Els estudis desmenteixen que les regularitzacions generin un “efecte crida”
Diferents figures polítiques han afirmat recentment que la regularització extraordinària generarà un “efecte crida” de persones migrants cap a Espanya. Tanmateix, cap estudi no demostra que ni les regularitzacions ni les ajudes socials afectin els fluxos migratoris. De fet, les anàlisis del Banc d’Espanya i d’un investigador de la London School of Economics mostren que els fluxos varien, sobretot, en funció del cicle econòmic de l’estat: com més atur, menys migració, i a l’inrevés. La majoria de motius per migrar tenen a veure amb la situació econòmica, social i política al país d’origen, i tot i que, segons una investigació de PICUM, “la percepció dels migrants sobre les polítiques migratòries influencien la seva presa de decisions”.
L’absència d’antecedents penals s’ha de demostrar i els policials es valoraran cas a cas
Han circulat missatges alarmistes sobre la possible regularització de persones amb antecedents policials. Només podran regularitzar la seva situació administrativa les persones que no suposin una amenaça per a l’ordre, la seguretat, la salut pública o les relacions internacionals, segons la recent reforma legal. Per a demostrar-ho, la persona ha de presentar un certificat d’absència d’antecedents penals, i un informe policial, tot i que aquest segon no serà motiu “automàtic” per a la denegació. Els antecedents penals i els policials són dues figures diferents: la primera suposa una condemna per sentència judicial ferma, i la segona inclou investigacions policials.
No hi ha proves que 1.300 entitats rebin subvencions per donar suport a migrants, com ha dit Ignacio Garriga (Vox)
El líder de Vox a Catalunya, Ignacio Garriga, va assegurar al Parlament el 15 d’abril que “hi ha més de 1.300 entitats que es dediquen a la immigració i que cobren subvencions per a la seva activitat ordinària”, i que aquesta partida és de 8 milions d’euros. Tot i que la la Xarxa d’Entitats i Unions (XEU) compta amb 1.304 entitats, no hi ha evidències que totes aquestes entitats rebin diners públics ni que siguin beneficiàries del programa de subvencions del Govern per a activitats d’acollida de persones migrants, que té un pressupost de 8 milions d’euros. No hi ha relació directa entre el registre de la XEU i la subvenció del Govern, com hem comprovat des de Verificat.
IA, vídeos fora de context o acusacions sense fonament: el viatge d’Artemis II a la Lluna
Arran de l’expedició Artemis II de la NASA que va enviar quatre astronautes a orbitar la Lluna han tornat a circular massivament teories de la conspiració sobre l’arribada de persones a la Lluna que neguen la missió del 1969 de l’Apol·lo 11, posen en dubte la manca d’intents previs al d’aquest abril, i afirmen que la NASA buscava fer les primeres fotografies de la cara oculta de la Lluna.
També han circulat vídeos antics de passejos espacials trets de context, imatges modificades o generades amb intel·ligència artificial. A Verificat també hem desmentit que l’astronauta Christina Koch fos l’actriu amb el mateix nom de la pel·lícula Mad Max.
Desmuntem una xarxa de comptes a Meta d’IA que publiciten suplements alimentaris
Hem identificat una xarxa de perfils a Facebook i Instagram amb milions de seguidors que difonen desinformació mèdica i nutricional mitjançant deepfakes generats amb IA. Els vídeos promocionen complements alimentaris als quals atribueixen propietats miraculoses, però que no compten amb cap evidència científica. Animen, a més, a no consultar professionals mèdics en cas de patir problemes de salut, fent ús de l’alarmisme i la conspiració per alimentar narratives antimedicina.
