1. Ni la crema de sol és tòxica, ni augmenta els melanomes
Els mites i la desinformació sobre les cremes solars no són nous, però desperten desconfiança cap a un producte àmpliament recomanat per evitar danys en la pell. Un dels discursos en contra afirma que la crema duu components químics nocius pel cos, cancerígens i disruptors endocrins. Tanmateix, davant les sospites, el 2022 el Parlament Europeu va decidir reduir els límits màxims segurs d’alguns filtres UV que podien contenir els productes cosmètics.
És fals que la crema solar hagi augmentat la incidència de melanomes o que provoqui càncer per bloquejar la vitamina D: al contrari, protegeix de la radiació UV, principal causa del càncer de pell. L’augment de casos de melanoma s’explica per una major exposició solar i una millor detecció precoç.
2. Imatges generades amb IA, un fals terratrèmol i Trump esborrat de la victòria d’Espanya al Mundial
Després de la victòria d’Espanya al Mundial 2026, van circular diverses fotos i vídeos falsos o manipulats de les celebracions. Un exemple són les imatges de Lamine Yamal amb una bandera palestina o una kufia, generades amb IA i detectades gràcies a la marca SynthID. També es va desmentir que les celebracions provoquessin un «terratrèmol»: els sismògrafs del CSIC van registrar vibracions superficials, com ja havia passat a la final de l’Eurocopa del 2024 o amb concerts multitudinaris.
Una altra bola assegurava que la selecció espanyola havia «esborrat» Donald Trump de la foto oficial aixecant el trofeu, quan en realitat es tractava d’una imatge presa en un moment posterior, ja sense el president estatunidenc al costat. Finalment, durant el torneig es van difondre vídeos de suposades aficionades generats amb intel·ligència artificial, que reciclen estereotips de bellesa excloents i cosifiquen el cos femení amb finalitats de clic i monetització.
3. El gènere no és una ideologia i ser homosexual o trans no et fa pedòfil
Una columna de Federico Jiménez Losantos afirma que la diversitat sexual i de gènere és una «doctrina» i vincula el col·lectiu LGBTI+ amb la pedofília, dues narratives desmentides des de fa dècades. El gènere no és una ideologia: la ciència diferencia el sexe biològic de la identitat de gènere des dels anys setanta, i organismes com l’OMS confirmen que una orientació o identitat no normativa no és cap trastorn. El terme «ideologia de gènere» es va originar als anys noranta, en debats de l’ONU, per oposar-se a polítiques d’igualtat i drets LGBTI+. Tampoc hi ha base científica que relacioni l’homosexualitat o la transidentitat amb una major propensió a la pedofília. La literatura clínica descarta aquesta associació, i dades com les de la Fundació ANAR mostren que la gran majoria d’agressors sexuals a menors són homes coneguts per la víctima, sovint familiars.
4. Compte amb l’alarmisme pel suposat “bacteri carnívor” del Mediterrani
Diversos missatges viralitzats alerten d’un «bacteri carnívor» a les platges espanyoles, però Sanitat confirma que no hi ha cap evidència d’un problema de salut pública. El terme fa referència al Vibrio vulnificus, present de manera natural en aigües salobres, que en casos rars i sobretot en persones vulnerables pot causar fascitis necrosant. Espanya no és una zona d’alt risc, a diferència del mar Bàltic o el Negre, i ni la Generalitat ni el Ministeri de Sanitat han registrat cap brot associat al bany. El terme «carnívor» és un recurs periodístic, no científic, i la majoria d’infeccions són lleus. Tot i que el canvi climàtic n’augmenta la presència en aigües més càlides, els experts insisteixen que el risc actual per a la població general continua sent baix.
5. Chat Control no és una llei nova i és diferent del Chat Control 2.0
El Parlament Europeu ha aprovat renovar el Chat Control 1.0, un reglament temporal en vigor des del 2021 que va caducar l’abril passat, i no una llei nova com afirmen alguns missatges a xarxes. La norma autoritza, però no obliga, les plataformes de missatgeria a escanejar continguts per detectar abús sexual infantil, amb límits com la prohibició d’escaneig sistemàtic i l’obligació d’esborrar les dades al cap de 12 mesos.
És diferent del Chat Control 2.0, encara no votat, que sí que obligaria totes les plataformes a fer l’escaneig i inclouria mesures de verificació d’edat. Cap de les dues normes afecta, sobre el paper, el xifratge d’extrem a extrem, tot i que experts adverteixen que tècniques com l’escaneig al costat del client el podrien esquivar.
