Opinió

La fuerza os acompaña

18/03/2019 - Andreu Claret

La manifestación de Madrid muestra de nuevo la extraordinaria capacidad de resistencia del independentismo. Pero este poder de convocatoria no basta si no acaba en un objetivo político. La idea de que la fuerza estará siempre del lado bueno, es religiosa. Fascinante, pero mágica

Gran Trapero

15/03/2019 - Andreu Claret

El Major dels Mossos ha mostrat davant el tribunal la seva condició de servidor de l'Estat amb la subtilesa de qui es devia a la vegada al seu conseller i al poder judicial. Crec que és un home honest. Una altra víctima del Procés

Això no va bé

14/03/2019 - Montse Melià

No me’n ser a avenir que algunes de les persones que han declarat al judici del Procés no hagin tingut cap problema en dir el que els ha interessat -políticament- sense tenir present, o això sembla, que amb el que deien podien enviar algunes persones a la presó per molts anys

L’edifici de l’home que volgué esdevenir immortal (I)

13/03/2019 - Jordi Corominas i Julián

Més tard va aspirar a la tranquil·litat, fins que una col·lisió de catastròfiques dissorts va trastocar els seus plans. Les cruentes pèrdues dels seus éssers estimats, trossos de la seva ànima, li van treure tota l'alegria de viure, deixant-lo, segons les seves pròpies paraules, en un estat de 'tot m'és igual'

Aquest home és un geni!

13/03/2019 - Andreu Claret

És un tipus llest: fins ara li ha guanyat unes quantes batalles a l'Estat per a alegria dels seus seguidors. Quina judici ni què llets! Hem après que l'important és el que es diu cada matí, no el que es farà l'endemà. És el signe dels temps líquids actuals i l'aliment de les xarxes

El judici i la veritat

11/03/2019 - Andreu Claret

Del Judici del Procés no en sortirà cap veritat compartida, perquè l'única veritat possible seria que hem estat víctimes d'un immens disbarat protagonitzat per polítics insolvents

El monument de la desmemòria

05/03/2019 - Jordi Corominas i Julián

El nom de Verdaguer és un altre de tants caiguts al pou de la ignorància més absoluta, fins al punt que si un va a la part baixa del primer tram de passeig de Sant Joan sol identificar-la amb la parada de Metro, sens pensar gaire al monument commemoratiu al poeta

Un bé comú: responsabilitat emocional

04/03/2019 - Marina Basco

Salvant les distàncies, mentre la feminitat és de l'escola del pacte, la masculinitat privatitza com si fos de l'escola de Chicago. Les que cuiden es creuen febles, quan molt sovint, elles fan menys mal del que els fan. Com ningú no es fa càrrec d’aquest dolor, toca autocosir-se’l aguantant la coïssor mentre es prova de fer pedagogia. Perquè si jugues a la lliga del lliure mercat de les emocions no entens (o no vols entendre) el dolor aliè
1 2 3 25