Close Menu
  • FUNDACIÓN PERIODISME PLURAL
  • EL DIARI DE L’EDUCACIÓ
  • EL DIARI DE LA SANITAT
  • EL DIARI DEL TREBALL
  • REVISTA XQ
  • CATALUNYA METROPOLITANA
  • CULTURAES
  • BLOG EXTRA
Facebook X (Twitter) Instagram YouTube
SUBSCRIU-TE
  • CAT
  • ES
Catalunya Plural
  • Drets
  • Habitar
  • Feminismes
  • Diversitats
  • Cultures
  • Opinions
  • Arxiu
  • Catalunya Plural TV
SUBSCRIU-TE
Catalunya Plural
  • CAT
  • ES
  • Drets
  • Habitar
  • Feminismes
  • Diversitats
  • Cultures
  • Opinions
  • Arxiu
  • Catalunya Plural TV
Pensament

«Gaza al centre»: Pankaj Mishra presenta Equator a Barcelona
Gaza, la crisi d'Occident i un «humanisme radical» marquen la presentació al CCCB de la revista impulsada per Pankaj Mishra.

Guillem Pujol20 de novembre de 2026 - 07:30
Compartir Facebook Twitter Email WhatsApp
Detall de la portada del primer número de la revista Equator.

Dilluns a les deu del matí, davant d’un grup reduït de gent reunit al CCCB, Pankaj Mishra va presentar per primer cop Equator fora del món anglosaxó. L’elecció de Barcelona no era casual, segons va explicar l’escriptor i assagista: una ciutat que s’ha vist transformada i enfortida amb els fluxos migratoris recents, part d’un país que, si bé durant la segona meitat del segle XX no captava gaire atenció mediàtica més enllà de les seves fronteres, en l’última dècada s’ha convertit en un dels llocs on es lliuren batalles importants.

Mishra coneix bé la casa. L’any passat hi va presentar El mundo después de Gaza, l’assaig que Galaxia Gutenberg va publicar en castellà el 2025, i abans hi havia conversat sobre Frantz Fanon amb Adam Shatz. Els seus llibres, de De las ruinas de los imperios a La edad de la ira, han anat teixint durant dues dècades una mateixa pregunta, la de què passa amb la modernitat quan se la mira des de fora del lloc que se n’ha cregut l’amo. Equator és, en bona mesura, l’intent de convertir aquesta pregunta en una redacció, amb pàgines, autors i lectors.

Pankaj Mishra al CCCB en 2022. (CC BY_NC_SA CCCB, Pere Virgili)

La revista va néixer a Londres el 2025 i va publicar els primers continguts l’octubre d’aquell any. Entre els fundadors hi ha, a més de Mishra, el novel·lista pakistanès Mohsin Hamid, la columnista sudanesa Nesrine Malik, Samanth Subramanian i Suzy Hansen, i l’edita Jonathan Shainin, que entre el 2014 i el 2019 va dirigir la secció de reportatges llargs de The Guardian després d’haver passat pel New Yorker i per The Caravan, a Delhi. En el text fundacional, els impulsors —la majoria dels quals han escrit durant anys per a les grans capçaleres anglòfones— sostenien que aquests títols ja no es poden reformar des de dins, i es proposaven tornar un mirall a un públic de lectors i escriptors de tot el món que encara no es reconeixen com a part d’una mateixa comunitat.

Shainin va explicar que el projecte venia de més d’una dècada de converses entre els fundadors, i que la crisi oberta el 7 d’octubre va fer impossible continuar ajornant-lo. Gaza, en una fórmula que es va repetir al llarg del matí, és al centre de la revista, i va ser Gaza, segons l’editor, el que va fer necessària Equator.

Gaza és al centre de la revista, i va ser Gaza, segons l’editor, el que va fer necessària Equator.

El diagnòstic de Mishra parteix d’un desordre que considera sense precedents, un món en què Occident ja no aconsegueix persuadir i en què la crisi geopolítica va acompanyada d’una altra d’intel·lectual, feta d’una incapacitat creixent per copsar el món i saber on som. Ho va anomenar una «crisi de la imaginació», i la resposta que proposa la revista és posar en joc moltes veus alhora, autors i conversadors d’un ventall ampli d’idees, per reobrir discussions que s’han deixat de banda de manera sistemàtica. Calen plataformes, va insistir, perquè l’esfera pública que tenim avui és, en paraules seves, «increïblement pobra», i enriquir-la amb les veus que s’hi han ignorat és «gairebé una necessitat existencial».

Shainin va situar l’objectiu en una classe intel·lectual nord-americana i britànica que continua vivint en «els llargs anys noranta», ancorada en el moment en què semblava que la història s’havia acabat i que el mapa del món només calia anar-lo omplint de democràcies liberals i mercats oberts. Els fundadors comparteixen la sensació que la imatge del món que aquesta classe projecta no els representa.

De fet, en aquesta línia, Mishra va recordar un episodi de quan escrivia sobre l’Afganistan per al New York Times. En un dels seus textos advertia que els talibans tornarien, i li van fer treure la frase. La por, va dir, era i continua sent la de ser titllat d’antiamericà. Els talibans van tornar a Kabul l’agost del 2021.

Una part de la conversa va girar al voltant d’Europa. Quan Mishra hi va arribar per primera vegada, el va sorprendre la sensació d’estabilitat que la gent donava per descomptada en les seves institucions polítiques, i com bona part del periodisme europeu partia d’aquesta mateixa estabilitat com si fos un fet natural. Ara les coses semblen diferents. «Com podem construir aquest sentit d’estabilitat i, alhora, un sentit de llar?», es va preguntar, abans d’afegir-ne una altra sobre els recursos intel·lectuals i espirituals que calen per explicar el món en aquestes condicions. També li costa entendre que a Europa es continuï treballant amb la idea d’identitats singulars, quan tothom és, de fet, una combinació d’identitats. Equator té el compromís de reflectir aquesta barreja, i ho intenta fer amb una redacció repartida entre diverses ciutats i amb un pòdcast que condueixen ell mateix, Hamid i Malik.

A Mishra li costa entendre que a Europa es continuï treballant amb la idea d’identitats singulars, quan tothom és, de fet, una combinació d’identitats

Algunes preguntes del públic van apuntar al format: la revista té un acabat lleugerament artístic, i es va plantejar si aquest format ja era en si mateix una declaració d’intencions, una manera d’intervenir en les formes de l’esfera pública a més de fer-ho en els continguts. Els responsables la van descriure com un projecte de naturalesa parajornalística, amb objectius polítics explícits i una vocació interdisciplinària que porta artistes a les seves pàgines i desborda els límits del periodisme clàssic, en paper i en digital, entre el reportatge llarg, l’assaig, la crítica literària i l’art.

Alhora, la vocació d’Equator va més enllà de la lletra i el paper; ha organitzat converses en festivals literaris de Bangalore i Chennai, un cicle amb la Universitat de Georgetown i trobades petites com la de dilluns, que els fundadors van situar al nucli del projecte. Una revista, van venir a dir, és també la gent que es reuneix al seu voltant. El fil que ho lliga tot és la convivència en un planeta atapeït i perillós i el que van anomenar un «humanisme radical», basat en la igualtat entre cultures i pobles, una paraula que Mishra ha passat bona part de la seva obra posant en qüestió quan la pronunciaven els liberals europeus.

En el seu primer any de vida, segons Shainin, ja han reunit 40.000 subscriptors, dos mil dels quals ja paguen per llegir-la. Senyal, potser, d’uns temps que estan canviant.

Si t'agrada aquest article, dóna'ns suport amb una donació.

10€ 25€ 50€
CCCB Equator Pankaj Mishra
Guillem Pujol
Guillem Pujol

Llicenciat en Ciències Polítiques (UPF), MSc en European Politics and Policies a la University of London, Birkbeck College i Doctor en Filosofia amb menció Cum Laude (UAB). Co-autor del llibre "Cartha on Making Heimat" (Ed. Park Books).

Banner Description
Banner Description
Banner Description

Articles relacionats

Qui decideix què és bell? Tu o l’algoritme?

Laura Casamitjana

La bellesa canvia de cos

Laura Casamitjana

Com l’eclipsi ens parla de nosaltres mateixos

Gabriel Jaraba
Contacta’ns

redaccio@periodismeplural.cat
publicitat@periodismeplural.cat
--
+34 932 311 247

Qui som

Catalunya Plural
Fundació Periodisme Plural
ISSN 22696-9084
Carrer Bailén 5, principal
08010 - Barcelona --

Les nostres xarxes
Facebook X (Twitter) Instagram YouTube RSS
Amb el suport de
Amb el suport de
© 2026 Catalunya Plural
Disseny de Mario Trigo

Escriu una categoria o paraula clau