Quan un pacient arriba a una consulta, moltes vegades ho fa amb incertesa, dolor, por o en situació de vulnerabilitat. En aquest context, que el professional sanitari parli la mateixa llengua pot ajudar-lo a sentir més tranquil·litat, confiança o benestar. Però no només això. Sembla ser que expressar-se en el mateix idioma que el pacient pot esdevenir una eina fonamental a l’hora de precisar un diagnòstic o de garantir una millor qualitat assistencial. Així ho apunta un estudi de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) que inclou un centenar de recerques sobre l’impacte de la discordança lingüística en l’atenció sanitària en països com Canadà, el Regne Unit, Finlàndia o el País Basc, amb territoris bilingües o amb una llengua minoritària o minoritzada.
L’estudi constata que no garantir una atenció sanitària en la llengua del pacient pot tenir conseqüències mèdiques. Entre d’altres, pot disminuir la precisió del diagnòstic i la qualitat del servei sanitari i, en ocasions, es podria perdre el vincle entre el professional i l’usuari.
Joana Pena Tarradelles, investigadora en sociolingüística i justícia lingüística de la UPF, ha analitzat els diversos estudis i explica que, en grups lingüístics d’origen migrant, s’ha detectat menys precisió o adherència als tractaments, més errors mèdics o la necessitat de realitzar més proves en les persones que no dominen cap de les llengües del país d’acollida. Entre la població autòctona —afegeix—, «concretament en els estudis fets al Canadà es reflecteix la idea que els pacients francòfons reben pitjors diagnòstics i entenen pitjor les instruccions, tenen més complicacions i més temps d’ingrés a l’hospital si són tractats en anglès, però aquests elements sorgeixen sobretot entre persones francòfones menys bilingües. En les més bilingües es detecten altres conseqüències: descriuen pitjor el dolor, se senten menys còmodes o tenen més ansietat i estrès per haver de comunicar-se en la segona llengua, però no es pot afirmar directament que això impliqui directament un pitjor diagnòstic».
En general, les recerques realitzades amb parlants de gal·lès al Regne Unit, del francès en zones anglòfones del Canadà, del suec a Finlàndia o del basc a Euskadi conclouen que la capacitat d’expressar-se en una segona llengua disminueix en situacions d’estrès, vulnerabilitat, por o dolor intens, i que utilitzar una llengua diferent de la pròpia suposa un esforç mental afegit i invisibilitza matisos vitals per al diagnòstic. Aquests estudis, que revisen l’impacte de la discordança lingüística quan el metge no parla la llengua preferida pel pacient, s’emmarquen dins d’una recerca més àmplia que examinarà per primera vegada què suposa fer servir el castellà a l’hora d’atendre els pacients catalanoparlants als centres sanitaris del país. Els primers resultats sobre el valor de la llengua catalana dins de la consulta sanitària, encara en procés d’anàlisi, es presentaran d’aquí a un any aproximadament.
Una sanitat poc catalanoparlant
A Catalunya, el dret del pacient a ser atès en català es podria estar vulnerant en alguna ocasió; la llengua catalana no és actualment la llengua d’ús comú entre la majoria de metges i metgesses que exerceixen al país, segons l’Estudi sobre les necessitats i coneixements lingüístics dels metges a l’assistència sanitària, elaborat pel Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) l’any 2024. El document conclou que només el 48%dels professionalsutilitzen la llengua catalana habitualment per comunicar-se amb els pacients. I, concretament —destaca l’estudi— l’ús de la llengua catalana durant les visites és menys freqüent entre generacions de metges joves (sobretot a la franja de 30 a 45 anys), coincidint amb percentatges més elevats de metges nascuts fora de Catalunya, especialment a països extracomunitaris. Tanmateix, el document també posa en valor que dos de cada tres metges nascuts fora de Catalunya i que exerceixen al sistema sanitari català volen millorar les seves competències en llengua catalana. Concretament, el 80% tenen predisposició per aprendre o millorar el coneixement de la llengua i un 54,7% dels metges i metgesses nascudes fora de Catalunya han fet algun curs de català. Entre els que no n’han fet cap —un 45,3%—, més del 90% consideren útil el coneixement de la llengua i la formació, però lamenten que l’oferta disponible fins ara no s’ajusti a horaris i necessitats.
Entre companys de professió, és habitual que el professional catalanoparlant canviï de llengua automàticament davant d’un interlocutor castellanoparlant. En percentatge, el 74,9% dels metges que s’adrecen en català a un company acostumen a canviar al castellà quan aquesta és la llengua que utilitza l’interlocutor.
Dret a ser atès en la llengua pròpia
Davant d’aquest escenari, el CCMC reclama a l’administració que ofereixi a metges i metgesses formació gratuïta, flexible i interactiva que tingui en compte el coneixement de vocabulari específic de l’àmbit sanitari i assistencial. En aquesta mateixa línia, el Consell de Col·legis recorda en un comunicat, que «les habilitats lingüístiques són una competència bàsica dels professionals de la medicina per a l’establiment d’una relació de confiança amb el pacient i per a una atenció de qualitat». Insisteix que els professionals «han de vetllar per adquirir les competències lingüístiques necessàries en català i que l’administració, amb el suport d’organitzacions sanitàries i col·legis professionals, ha de facilitar aquesta formació».
També el Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) s’ha posicionat recentment en aquesta línia amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya. El COIB resalta el valor de la llengua catalana com a element de cohesió social, de proximitat i de qualitat en l’atenció a les persones: «La comunicació és una part essencial de les cures. Escoltar, acompanyar, informar i establir una relació de confiança amb les persones ateses requereix compartir un llenguatge que permeti expressar necessitats, emocions i preocupacions amb naturalitat. En aquest sentit, el català és una eina fonamental per garantir una atenció centrada en la persona i respectuosa amb la seva identitat lingüística», afirma en un comunicat.
La llengua que genera confiança
Els cursos de català per a sanitaris són imprescindibles, però calen altres mesures per posar el català al centre del sistema sanitari en un moment de descens general de l’ús del català. Amb aquest objectiu va néixer l’any 2023 l’associació Salut pel Català, que ja suma més de 2000 membres entre professionals de la salut i pacients. Aquesta entitat, que pretén promoure l’ús del català en l’àmbit de la sanitat i de la recerca biomèdica, és qui lidera l’anomenat Pla d’Acollida de l’Hospital Clínic de Barcelona, dirigit a tots els residents independentment del seu origen o de la seva llengua materna. Aquesta iniciativa ofereix diverses activitats —sortides culturals, tallers de cuina, experiències— i espais perquè els professionals sanitaris puguin incorporar el català en la seva pràctica diària.
El programa, que va per la segona edició, vol afavorir la integració lingüística i cultural dels residents nouvinguts, promoure l’ús del català en la pràctica assistencial i garantir una comunicació eficaç amb els pacients.
Klaus Franz és resident de segon any i forma part del Pla d’Acollida. Aquest jove xilè va estudiar el grau de medicina a Santiago de Xile i va arribar a Barcelona l’any passat per començar la seva residència a l’Hospital Clínic. De seguida va veure clar que l’aprenentatge del català li podia ser d’utilitat a l’hora d’establir vincles amb els pacients: «Hi ha persones que han parlat en català tota la vida i, en contextos complicats de salut o en pacients grans en estats demencials o en condicions d’estrès, el coneixement de la segona llengua es pot arribar a perdre i els resulta difícil fer-se entendre en una llengua que no és la seva», explica. Franz afegeix que «parlar la llengua pròpia del pacient afavoreix l’enteniment entre les dues parts, facilita la comprensió de la informació sanitària i permet explorar alguna cosa del pacient que probablement no et diria si no et té confiança. Saber la llengua marca la diferència».
També el sindicat mèdic Metges de Catalunya va acordar l’any passat amb Òmnium Cultural una estratègia conjunta que s’emmarca dins la campanya «Català per a tothom» i consisteix a crear grups de vincles als centres de salut perquè entre els companys s’estableixin converses informals orientades a l’aprenentatge i la pràctica de la llengua catalana; i actuar per implicar les conselleries del Govern, òrgans de participació social de l’àmbit sanitari i patronals del sector de la salut amb l’activació de més recursos formatius que promoguin l’ús del català entre el personal facultatiu.
En l’àmbit de la salut, la llengua és molt més que una eina de comunicació: és una via que genera vincles, acompanya, orienta, cuida i fa confiança. I que el professional atengui el pacient en la seva pròpia llengua és un dret que té la ciutadania.
