Jordi Corominas i Julián

La perla d’un arquitecte de Sants

16/10/2019 - Jordi Corominas i Julián

La casa Jaume Estada és un rara avis a la singladura del seu autor, determinada per la seva prolixitat per la seva adscripció a la Lliga Regionalista, com tanmateix es donà amb altres companys de professió més cèlebres, com Puig i Cadalfach o Domènech i Montaner, qui no dubtaren en aprofitar la seva filiació política per a obtenir quantiosos encàrrecs

La plaça sense veu

09/10/2019 - Jordi Corominas i Julián

La plaça té un relat molt interessant pels seus voltants. Fins 1948 no s’obrí l’avinguda Infanta Carlota, actual Tarradellas, dada cabdal per mostrar com la presó Model era ben lluny del rovell de l’ou quan la fundaren. Els camps cediren per a propiciar l’aparició d’hàbitats luxosos on, tot s’ha de narrar, fins i tot s’introduí un barri xino paral·lel, el perfumat, amb prostíbuls més discrets amb barres americanes entre Entença i el carrer Buenos Aires

El parc estrany

02/10/2019 - Jordi Corominas i Julián

El Turó Park fa de barrera definitiva, una espècie de glacis entre rics i la resta. Els terrenys pertanyien a la família Bertrand Girona. El 1912, molt en consonància amb els gustos de l'època, van decidir muntar un parc d'atraccions com el Saturn de la Ciutadella, inaugurat just un any abans

El poeta i l’església

25/09/2019 - Jordi Corominas i Julián

Més enllà de l’anècdota, a l’immoble mencionat visqué els seus darrers decennis Jaime Gil de Biedma, ignorat com Carlos Barral i tants d’altres per la cultura oficial de la Generalitat, amb el clamorós menyspreu de 2014, quan s’obviaren els aniversaris de les seves morts en una diàfana mostra de com es vol privilegiar només l’expressió en català, una barbaritat de les grosses quan Barcelona ha donat grans narradors i poetes a la Hispanitat

Bach o la santíssima trinitat contemporània

18/09/2019 - Jordi Corominas i Julián

Bach fou un compositor immortal amb un repertori molt variat, propi del seu geni. El seu passeig comtal és travessat per grans noms, una trilogia avantguardista envellida pel pas de les dècades i massa criticada des d’aquelles boques amb masses paraules si es compara amb la buidor del seu cervell.

La reina Victòria i les tres-centes famílies

11/09/2019 - Jordi Corominas i Julián

La cronologia, aquell març de 1939, i la molta pressa que tenien els ocupants per a alterar el mapa urbà, delata un gust per les monarquies i el seu arbre genealògic. Quan l'actual Ajuntamnet va pensar en canviar-los o, al menys, això va dir el 2015, potser es va fer una mica enrere en aquests indrets, en comprovar com formen part d'una ciutat aliena a aquestes polèmiques i molt perillosa si els toquen una mica els nassos

L’illa de cases oblidada

04/09/2019 - Jordi Corominas i Julián

Barcelona va viure, com tot l'Estat espanyol, quaranta anys de dictadura. I transcorregut el mateix període de democràcia estaria bé deixar-nos de determinades tonteries i acceptar el llegat de tantes persones sense condemnar-les per les seves afinitats polítiques, doncs els contextos importa i és clau deslligar els éssers humans de les seves tendències mentre aporten peces trascendentals per a tota la societat

El camp de proves de la Barcelona contemporània

28/08/2019 - Jordi Corominas i Julián

L'altre sector ideal per amplificar el parc immobiliari va ser l'upper Diagonal, amb especial predilecció per Galvany i Monterols, des de la meva humil opinió, bressol de tot allò que vindria, i per això és important conèixer el passat i passejar amb les antenes ben posades per a documentar-se a posteriori des de la inspecció d'estil i formes del planisferi

Els àngels i Plató s’allunyen del terror

21/08/2019 - Jordi Corominas i Julián

El 1940 Heinrich Himmler va visitar el complex, qui sap si per a prendre nota. Quasi vuitanta anys després, l'església segueix sense estar a l'elenc d'edificis considerats Patrimoni de Barcelona i només per allò explicat durant aquests paràgrafs mereixeria més atenció

En cas de dubte, digui Sagnier

13/08/2019 - Jordi Corominas i Julián

Com que a vegades passejo amb alumnes, m'agrada dir allò d'"en cas de dubte, digui Sagnier", i la fórmula sol funcionar, però és arriscada per l'heterodòxia dels matisos estètics, gens uniformes per ser un incombustible i honest treballador esmerçat en allò del client sempre té la raó
1 2 3 9