anys de la revolució zapatista, però també es compleixen anys de l’exili espanyol a Mèxic. És un moment d’efemèrides en què els dos territoris estan en moments de canvi polític. Com aterra aquest fòrum en l’anomenada quarta transformació del nou president Andrés Manuel López Obrador?

La crisi de Mèxic és molt profunda. No n’hi ha prou amb guanyar el poder formal per tenir el poder real. Cal l’ànim i participació social, sobretot quan estem davant la possibilitat d’una transformació real. Però hi ha molta polarització: la quarta transformació encara es presenta com un conjunt desconnectat de temes però sense propostes en conjunt. Quan es parla de drets humans, del poble indígena, de les transnacionals… encara hi ha una visió molt lligada a la seguretat i a l’acció de l’Estat i no del poble. I obliden que, gran part de l’energia que ha fet possible el canvi polític, no pertany a cap partit.

Tot i que el Govern no hagi pogut venir a Barcelona, esperem que amb aquests fòrums el debat internacional vagi guanyant terreny.

S’erigeixen, doncs, actors com SERAPAZ, com a interlocutors?

La societat està, com dic, polaritzada. Hi ha molts fronts i molta energia discutint i com a societat civil no hem aconseguit ser un interlocutor a aquest nivell. El pitjor d’aquesta situació és que el president mateix no reconeix la societat civil com a interlocutor per temes importants, perquè creu que darrere dels moviments hi ha empreses o partits. No creu que siguem un actor diferent.

Encara estem en aquesta fase d’acomodament d”a veure què passa’ amb el nou govern i això es transforma en un temps favorable per a López Obrador.

L’aprofitarà?

Aquesta és la pregunta. Si no comença a donar resultats, l’onada de descontents li començarà a exigir. I a això cal afegir la crisi dels partits polítics. Des que el PRI [partit conservador, hegemònic a Mèxic fins a les eleccions de 2018 en què López Obrador va arrasar amb el seu partit MORENA] ja no està en tots els nivells hi ha un buit que no ha omplert MORENA. Qui està omplint aquests buits? Hi ha un nou joc de forces al que malauradament el crim organitzat també juga. Empresaris, partits, ciutadans, crim … tots intenten apropiar-se d’aquests espais. I els partits estan perduts en una lògica parlamentària i no entenen que el seu repte és tornar-se a construir.

Creu que partits tan assentats com el PAN, el PRD o el PRI es poden reconstruir-se a hores d’ara?

No. Però tampoc hi ha la proposta d’un nou partit. MORENA pretén ser qui ompli aquest buit però no entén que no és el seu espai. No pot ser-ho, ja que constitueix un partit que forma un govern molt fort però que alhora li demana a la societat que confiï i que freni. Dóna’m el teu suport i ja.

Les lògiques de poder no han canviat. Hi ha una frase de López Obrador que serveix molt bé per criticar-lo: diu que la corrupció és com una escala, que s’escombra de dalt a baix. Ell va escombrar el seu esglaó i ja va decretar que tota l’escala és neta. Però el procés de baix encara és poc clar, tèrbol. Ayotzinapa és un bon exemple d’això: hi ha voluntat per resoldre el cas, però l’elefant jurídic no avança.

Llavors, quins són els passos i quin serà el missatge que se li va a lliurar al Govern després d’aquest fòrum?

L’objectiu d’aquest fòrum no és tant parlar amb el govern, ja que no tenen l’antena per escoltar. La delegació ve a parlar amb Catalunya i amb la comunitat internacional. Posant sobre la taula la situació mexicana, en concordança amb la catalana i l’europea, encara que ningú tingui la proposta, podem afermar un procés bonic i net. I és així perquè serà un procés col·lectiu.

És cert que la idea del Fòrum s’impulsa des de Catalunya, però per què creu que Catalunya pot ser un bon actor per a Mèxic, més enllà d’aquesta herència chiapaneca que pogués tenir?

Crec que, igual que Mèxic, Catalunya necessita d’allò internacional per dinamitzar i enfortir el seu procés intern. Catalunya també sent aquesta necessitat que es comprengui el significat profund de la seva identitat i autonomia. I això només s’aconseguirà en la mesura que es converteixi en un actor internacional i un interlocutor que s’obri a l’experiència i l’aportar. Són les dues necessitats d’alimentar processos interns amb el internacional el que determina la bona sintonia.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*