La Universitat catalana rep cada cop menys fills de pares no universitaris

Un estudi presentat per l'Observatori del Sistema Universitari (OSU) posa en evidència que, arran de la crisi econòmica, la composició social del sistema universitari català ha viscut un canvi de tendència: cada cop hi arriben menys estudiants amb pares amb pocs estudis

Redacció
 
 
 
Estudiants universitaris a l’aula

Estudiants universitaris a l’aula

Els fills i les filles de persones amb estudis universitaris estan sobrerepresentats a la universitat: conformen el 47,1% de l’estudiantat que hi accedeix, mentre que sols són el 26,2% de la població de 19 anys d’edat. En l’extrem oposat, els i les joves amb progenitors sense més estudis que els obligatoris estan infrarepresentats: sols són un 24,3% del jovent que accedeix a la universitat, en tant que constitueixen el 39,5% de la població de 19 anys d’edat. Aquesta és una de les principals conclusions de l’estudi Qui estudia a la universitat?, elaborat per diversos investigadors del Grup de Recerca i Treball (GRET) de la Universitat Autònoma de Barcelona, i que aquest matí ha presentat a l’Observatori del Sistema Universitari (OSU).

L’estudi no només analitza el que es coneix com a Nivell Formatiu Familiar (NFF) dels estudiants universitaris del període 2002-2017, sinó que creua aquestes dades amb les del nivell formatiu de la població de 40 a 60 anys durant aquest període, ja que és la població candidata a ser progenitora dels universitaris de nou accés. D’aquesta manera s’obté la taxa d’accés a la universitat, que es defineix com “el quocient entre la presència d’un col·lectiu a la universitat i la presència d’aquest mateix col·lectiu en el conjunt de la societat”.

Així, “la taxa d’accés a la universitat entre estudiants amb progenitors amb estudis universitaris és 82,6. Entre els fills i les filles de progenitors amb estudis postobligatoris, és 38,2. En el cas d’estudiants amb progenitors sense més estudis que els obligatoris és 28,3”.

En altres paraules, s’observa que l’any 2002 el 16,5% de la població catalana tenia progenitors amb estudis universitaris, i que aquest col·lectiu representava el 35,4% de l’estudiantat. En canvi, el 62,3% de la població catalana tenia progenitors sense estudis o amb només els estudis obligatoris, i aquest col·lectiu representava el 38,2% de l’alumnat universitari. El tercer grup són els fills amb pares que tenen estudis secundaris postobligatoris, el qual el 2002 representaven el 21,2% de la població general i el 26,4% de la universitària.

L’any 2017, en canvi, pràcticament la meitat de la població universitària pertany al grup dels fills amb progenitors amb estudis superiors, mentre que només una quarta part dels universitaris són fills de persones amb pocs estudis, quan fa 15 anys aquest col·lectiu gairebé fregava el 40%. Una part d’aquest fenomen es deu al fet que cada cop hi ha més població general amb estudis superiors (ja és el 26,2% de la societat catalana), però una altra, segons els autors cal atribuir-lo a una creixent falta d’equitat social. Segons senyales en les conclusions, “si bé és cert que no tota aquesta desigualtat és atribuïble a la institució universitària, perquè una bona part és herència de la selecció que es produeix al llarg de tot el sistema educatiu, també és cert que la qüestió és prou important perquè formi part de l’agenda de la presa de decisions sobre les polítiques que afecten el sistema universitari”.

Creix la universitat privada

A partir de l’anàlisi de les dades d’accés a les universitats catalanes privades i presencials (Universitat Abat Oliva-CEU; Universitat Internacional de Catalunya; Universitat Ramon Llull; i Universitat de Vic–Central de Catalunya), l’estudi detecta també que l’accés a aquestes institucions decreix fins al 2014, per després augmentar substancialment: més d’un 26% en el període 2013-18 (5 anys). “Darrerament, doncs, és un fet que la universitat privada ha guanyat pes en el conjunt del sistema universitari català”.

Els autors atribueixen aquest increment a diversos factors: millora de les possibilitats de treball juvenil; increment substancial de preus a les universitats públiques (s’ha reduït la diferència del cost entre estudiar a la pública o la privada); increment de l’oferta d’estudis per part de les universitats privades (l’oferta de graus creix a un ritme superior que en el sistema públic); i l’augment de l’accés d’estudiants a Cicles Formatius de Grau Superior.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*