Després d’una trajectòria reconeguda amb alguns dels premis més importants del periodisme iberoamericà, Zárate ha convertit l’Amazònia en el centre del seu treball. Però ho fa des d’una mirada gens habitual. Zárate no observa la selva com una frontera exòtica ni com un territori per conquerir, sinó com un espai central per entendre el món avui; des de la crisi climàtica, a les noves formes d’extractivisme i els grans reptes globals del segle XXI.
En aquesta conversa, Zárate reflexiona sobre els seus recents viatges pel sistema amazònic, recorregut durant mesos fins a arribar a l’Atlàntic. Un trajecte que recupera, però també qüestiona, les antigues formes colonials per escoltar les veus de les comunitats indígenes i riberenques que habiten el gran riu.
Amb una combinació excepcional de rigor periodístic i sensibilitat literària, que podria ser definida com a “poesia documental periodística”, Zárate analitza de forma brillant les relacions entre colonialisme, destrucció ecològica i resistència cultural, i reivindica una Amazònia habitada, diversa i plena de memòria.
