La mirada de La Manada

La fiscal ha sabut demostrar que el sotmetiment de la víctima només respon al reconeixement implícit de la seva inferioritat davant cinc homes que buscaven un acte de dominació i poder. El Suprem ha canviat, per fi, la mirada de la Justícia

Julia Sousa
 
 
 
Manifestació a Barcelona contra la sentència a la manada del 2018 | FotoMovimiento

Manifestació a Barcelona contra la sentència a la manada del 2018 | FotoMovimiento

La Manada va cometre violació. El Tribunal Suprem amb el codi legal actual, sense reformes, ha provat que el que va succeir l’estiu del 2016 a Pamplona mai va ser un abús sexual, com així es va pronunciar el tribunal navarrès. Per tant, de què depèn que sigui abús sexual o violació? Sembla que tot depèn de la mirada amb la que es veuen els segons de filmació que varen fer els cinc nois de Sevilla i també de la mirada del codi penal.

Parlem de mirada perquè és un concepte molt estudiat per Laura Segato i ella expressa que hi ha una mirada fixa de l’home cap a la dona que no deixa escapar la seva víctima. Els membres de La Manada tancaren a la noia en un portal. La víctima no pot fugir i, ella ho sap. A més, li van prendre el mòbil. Un altre factor a tenir en compte. Era una trampa definitòria. Ella, la víctima, què podia fer? Baixar la mirada, abaixar el cap i sobreviure.

La víctima, clar que va respondre a La Manada!. La fiscal del Tribunal Suprem, una dona que fa anys va haver de defensar d’ofici a uns violadors, va determinar que la seva professió seria des de d’aquest moment la de fiscal. I, com a fiscal, ha sabut demostrar que efectivament el sotmetiment de la víctima no respon a un Sí, sinó a un reconeixement implícit de la seva inferioritat davant cinc homes que no volen gaudir del sexe, sinó gaudir de la seva masculinitat, que és molt diferent. Els violadors, ho diuen els estudiosos, no busquen plaer, busquen reforçar la seva masculinitat que creuen malmesa, busquen el poder, busquen dominar. Res més. I això va fer La Manada.

Laura Segato en el seu llibre, Las estructuras elementales de la violencia, remarca que la violació no respon a un desig sexual, sinó simplement el desig de dominació i poder. L’home busca aquesta potència davant d’altres homes, per sentir-se més “home”. Aquí caldria esbrinar què vol dir “més home” en ple segle XXI.

Sens dubte, per crear la figura masculina no ajuda gens el gran consum de sexe barat i pornogràfic que ofereixen cada cop més webs que estan a l’abast dels nens i les nenes. El resultat de veure hores de porno fàcil, és que crea la percepció que la dona és un cos al servei de l’home i per tant, el pot prendre sempre que vol, sense demanar permís, sense articular paraula. Aquest missatge no és l’únic, però sí el més persistent entre una joventut poc preparada en l’àmbit sexual i per tant, fàcilment mal·leable. De fet, moltes nenes de 13 anys acudeixen als serveis socials sense saber que el seu xicot l’està violant, i per tant, que està cometent un delicte de violència de gènere.

No ho saben, ni elles, ni ells. I aquí està el perill, en el gran desconeixement que hi ha entre els més joves. Mentrestant, un membre destacat de Vox de Sevilla ha dit: “resultarà ara, que només el sexe amb una prostituta és segur”. Segur per aquí?

Julia Sousa
Sobre Julia Sousa

Júlia Sousa, autora de llibre, “Sexismo: la violencia de las mil caras”. Contacte: Twitter | Més articles

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*