La sala d’actes del Col·legi de Periodistes ha estat l’escenari, aquest dimarts 16 de juny, de la jornada “El periodisme enfront la desinformació i els discursos d’odi: recerques i codi deontològic”. S’hi han presentat cinc recerques, impulsades pel Consell de la Informació de Catalunya (CIC), per analitzar con la societat s’informa avui, com funciona l’ecosistema mediàtic, com es genera i propaga la desinformació i l’odi, on es situen les fronteres i altres formes de comunicació digital.
La jornada ha partit del nou Codi Deontològic que es va aprovar ara farà vuit mesos en el setè Congrés de Periodistes de Catalunya. Aquest nou Codi Deontològic reclama el compromís del periodisme contra la desinformació i l’odi. La presentació de l’acte ha anat a càrrec del degà del Col·legi, Joan Maria Morros, i del president del CIC, Josep Carles Rius. Morros ha començat dient que “no n’hi ha prou amb dir la veritat sinó que cal combatre les mentides” i ha afirmat que “la lluita contra la desinformació és una causa democràtica”.
Rius, al seu torn, ha afirmat que “cal una resposta col·lectiva i evidenciar les males pràctiques i els falsos mitjans de comunicació que actuen en l’opacitat”. Ha reclamat que s’apliqui el marc legal que ja ha aprovat la Unió Europea i ha defensat que els periodistes han de comprometre’s en la lluita contra les mentides i els pseudomitjans en reconeixement als que a Hongria no es van rendir davant els abusos de l’autòcrata Orban, els que resisteixen les pressions i amenaces de Donald Trump als Estats Units, els professionals russos exiliats que denuncien la gestió de Vladimir Putin o els que han mort en el genocidi de Palestina.
Les cinc recerques que s’han donat a conèixer en la sessió les han presentat els professors Santiago Giraldo (UAB), Sònia Herrera (UOC), Ruth Rodríguez (UPF) i Marta Montagut (URV). Giraldo ha dit que portava bones notícies perquè, segons ha explicat, “Catalunya no s’informa principalment per les xarxes socials”, per acabar proposant que cal abandonar-les. “Aliança Catalana i Vox són els partits que més les fan servir”, ha afirmat i ha recordat que persones i mitjans de comunicació que les han deixat “no han mort” mediàticament parlant. “Cal crera espais informatius autoregulats i compromesos”, ha conclòs.
Sònia Herrera ha atribuït les patologies del sector a “disfuncions sistèmiques” i ha proposat per superar-les la recuperació de l’autonomia dels mitjans, el reforç de l’especialització i la transparència, que es diferenciï clarament informació i opinió i que es prioritzi la qualitat i el donar context per sobre de la velocitat a l’hora de donar a conèixer les informacions.
Ruth Rodríguez ha diferenciat desinformació, misinformació i malinformació. Ha atribuït la desinformació a la que es difon amb la voluntat clara d’enganyar, mentre que la misinformació és aquella que és falsa però que es difon pensant que és correcta mentre que la malinformació inclou les falsedats que es fan córrer per fer mal a persones, organitzacions o països.
Marta Montagut ha tancat les intervencions dels professors universitaris plantejant-se la possibilitat d’exigir criteris ètics als creadors de continguts. Ha puntualitzat que no tots els influencers són negatius, però ha denunciant els activistes d’extrema dreta, com Vito Quiles, que es fan passar per dissidents quan són psuedoinformadors al servei d’interessos ultradretans.
A la fila zero de l’acte hi havia representants del món del periodisme i la gestió política. Núria de José, consellera delegada de la XAL, ha destacat el paper dels mitjans locals en demostrar les mentides i els excessos dels discursos d’odi i el valor del treball dels periodistes que hi treballen. Meritxell Vilamala, cap de Política d’El 9 Nou, representant d’aquests periodistes, ha explicat que la seva forma de combatre l’extrema dreta és apel·lant al sentit comú i demanant als líders d’aquesta ideologia, com Sílvia Orriols, les qüestions que interessen als ciutadans i no les que ells voldrien que els preguntessin.
Samantha Villar, directora i presentadora del programa “L’Entrellat” de Ràdio 4, ha explicat les complicacions que va tenir l’emissió, en col·laboració amb altres mitjans, d’una exclusiva sobre els abusos laborals i sexuals del catedràtic Ramon Flecha, responsable del programa CREA de la Universitat de Barcelona.
El director de La Vanguardia, Jordi Juan, ha afirmat que “estem rodejats de mitjans que no tenen ni pare ni mare, amb interessos polítics” i ha defensat que “cal sortir del soroll mediàtic que fatiga la gent amb notícies negatives”. Ha afirmat que els murs de pagament han estat la salvació del diari i ha recordat que La Vanguardia no utilitza la xarxa X des de fa molt temps, la qual cosa no l’ha perjudicat. Ha ressaltat la contradicció que suposa que el president del govern, Pedro Sánchez, organitzi unes jornades contra els oligarques que dominen les plataformes socials i quan s’acaben pugi un vídeo a les seves xarxes per explicar com han anat.
L’acte l’ha tancat el secretari de Mitjans i Difusió de la Generalitat, Carles Escolà, que ha afirmat que “la lluita contra la desinformació compta amb el suport del govern”, que “la desinformació i l’odi són reptes reals” i que “cal reivindicar el dret de la ciutadania a una informació contrastada i de qualitat”. En aquest sentit, ha anunciat que les properes convocatòries de subvencions als mitjans estimularan que compleixin el Codi Deontològic.
