8 campanyes d’autoinculpacions massives abans d’Òmnium

Òmnium Cultural comença aquest dilluns una campanya d’autoinculpacions com a resposta a la sentència del Procés. Recordem altres campanyes en les que les autoinculpacions han estat eines de desobediència civil, com el cas dels 27 i més, l’objecció al servei militar obligatori o el dret a l’avortament

Victòria Oliveres i Sandra Vicente
 
 
Cartell de la campanya #HoTornaremAFer d'òmnium

Cartell de la campanya #HoTornaremAFer d'òmnium

“Si manifestar-se, fer ús de la llibertat d’expressió o votar és considerat un delicte per l’Estat espanyol, nosaltres també som autors d’aquest fals delicte”. Amb aquesta afirmació presentava Òmnium Cultural la seva campanya d’autoinculpacions amb la que aquesta setmana pretenen “omplir tots els jutjats de Catalunya”. 

L’objectiu de l’entitat és que la major quantitat de persones possible porti al jutjat d’instrucció un document en el que acredita haver participat de les concentracions del 20 de setembre en rebuig als registres a la Conselleria d’Economia i haver participat “activament” en la votació de l’1-O, així com haver-se concentrat a la vora dels col·legis “en previsió que apareguessin forces policials per impedir-lo”. En tots dos casos, a més, es constata que durant la jornada, la persona autoinculpada no va observar que “ningú adoptés cap intenció violenta respecte cap agent de l’autoritat”. 

Així, aquesta campanya en rebuig a la sentència del Procés pretén posar de manifest que els actes comesos “no són constitutius de delicte”. L’autoinculpació, doncs, es planteja com “una eina política d’expressió de solidaritat amb les persones condemnades i de qüestionament amb la institució judicial”, tal com apunta Òmnium. En tractar-se d’una acció massiva, les autoinculpacions no acostumen a ser investigades ni, per tant, condemnades: “no s’hi adjunta cap prova, fet que dificulta l’obertura d’actuacions judicials”, apunta l’entitat. 

L’advocada del col·lectiu Alerta Solidària, Eva Pous, apunta que les autoinculpacions, “si són massives, sí són efectives: evidencien de manera contundent l’efecte social que té una sentència o procediment judicial”. Apunta, que en el cas de la sentència del Procés, venen a dir que “si ens poseu una urna davant cada dia, seguiriem votant el mateix, encara que no us agradi com votem o no aprenem a comportar-nos com vosaltres voleu”. 

La mateixa Òmnium apunta que aquesta pràctica de desobediència civil ha estat emprada històricament arreu del territori de l’Estat espanyol. I així ho ha estat, per a denunciar diverses causes judicials contra persones particulars o moviments que van incòrrer en delictes. Rescatem set de les autoinculpacions més destacades de la història recent de Catalunya i l’Estat espanyol. 

Acte d’Òmnium Cultural el dia de la sentència de Procés, presentant la campanya d’autoinculpacions | C.B.

29 persones en defensa dels Jordis

L’empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart ja va despertar una campanya d’autoinculpacions, ara fa un any. Van ser 29 persones del món del periodisme, l’acadèmia i l’activisme que van acudir el març del 2018 als Jutjats de Plaza Castilla de Madrid per autoinculpar-se amb els Jordis. 

Entre els signants hi havia els escriptors Santiago Alba Rico, Manuel Rivas, Belén Gopegui i Guillem Martínez; el professor de la Universitat de Castilla-La Mancha i objetor insubmís Pedro Oliver Olmo; els professors de la Universitat Complutense Jorge Riechman y César Rendueles; el professor de la Universitat Rey Juan Carlos i objetor Víctor Sampedro, o Pepe Beunza, primer objetor insubmís al servei militar obligatori.

Els signants asseguraven no estar “necessàriament d’acord amb els fins polítics que es defensaven ni amb les raons de la protesta, no obstant, entenem que la mobilització social respon a un legítim exercici dels drets fonamentals recollits a la Constitució”. L’empresonament dels Jordis, deien, “encobria la criminalització de la dissidència política”. 

Tots eren insubmisos

A finals dels anys 80, un moviment pioner de desobediència civil es va estendre per l’Estat espanyol: eren els objectors de consciència i es negaven a fer el servei militar obligatori i la prestació social substitutòria. L’acció la van iniciar 57 joves arreu de l’Estat espanyol, però fins a 50.000 més van acabar posant-se a disposició dels tribunals de justícia fins a finals de segle. 

Tot i que els joves eren els protagonistes dels moviments, van aconseguir molt suport popular i era freqüent que intel·lectuals de l’època compareguessin també als jutjats per autoinculpar-se d’haver incitat als insubmisos a desobeir a l’autoritat militar. 

Campanya ‘Jo també sóc adúltera’ | Pilar Aimerych

Al 1978 vaig ser adúltera i al 2008 vaig avortar

La causa feminista també ha fet ús de les autoinculpacions en diverses ocasions. Una d’elles va ser al 1976, en suport a María Ángeles Muñoz, una dona d’Albacete que va ser acusada d’adulteri pel seu marit, un delicte, llavors, greu. L’article 449 del Codi Penal franquista (1944) deia que cometia adulteri “la dona casada que jau amb un baró que no sigui el seu marit i que jau amb ella sabent que està casada, encara que després es declari nul el matrimoni”. El delicte era castigat amb una pena d’entre sis mesos de presó menor i sis anys.

María Ángeles, gràcies a la seva advocada i als milers de dones que es van manifestar i autoinculpar d’adulteri, va aconseguir que el seu marit retirés la denúncia. La despenalització de l’adulteri va arribar poc després, amb la Constitució de 1979. 

Un altre dret que es va perdre, juntament amb la República, va ser el de l’avortament. No va ser fins el 2010 que es va despenalitzar l’avortament induït i es va aplicar la llei de terminis, que és l’actual a l’Estat espanyol. Abans regia una llei que, fora dels tres supòsits (risc per la mare, pel fetus o violació), establia penes de presó tant per la dona com pel metge practicant. 

Va ser el 2008 que, en el marc de la Campanya pel dret a l’Avortament, més de mil autoinculpacions van arribar als jutjats de Barcelona, en protesta per “la retallada del dret de la dona a decidir sobre el seu propi cos”, després de les investigacions en clíniques abortives de Barcelona i Madrid.

Les més de mil autoinculpacions van ser testimonis de dones que van avortat i d’homes que van acompanyar alguna dona i assumien ser citats a declarar en el cas que s’obrís un sumari. 

13.000 autoinculpats a favor de l’eutanàsia

El 1998, l’associació Derecho a Morir Dignamente (DMD) va utilitzar aquesta fórmula de desobediència civil per exigir la legalització de l’eutanàsia. Més de 13.000 persones es van autoinculpar per la mort del tetraplègic Ramón Sampedro -que feia 29 anys que reclamava el dret a morir dignament- per ingesta de cianur. 

D’aquesta manera, també donaven suport a Ramona Maneiro, la dona que va viure amb Sampedro fins a la seva mort, a qui s’acusava de cooperació al suïcidi. Entre els autoinculpats hi havia el psiquiatre Carlos Castilla del Pino, l’escriptor José Luis Sampedro, el filòsof Fernando Savater i el cantant Joan Manuel Serrat.

El cas va provocar moltes més mobilitzacions i un gran escàndol pel testament obert escrit per Sampedro amb la boca i la gravació en vídeo de la seva mort. A causa d’això, el Senat espanyol va crear una comissió per estudiar la legalització de l’eutanàsia, un dret que encara avui en dia no s’ha aconseguit.

Solidaris amb les “expropiacions” de supermercats andalusos

“M’autoinculpo de ser còmplice i inductor intel·lectual de les accions dutes a terme pels sindicalistes del SAT a Écija i Arcos”. Amb aquest text, desenes de persones es van solidaritzar amb els jornalers del Sindicato Andaluz de Trabajadores que l’agost del 2012 van endur-se sense pagar una vintena de carros plens de productes de dos supermercats andalusos – un Mercadona a Écija (Jaén) i un Carrefour a Arcos de la Frontera (Cádiz). 

L’objectiu de les accions, liderades per l’alcalde de Marinaleda -Sánchez Gordillo- i el qui era el portaveu del sindicat -Diego Cañamero-, era repartir els productes “expropiats” entre famílies que ho necessitaven i fer visibles les conseqüències de la crisi econòmica.  Sánchez Gordillo va ser absolt dels fets el 2014, però diversos sindicalistes encara afronten penes d’un any i mig i estan a l’espera de la sentència.

Tancada dels 27

Col·lapsar els jutjats per haver votat el 9-N

La campanya d’Òmnium no és la primera que utilitza les autoinculpacions col·lectives en relació amb el procés. L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) va impulsar el 2014 una campanya en solidaritat amb els aleshores president de la Generalitat, Artur Mas; vicepresidenta, Joana Ortega, i consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, després que s’admetés a tràmit la querella contra ells per haver organitzat el procés participatiu del 9-N.

En diverses “jornades d’autoinculpació” als jutjats de guàrdia i al Tribunal Superior de Justícia (TSJC), els signants admetien haver participat a la consulta del 9-N sense haver-hi estat obligats i denunciaven “la manca de garanties democràtiques de l’estat espanyol, on la divisió de poders és inexistent”. Mesos més tard, el TSJC va rebutjar les autoinculpacions al·legant que haver votat en el procés participatiu no corresponia a cap delicte.

Eren 27 i 700 més

El 2013, 25 estudiants i exestudiants de la UAB, un professor i un membre del Personal d’Administració i Serveis (PAS) van ocupar el rectorat d’aquesta universitat, una acció reivindicativa per la qual van acabar encausats amb peticions d’entre 11 i 14 anys de presó per a cadascú i d’una multa conjunta de més de 500.000 euros en qualitat de fiança pels danys ocasionats. 

Des del grup de suport, volien solidaritzar-se amb els encausats i demostrar que no només ells “han lluitat, lluiten i lluitaran, per una millora del sistema universitari”. Per això, van engegar una campanya d’autoinculpacions que va reunir 698 persones.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*