10N: Tot igual, tot pitjor

Segones parts mai no han sigut bones. No ho poden ser quan la tercera força política de l’Estat és l'extrema dreta. El bloc de l’esquerra suma un 43% dels vots: son gairebé els mateixos resultats. En termes estructurals res ha canviat massa. Però avui, tot sembla una mica més gris. Llancem tres possibles escenaris de cara el futur.

Guillem Pujol
 
 
 
Resultat de les eleccions del 10N amb el 94% escrutat | Gràfic: Victòria Oliveres

Resultat de les eleccions del 10N amb el 94% escrutat | Gràfic: Victòria Oliveres

És un dels majors clitxés que existeix, però avui sembla del tot cert: les segones parts mai no han sigut bones. No ho poden ser quan la tercera força política de l’Estat és racista, xenòfoba, masclista i meridanament anti-catalana. El PSOE ha tornat a guanyar i tornarà a tenir l’obligació de conformar govern. El bloc de l’esquerra suma un 43% dels vots totals, el bloc de la dreta un 40%. En aquest sentit son gairebé els mateixos resultats que en les eleccions anteriors. És a dir, en termes estructurals res ha canviat massa. Però avui, tot sembla una mica més gris. Repassem què han fet cadascun dels partits polítics i llancem tres possibles escenaris de cara el futur.

A la seu de Ferraz no hi havia eufòria. El PSOE és la primera força política amb uns resultats similars als anteriors: De 123 a 120 escons. Però si l’escenari ideal era no haver de dependre del suport de les forces independentistes, aquests continuen sent necessaris. Si volien pressionar Ciutadans per a que s’abstinguessin, això tampoc serà possible, perquè Ciutadans avui és tant ibèric com el linx, és a dir, partit en perill d’extinció. Els plans d’Ivan Redondo – el famós assessor de Sánchez –, no han sortit com esperava. Una victòria amarga.

Ciutadans ha mort. De 52 a 10 escons. De fet ja estava mort abans que Rivera treies un gosset a passejar, en el seu darrer intent desesperat de cridar l’atenció. Però no hi havia res a fer. L’error de Rivera va ser no donar-li la presidència a Sánchez, tal i com reclamava gran part del seu partit. Rivera, però, en contra dels interessos de l’IBEX que li demanaven moderació, volia competir pel pastís de la dreta. Però competir per la dreta contra el partit que l’ha hegemonitzat (PP) i VOX en el moment de major inestabilitat de la història democràtica espanyola, és complicat. Adéu, Ciudadanos.

La caiguda fatal de Ciutadans és inversament proporcional als resultats de VOX.

La formació d’extrema-dreta se situa com a tercera força amb 52 escons. Recolzada pel discurs enfervorit contra Catalunya i gràcies el blanquejament que forces polítiques – Partit Popular i C’s amb el pacte a Andalusia -, i mitjans de comunicació li han facilitat, el neofranquisme es posiciona com a tercera forca al congrés dels diputats.

Casado estava a la corda fluixa. En les darreres eleccions va obtenir el pitjor resultat de la seva història, però la incapacitat de Sánchez de formar govern li ha donat una segona oportunitat. Amb 87 escons ara agafen aire, però no tenen una situació senzilla. Sánchez li demanarà sentit d’estat, i VOX li demanarà més mà dura.

Unidas Podemos utilitzava com a part del seu reclam de campanya que votar a Más País implicava llençar vots útils per l’esquerra. Efectivament, en algunes circumscripcions Más País no ha aconseguit representació, però si els mateixos vots haguessin anat a Unidas Podemos sí que l’haguessin obtingut. La hipòtesi que per separat UP i Más País sumarien més s’ha demostrat errònia. Amb tot això, Pablo Iglesias es deu estar maleint per no haver acceptat la darrera oferta d’entrar en un govern de coalició, perquè passen de 42 a 35 escons. Ara, si hi ha una altra oferta, serà necessàriament pitjor. Es veurà les cares amb Íñigo Errejón al Congrés, que ha aconseguit entrar amb tres escons.

Entrant als resultats a dins de l’independentisme: la major novetat és, per suposat, l’entrada de la CUP amb dos  escons. Està per veure com portaran el bloqueig a les institucions, però és innegable que han complert l’objectiu. ERC, guanyadora de les eleccions a Catalunya, ha perdut un parell d’escons. És possible que l’entrada de la CUP els hagi perjudicat, però ERC s’està convertint en un partit polític sòlid que aspira a hegemonitzar la política catalana. Ells tindran la clau de volta si Sánchez decideix apostar per un govern d’esquerres.

Junts per Catalunya ha millorat lleugerament el seus resultats. El món posconvergent, per molt que s’explicitin les baralles internes entre el PDCAT i el sector pro-Puigdemont, són especialistes a l’hora de mobilitzar el seu electorat. Ja han dit per activa i per passiva que ni votaran a favor ni s’abstindran d’un govern de Sánchez, així que fins que no s’articuli el nou Parlament no tindran gaire rellevància en les negociacions. Amb tot, l’independentisme segueix sense arribar al 50% dels vots a Catalunya. Després del 155, de l’empresonament dels presos, i de la setmana del foc, la suma dels tres partits només obtenen dos diputats més.


Vist els resultats, avui, tot sembla una mica més complicat que a les darreres eleccions. Només hi ha tres possibles escenaris:

  1. Un govern en solitari de Pedro Sánchez amb la abstenció del Partit Popular. Veurem com en els propers dies Pedro Sánchez llançarà missatges a la dreta i a l’esquerra. Demanarà a Casado que tingui “sentit d’Estat”, i ho farà utilitzant el missatge del constitucionalisme per a frenar l’independentisme. Però el PP no té massa incentius per a fer-ho. Per un costat, per la por a que VOX se’ls llenci al coll tot titllant-los d’antipatrioties. Per l’altre, perquè veient com de bé els hi a sentat la repetició electoral, consideraran que els pot sortir més a compte deixar Pedro Sánchez ofegar-se una altra vegada i esperar que a les següents eleccions el bloc de la dreta sumi majoria absoluta.
  1. Govern de coalició entre PSOE (120), Podemos (35), Más País (3) ERC (13) i el PNB (7): L’anomenat “Govern Frankenstein” no és l’opció desitjada de Pedro Sánchez. No ho era la darrera vegada, ho és menys aquesta. Semblaria que el principal problema és posar-se d’acord amb Iglesias, i, si bé n’és un de gran, més és haver de dependre dels vots d’ERC. Però se li acaben les opcions a Sánchez, i sembla que aquesta vegada s’haurà d’asseure a negociar. També Iglesias, veient el seu descens i la ferida que li ha fet Más País, pot arribar a regalar-li l’abstenció. Avui saben que potser no tindran una tercera oportunitat.
  1. La repetició electoral. Aquesta vegada, en la forma traumàtica de l’etern retorn.

Adivinin quina és la més probable.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*