Camil Ros: “No hi ha excuses per no pactar un govern d’esquerres que es plantegi la derogació de les reformes laborals”

Parlem amb Camil Ros, secretari general d'UGT a Catalunya, poques setmanes després de la fallida investidura. Conversem sobre els reptes i requisits del sindicat per aquest govern progressista que s'intenta formar i abordem com la situació política inestable afecta a la precarització del món del treball

Tomeu Ferrer
 
 
 

Parlem amb Camil Ros, secretari general de la UGT de Catalunya. Ho fem mentre el debat entre el PSOE i Podemos per formar un govern progressista a l’Estat espanyol encara no s’ha tancat. El líder sindical aposta per la derogació de les reformes laborals abans de negociar una nova regulació del món del treball. Sobre Catalunya i Espanya creu que els respectius governs haurien de tancar el cicle electoral per reprendre després el diàleg.

Què en penseu de les reticències que sembla tenir el PSOE a suprimir la reforma laboral?

Nosaltres teníem, abans de convocar-se les eleccions, un acord amb el ministeri de Treball en matèries importants, com la prioritat d’aplicació del conveni del sector, el control horari, -aquest sí que posat en marxa-, la ultractivitat dels convenis o les subrogacions… Hem vist que el PSOE no ha estat prou valent. Esperem que en aquest nou moment en què és evident que en el Congrés dels Diputats hi ha una majoria àmplia d’esquerres, puguem afrontar aquests assumptes.

I l’alternativa a això, el que el partit socialista diu que cal fer: un nou Estatut dels treballadors?

Nosaltres ja estem disposats a parlar d’aquest nou Estatut dels treballadors, però abans s’haurien de derogar els punts sobre els quals teníem acords fets. És a dir, cal derogar aquells efectes més lesius de la reforma laboral.

I si això no es fa, què passa?

Caurem en la cosa sabuda: les pressions de les patronals, de les dretes, de l’Ibex i de tot allò que ja coneixem, que el que volen és que no es modifiqui res. Sense aquesta derogació, entrar en un procés de negociació d’un nou Estatut dels Treballadors no té sentit.

Què seria aquest Estatut dels Treballadors?

Tots partim de la mateixa posició. En moltes ocasions diem coses diferents, però també similars. Per a nosaltres, el procés de degradació del mercat de treball a l’estat espanyol és evident, així com la manca de competitivitat de les empreses, sobretot a efectes de qualitat, perquè moltes no han sabut adaptar-se a la crisi econòmica. Això dóna com a resultat un mercat de treball de baixos salaris i de competitivitat baixa.

Per això es necessita una reforma integral del mercat de treball. Ara bé, sota aquest concepte, no entrarem en el parany de seguir retallant les condicions de treball, no recuperant tampoc la qualitat a la feina ni els salaris, tot en post d’una futura negociació.

Aquest seria el motiu per allargar la situació actual?

És que aquí tothom ha sortit de la crisi. Les administracions públiques tenen més ingressos que els anys anteriors. Les empreses tenen més beneficis que els anys passats, però els nostres salaris continuen igual. Igual vol dir que han estat retallats durant la crisi econòmica. I què dir de les condicions de treball, amb fenomens com el dels treballadors pobres, com tantes i tantes realitats de precarietat laboral? Per tant, si volem entrar en la negociació d’un nou acord del mercat de treball, hem de començar tots des de zero, i nosaltres, els treballadors, estem sota zero.

Des del sindicat què diríeu als partits polítics que negocien crear un govern progressista i sembla que no se’n surten?

Nosaltres, ja vam afirmar, amb els resultats en calent, que les eleccions deien coses clares. A Catalunya, de les 48 persones que han sortit diputades, 34 són d’organitzacions d’esquerres i 41 partidàries del diàleg. I a l’Estat espanyol són 185 diputades i diputats de partits d’esquerres. Per tant, el missatge és evident: ja no hi ha excusa. Es poden fer les lectures que es vulguin i es poden plantejar les formes de govern que els doni la gana, en això no ens hi posem.

Però, és evident que ara ja no hi ha excusa, com quan el PDeCAT i certs sectors econòmics, com la CEOE o Foment del Treball, van vetar les propostes progressistes de la reforma laboral que teníem acordades amb el ministeri de Treball. Ara no hi ha excuses per no pactar un govern d’esquerres, que es plantegi la derogació de les reformes laborals i també tots els aspectes socials que tenim pendents des de fa temps.

Què és, d’entre tot el que hi ha al calaix dels poders, allò que UGT‌ voldria desbloquejar, des de la perspectiva progressista?

Tots els temes de política industrial que tenim pendents: la política energètica, la sostenibilitat. Aquí s’ha de decidir si l’Estat espanyol pren els camins més liberals dels governs europeus o pren el camí de Portugal, amb una pràctica més d’esquerres. Ell partit socialista té una majoria política, encara que el pressionin perquè faci acords amb Ciutadans i altres. I diria més, és mentida afirmar que Ciutadans aporta estabilitat: crec que si hi ha una força política que desestabilitza, tant socialment com territorial, és Ciutadans.

Qui en aquests moments aporta més estabilitat, encara que sembli contradictori, són els partits d’esquerres, per dos motius: perquè aposten pel diàleg i, al mateix temps, opten per la recuperació de drets socials. I drets socials són estabilitat. Perquè si la gent té feina digna, té habitatge digne, viu millor i hi ha progrés econòmic. En aquests moments, estabilitat política vol dir esquerres.

Fins ara, quin balanç feu de la gestió en matèria laboral del PSOE?

Nosaltres creiem que el govern del PSOE no va ser prou valent per afrontar els canvis que teníem acordats amb el ministeri de Treball: pesem que li van tremolar les cames i van cedir a les pressions de la CEOE, del PDeCAT i altres.

En la part positiva podem situar dos elements: la pujada del Salar Mínim Interprofessional (SMI), fins a 900 euros i la resolució sobre el control horari.

El salari mínim serveix d’exemple per afirmar que aquest assumpte no és només un tema del PSOE. Recordar que el 2006 la UGT de Catalunya va fer una campanya que es deia ‘Posa’t a mil’. Va ser la primera campanya que parlava de salari mínim de mil euros. És veritat que han passat molts anys. Concretament, tretze. Però, va bé recordar que en aquell moment el salari mínim era de 540 euros.

Aquesta pujada implica un èxit del sindicalisme, encara que després s’hagin sumat altres sectors. Aquest és l’exemple en què a les lluites socials i laborals s’ha de persistir. Serveix per recordar que qualsevol dret social guanyat ho és perquè abans algú l’ha reivindicat.

La reculada en drets socials afecta també els drets democràtics de la població?

És clar; els sindicats tenim en aquests moments 300 persones encausades per formar part de piquets, i això es produeix a partir de vagues generals que es van convocar per defensar els drets econòmics de la població. Des que es va acabar el franquisme, en les vagues generals no hi havia hagut la persecució de piquets que es va donar amb el govern del Partit Popular. Per tant, el retrocés és també democràtic i no només per la situació política a Catalunya, sinó que ve d’abans. L’Estat espanyol i Europa tenen un problema social i democràtic.

Com caracteritzeu en matèria laboral i social l’actuació del Govern de la Generalitat? Coincidiu amb els que diuen que l’executiu català està paralitzat?

El Govern està igual que la situació política a Catalunya. Crec que fins que no hi hagi un horitzó de solució política a Catalunya o de diàleg tot queda molt paralitzat. Tot funciona per dinàmiques de blocs i tot s’auto-atura.

Sobre això ja l’1 de maig dèiem que després de les eleccions a l’Estat espanyol, les municipals i europees, per tancar el cicle era necessari que hi hagués eleccions a Catalunya. Per obrir un procés de diàleg s’ha de tancar el cicle polític. Això voldrà dir, govern a l’Estat espanyol, govern a Catalunya i obrir el diàleg.

En els partits, quan tenen eleccions en l’horitzó curt, el que mana és l’estratègia electoral. Per tant, necessitem un període sense eleccions per parlar més amb l’horitzó net.

Com a secretari general de la UGT de Catalunya vau anar a declarar al judici del Procés. Considereu que vau poder expressar el vostre punt de vista de manera correcta i coherent?

En una part de la meva intervenció, corresponent als fets dels dies 20 i 21 de setembre, he de dir que en cap moment se’m va tallar. Vaig poder explicar els fets tal com els vaig veure i viure. Ara bé, en l’altra part, quan les defenses em van voler preguntar pel Pacte Nacional pel Referèndum o pel 3 d’Octubre, se’m va limitar el que vaig poder dir.

I un altre aspecte, que jo crec que sí que vaig poder explicar bastant, és una de les qüestions que afectaven la consellera Bassa, que es referia als serveis mínims. Vaig poder aclarir que ella va aplicar uns serveis mínims que van ser pactats en el seu moment amb el govern de la Generalitat. Per tant, ella, la consellera, no va fer altra cosa que aplicar el que s’havia negociat amb molta anterioritat entre Govern i sindicats. I jo crec que això, com a mínim, es va poder desmuntar.

Què en penseu, com a sindicat, del tracte que li van dispensar durant les seves declaracions?

Cal dir que jo al judici no hi anava com a Camil Ros. Jo als actes sempre hi vaig ser com a secretari general de la UGT de Catalunya. Com a sindicat, als actes o mobilitzacions estrictes del Procés no hi hem participat mai. Quan hem participat en actes és perquè eren en defensa de drets democràtics: el 3 d’octubre no era un acte de rebel·lió ni de sedició, sinó un acte de rebuig a les càrregues policials de l’1 d’octubre. El 20 i 21 de setembre eren uns actes de rebuig a una situació fruit d’una actuació judicial desproporcionada i semblava com si aquesta part no es volgués destacar en el judici.

El conflicte nacional que ha afectat la societat catalana ha passat factura a UGT de Catalunya?

En dades globals en afiliació i delegats sindicals estem creixent. Hi ha hagut de tot durant aquest procés. Ara bé, de manera majoritària la gent ha primat el model sindical de la UGT, obert, plural, de respecte polític i amb uns posicionaments socials i democràtics molt clars. Això es va començar fa molts anys, sota la direcció de Josep Maria Álvarez quan vam participar en àmbits sobre el dret a decidir. I ara a banda d’aquest posicionament, també ens hem mogut pels drets democràtics.

El balanç quant a delegats i afiliats, com ha anat?

Un cop acabat el període d’eleccions sindicals podem dir que ens hem revalidat en termes d’afiliació i de representació. Sempre hi haurà alguna persona independentista que pensi que no hem fet prou i alguna persona unionista que pensi que hem fet molt pel Procés. Jo crec que això forma part més de les excepcions que confirmen la regla. Jo em pregunto: en aquells mesos, qui no va estar tensionat en el seu entorn personal, polític, professional?

Darrerament, al Diari del Treball, s’ha fet seguiment en exclusiva del cas de la Fundació Futur, que va deixar de pagar els seus treballadors, que no estaven sindicats. Els sindicats més representatius no hauríeu de poder intervenir ‘d’ofici’ en aquestes causes encara que no siguin afiliats?

Intervenim en aquests casos i en tots els que podem. Si ens assabentem que hi ha persones que tenen un problema laboral, primer ajudem i després fem entendre que la utilitat del sindicat serà més gran com més serem.

La precarietat laboral és una de les primeres armes antisindicals. Per tant, quan som coneixedors d’una situació irregular o d’explotació laboral, encara que a l’empresa no tinguem afiliats ni contactes, utilitzem els mecanismes de la inspecció de treball i de la denúncia. I podria posar tres exemples: UGT va ser qui va posar la denúncia a Inspecció de Treball pel cas de les hostesses del Trofeu Godó. Un altre va ser el de les hostesses del congrés de mòbils i el tercer, la denúncia per la mort per atropellament d’un treballador de Glovo.

Considerem que en el precariat i en les zones d’irregularitat laboral s’ha de poder actuar. Això suposa que en lloc de fer l’estratègia tradicional del sindicat, d’actuar des de dins, en aquests casos actuem des de fora. I cal dir que molts d’aquests són casos d’èxit. En la denúncia del Godó hi va haver una sanció i en el cas de Glovo, la inspecció ha anat per la via penal.

La darrera, què n’opineu del relleu que s’ha produït al capdavant de la patronal Foment del Treball?

En aquest cas, igual com nosaltres els diem que respectin el que decidim quan fem canvis, no em posaré a valorar el que fan altres organitzacions. El que esperem de Foment del Treball és que algunes de les propostes que fa el seu nou president es concretin. Així, quan parla d’apujar salaris, les patronals de Catalunya incorporin aquestes afirmacions en les ofertes dels convenis. O que acords que hi ha pendents respecte al mercat de treball es puguin tirar endavant. UGT sempre té oberts els ponts del diàleg amb les patronals. Ara bé, a les patronals catalanes, del discurs al fet els hi falta un tros.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*