Què pretenia el Pla Pilot de Renda Bàsica que va posar en marxa el Govern de la Generalitat i per què està aturat ara?
L’Oficina es va crear amb la intenció de desenvolupar un Pla Pilot sobre la Renda Bàsica Universal a Catalunya, amb l’objectiu de mesurar-ne els efectes sobre la població catalana i obtenir evidències del seu impacte per poder ajustar la política i aconseguir els resultats desitjats. Vam treballar-hi durant uns tres anys. El primer va servir per dissenyar la proposta del Pla Pilot. Però no es va poder implementar perquè no va obtenir el suport parlamentari necessari. El PSC va encapçalar la moció contra el Pla, amb el suport de Junts, PP i Vox. Calia aprovar la partida pressupostària per poder-lo executar, i no es va fer.
Com ha quedat, doncs, el Pla? L’Oficina encara existeix
Després que no es pogués dur a terme, vam dedicar l’última etapa de l’Oficina a acabar de treballar la proposta de procediment d’implementació del pilot juntament amb altres departaments de la Generalitat amb competències com Drets Socials i Economia, i a fer tasques de difusió i a explicar quin era el disseny del Pla Pilot i quins objectius perseguia, tant a Catalunya i altres comunitats autònomes com a nivell internacional. A l’acord d’investidura del president Illa, Esquerra va incloure el manteniment de l’Oficina i el compromís que el Pla Pilot s’executés durant la legislatura. Nosaltres vam deixar el programa perquè calia crear-ne un de nou; en van canviar el cap i tot l’equip tècnic. L’Oficina encara existeix, però no se’n coneixen detalls sobre el disseny actual del Pilot. El que sabem és que, a l’inici de la presidència del PSC, la consellera de Drets Socials i Inclusió, va manifestar públicament que volien revisar el disseny perquè hi havia aspectes que no els encaixaven. Els preocupava especialment l’impacte que podria tenir sobre les persones perceptores de prestacions assistencials com la Renda Garantida, l’Ingreso Mínimo Vital o els subsidis d’atur, però també, el cost del projecte.
La Renda Bàsica seria universal perquè la rebríem tots, des dels més pobres fins als més rics
Com es va desenvolupar aquest debat?
Pel que fa a l’impacte en les persones perceptores de prestacions assistencials, cal destacar que ja havia estat una de les principals preocupacions de l’equip durant la fase de disseny del Pilot. Per això, es va treballar de manera intensa i coordinada amb la Direcció de Prestacions Socials del Departament de Drets Socials per facilitar la participació de persones perceptores de prestacions, assegurant que aquesta participació no afectés els seus drets ni la seva situació econòmica. En el marc del Pilot, aquest col·lectiu representava una mostra d’entre 150 i 200 persones, un volum d’expedients assumible que es podia gestionar sense generar cap perjudici per a les persones implicades. D’altra banda, des del PSC sempre s’havia criticat el cost del Pla, argumentant que aquells recursos es podrien destinar a altres necessitats, com residències per a gent gran o altres serveis, quan en realitat el pilot representava el 0,1% del pressupost de la Generalitat. En el fons, és una qüestió d’interès polític. Ens sobta que ni tan sols es vulgui provar, perquè és legítim tenir diferències ideològiques, però testar-la permetria tenir dades reals i no basar el debat en opinions o percepcions.
Quines característiques té el vostre model de Renda Bàsica?
És individual, suficient, incondicional i universal. És individual perquè arribaria a totes les persones a títol personal. És suficient perquè hauria de tenir una quantia propera al llindar de la pobresa i així permetre a tothom sortir-ne, donar autonomia i capacitat per decidir sobre la pròpia vida. És incondicional perquè no estaria subjecta a cap contraprestació: no caldria signar itineraris d’inserció sociolaboral ni complir requisits econòmics, d’edat o de composició familiar. I és universal perquè la rebríem tots, des dels més pobres fins als més rics. Ara bé, aquesta universalitat s’ha d’entendre en el marc d’una reforma fiscal realment progressiva: les rendes més altes contribuirien més del que rebrien a través de la renda bàsica. Alhora, el model de renda bàsica que defensem ha d’anar acompanyat del manteniment i el reforç dels serveis públics, especialment en àmbits com l’educació, la salut i els serveis socials, com a pilars fonamentals de l’estat del benestar.
A la introducció, que firmes amb Sergi Raventós, expliqueu que un 65% de la població catalana és partidària de la Renda Bàsica. Això no hauria d’animar els partits polítics a aprovar-la?
Durant la feina a l’Oficina, a través d’enquestes d’opinió, vam comprovar que hi havia un suport molt ampli i transversal: per edat, situació econòmica, gènere, nivell educatiu, simpatia política, entre altres variables. Una dada molt reveladora és que una àmplia majoria dels simpatitzants dels partits que després van rebutjar el Pla Pilot, hi donaven suport. Hi ha un gran gap, una distància important, entre el que la ciutadania considera positiu per al país i el que després els partits defensen al Parlament o al Govern.
Dieu que la Renda Bàsica no és tant una mesura de protecció social com una manera de reconfigurar la societat
Exacte. La Renda Bàsica és una mesura redistributiva que impacta directament en la desigualtat. Cal redistribuir els recursos d’una altra manera perquè arribin a les persones que tenen més dificultats per cobrir les seves necessitats i viure dignament. Cada vegada hi ha més sectors i estrats socials afectats per la precarietat laboral i social. La Renda Bàsica faria que qui més té aporti més; redistribueix no només riquesa, sinó també temps i poder de decisió sobre la pròpia vida. Facilitaria, per exemple, que les persones puguin decidir si volen ampliar o reduir la jornada laboral per dedicar-se a altres projectes vitals, com estudiar, cuidar fills o familiars, o implicar-se en activitats comunitàries. Això també obriria la porta a una redistribució més equitativa del treball domèstic i de cures. Aquesta autonomia econòmica tindria un impacte especialment rellevant en l’àmbit de la llar, ja que contribuiria a reduir relacions de dependència i podria afavorir l’empoderament de les dones. Precisament, aquest era un dels aspectes que es volien analitzar en el projecte pilot: no només l’impacte a nivell individual, sinó també dins de les llars.
Una àmplia majoria dels simpatitzants dels partits que després van rebutjar el Pla Pilot, hi donaven suport
La Renda Bàsica seria unipersonal
A diferència de les prestacions condicionades, que habitualment rep una sola persona en funció de la composició familiar, la Renda Bàsica s’atorga de manera individual a tots els membres de la llar, tant adults com menors, cosa que pot transformar les dinàmiques intrafamiliars. També a nivell comunitari transformaria les relacions socials i comunitàries, el Pilot preveia implementar-se en dos municipis petits, d’uns 1.200 habitants, per analitzar-ne els efectes en les relacions socials, la participació comunitària i política, o el consum de proximitat. A més, el disseny del Pilot era quasi universal, fet que hauria permès entendre no només què farien les persones amb menys recursos, sinó també com la utilitzarien les classes mitjanes. Cal tenir en compte que existeix una àmplia base d’estudis i investigacions sobre la Renda Bàsica. Diverses simulacions indiquen que al voltant del 70%-80% de la població en sortiria guanyant. En aquest sentit, es tracta d’una mesura amb un potencial transformador ampli. Alhora, qüestiona també la manera com entenem el treball. Es tendeix a considerar com a treball només l’activitat assalariada, però el treball reproductiu —com les cures— també és essencial i té una funció i un valor econòmic dins la societat. Finalment, la possibilitat de dedicar més temps a activitats voluntàries o comunitàries també podria transformar les relacions socials, afavorint una societat més cohesionada, en què les persones es relacionin des de condicions més igualitàries.
Al llibre hi ha capítols sectorials que expliquen com afectaria la Renda Bàsica a molts àmbits socials diferents
Sí. És un dels punts forts del llibre. Cada capítol està escrit per dos autors o autores i es pot llegir de manera independent. Pots triar el que t’interessi: des de la filosofia política fins al feminisme passant pel finançament, infància i joventut, drets humans i el sistema de protecció social, mercat de treball, cultura, món rural, ecologisme, immigració i antiracisme, renda màxima, salut mental, comunicació de la renda bàsica i els plans pilot de renda bàsica. L’obra ofereix una visió molt completa sobre com la Renda Bàsica impactaria en molts àmbits de la vida.
Els infants també serien subjectes de dret i rebrien la Renda Bàsica
El llibre es titula ‘Quan convé seguem cadenes’. Quines cadenes segaria la Renda Bàsica?
Les cadenes que ens impedeixen decidir sobre les nostres vides i fer-ho en condicions de dignitat: com la inseguretat econòmica i totes aquelles relacions de dependència i de dominació. La Renda Bàsica, trencaria amb les limitacions derivades d’unes condiciones materials de vida insuficients i precàries, recuperant la llibertat de triar.
La Renda Bàsica reduiria la pobresa infantil?
Efectivament. Els infants també serien subjectes de dret i rebrien la Renda Bàsica —gestionada pels tutors fins a la majoria d’edat, és clar—, i formarien part d’unitats familiars on els pares també en serien perceptors. Amb una quantia propera al llindar de la pobresa, sortirien estadísticament d’aquesta situació. El problema de les prestacions assistencials actuals és que estan pensades per a persones molt pobres, i tot i així, aproximadament, el 60% de les persones en pobresa severa, no les perceben. A més, les quanties són molt baixes: l’Indicador de Renda de Suficiència, durant gairebé vint anys, va rondar els 400 € per una persona sola, i tot i que ara és de 700 €, és clarament insuficient. Qui pot viure amb 700 € al mes? En aquest context, propostes com la prestació universal per fill a càrrec de 200 € mensuals també representen un avenç, però resulten insuficients per abordar de manera efectiva la pobresa infantil. Tot i que poden alleujar parcialment la situació de moltes famílies, aquestes quanties no permeten garantir unes condicions materials de vida dignes ni situar els infants per sobre del llindar de la pobresa. La Renda Bàsica, en canvi, planteja un enfocament estructural: assegura ingressos suficients per a tots els membres de la llar i evita els buits de cobertura propis de les prestacions condicionades. Això la converteix en una eina molt més efectiva per reduir —i potencialment erradicar— la pobresa infantil.
S’ha demostrat que les prestacions actuals no són una mesura real de sortida de la pobresa
Al capítol que escrius amb Judit Font dieu que les prestacions socials, més que revertir la pobresa, la cronifiquen
Sí, per la coneguda “trampa de la pobresa”. Les prestacions assistencials actuals estan condicionades a no superar un cert nivell d’ingressos i són incompatibles amb la feina. Això genera un efecte pervers: moltes persones prefereixen mantenir la prestació abans que acceptar una feina precària. No es tracta d’una falta de voluntat de treballar, sinó d’una decisió racional davant d’un sistema que penalitza qualsevol millora parcial dels ingressos. Si una feina és inestable, mal remunerada o de curta durada, el risc de perdre la prestació i quedar-se sense cap ingrés és massa elevat. Aquest comportament es veu reforçat per un altre factor clau: la complexitat i la dificultat d’accés a aquestes prestacions. Els processos de sol·licitud són sovint llargs, i incerts. Per a moltes persones, aconseguir que se’ls reconegui el dret a la prestació ha suposat un esforç considerable, amb mesos d’espera i múltiples traves administratives. Un cop s’ha aconseguit, és comprensible que no es vulgui renunciar-hi fàcilment per una oportunitat laboral precària, amb el risc d’haver de tornar a iniciar tot el procés en cas de perdre la feina. En aquest context, es consolida una situació en què es prefereix mantenir un ingrés insuficient però segur, abans que afrontar la incertesa del mercat laboral i les dificultats del sistema de prestacions per tornar a accedir-hi o reactivar-les. Això contribueix a cronificar la pobresa en lloc de facilitar-ne la sortida.
Aneu un pas més enllà i dieu que l’existència de prestacions com la Renda Garantida de Ciutadania demostren el fracàs de la lluita contra la pobresa
En el context en què es van dissenyar les rendes mínimes d’inserció (l’antiga PIRMI), actualment la Renda Garantida de Ciutadania, la seva lògica podia tenir cert sentit: es tractava d’un model pensat per intervenir sobre situacions de pobresa severa i cronificada, sovint vinculades a col·lectius amb dificultats d’inserció molt específiques (problemes de salut mental, drogodependències, exclusió social profunda). En aquell escenari, una política focalitzada i condicionada podia semblar adequada. Aquest context ha canviat. Des de la crisi de 2008 i amb les transformacions del mercat de treball, la precarietat ja no és una realitat marginal sinó estructural, que afecta amplis segments de la població, incloent-hi persones amb trajectòries laborals aparentment “normalitzades”. En aquest context, aquest model de polítiques de lluita contra la pobresa presenta limitacions importants: el risc de pobresa es manté des de fa vint anys al voltant del 20%. Només serveixen per mantenir-te en el llindar de la supervivència, en definitiva, per què no et moris de gana. S’ha demostrat que no son una mesura de sortida real de la pobresa. La Renda Bàsica, en canvi, va més enllà: dotaria de més seguretat, tranquil·litat emocional per prendre decisions així com de la possibilitat de complementar l’ingrés amb feines més o menys estables o fins i tot d’emprendre, cosa que ara molta gent ni es planteja fer per manca de seguretat econòmica.
Des de la crisi de 2008 i amb les transformacions del mercat de treball, la precarietat ja no és una realitat marginal sinó estructural
Per motius contraris als vostres, l’extrema dreta critica les prestacions socials. N’hi diu “paguitas”
Darrere d’aquest discurs hi ha la idea que només mereix ajuda qui treballa i és productiu. És una visió molt centrada en el fet que t’has de guanyar la vida treballant, i que l’Estat no hauria de garantir necessitats bàsiques. Entenen el treball com l’única via legítima per accedir a drets, i per això rebutgen aquest tipus de prestacions. Davant d’aquesta visió, la Renda Bàsica parteix d’un principi diferent: els drets materials per a una vida digna no poden dependre exclusivament del mercat de treball. Garantir una base econòmica incondicional a tota la població implica reconèixer que totes les persones tenen dret a viure amb dignitat, treballin o no, i en quines condicions ho facin. En aquest sentit, la Renda Bàsica no només protegeix davant la pobresa, sinó que reforça la llibertat real de les persones per decidir sobre la seva vida i les seves formes de participació social.
En canvi, dieu que la Renda Bàsica contribuiria a combatre l’extrema dreta
Exactament. Les prestacions condicionades, tal com estan dissenyades, tendeixen a crear divisions socials. Quan estableixes requisits estrictes d’ingressos, acabes dibuixant una frontera artificial entre qui “mereix” l’ajut i qui no. Això fa que situacions molt semblants rebin tractes diferents: dues famílies amb ingressos gairebé iguals poden trobar-se que una accedeix a la prestació i l’altra queda fora per una diferència mínima. Aquesta percepció d’injustícia genera frustració i ressentiment, i és un terreny molt fèrtil perquè discursos simplistes i excloents, com els de l’extrema dreta, arrelin. A més, aquest model facilita la construcció de relats falsos. Sovint es diu que la majoria de persones que reben ajuts són immigrants, quan en realitat la major part són ciutadans del país. Però com que les prestacions són selectives, és més fàcil alimentar aquest tipus de narratives. La Renda Bàsica trenca amb aquesta lògica. En ser universal, desapareix la distinció entre “beneficiaris” i “no beneficiaris”, “mereixedors” i “no mereixedors” i amb ella bona part dels greuges comparatius. Tothom hi té dret, i això redueix el marge per generar conflicte social i per instrumentalitzar la pobresa amb finalitats polítiques. En aquest sentit, també és una eina per reforçar la cohesió social i desactivar discursos que divideixen la societat.
Les polítiques actuals només serveixen per mantenir-te en el llindar de la supervivència, en definitiva, per què no et moris de gana
Ara s’està debatent una millora de la Renda Garantida de Ciutadania. Té sentit, des de la vostra perspectiva?
La Renda Garantida de Ciutadania, tal com està plantejada actualment no està resolent el problema de la pobresa, encara que qualsevol millora tècnica que suposi un alleujament per a les persones que la reben és positiva. Ara bé, també cal ser clars: aquestes reformes tenen un recorregut limitat. Tot i introduir millores, continuem parlant d’una prestació condicionada, amb quanties insuficients i amb problemes d’accés i cobertura. Això fa que, en la pràctica, no sigui una eina capaç de reduir de manera significativa la pobresa estructural. De fet, amb el plantejament actual, és molt difícil que aquesta reforma pugui treure de la pobresa a la població que es troba en aquesta situació de manera persistent des de fa anys. Per tant, pot ajudar a mitigar alguns efectes, però no aborda l’arrel del problema.
La percepció d’injustícia genera frustració i ressentiment i és un terreny molt fèrtil perquè discursos simplistes i excloents, com els de l’extrema dreta, arrelin
Acabeu la introducció dient que espereu que el llibre sigui una eina útil per avançar cap a un món més just i lliure d’opressions. El veurem?
Espero que sí. Personalment, tinc aquesta esperança, i és precisament per això que treballem defensant i promovent la Renda Bàsica. Arribarà un moment en què la classe política entendrà que no és tant una qüestió d’estar-hi d’acord o no, sinó que és una necessitat. La situació actual, especialment en àmbits com l’habitatge, la pobresa en general i la pobresa infantil en particular, fa difícil continuar mirant cap a una altra banda. Les polítiques que hem aplicat fins ara han demostrat que no són suficients per resoldre aquests problemes de fons. Si realment aspirem a una societat més justa i més lliure, hem de començar a plantejar alternatives més ambicioses, i la Renda Bàsica n’és una. La manera concreta d’implementar-la és un segon pas, i justament el Pla Pilot pretenia aportar evidència sobre com fer-ho de manera efectiva. També és important entendre que la Renda Bàsica no pot anar sola. Ha d’anar acompanyada d’una transformació més àmplia de les polítiques públiques com, per exemple, una política d’habitatge més garantista, una reforma fiscal profundament progressiva, polítiques feministes que afavoreixin una distribució més justa de les cures, polítiques educatives que consolidi la idea que aquest és un dret de tota la ciutadania, una reforma del mercat de treball, entre d’altres. I, sobretot, ha de ser una aposta sostinguda en el temps. No té sentit com una mesura puntual o limitada a una legislatura. Ha d’entendres com un mecanisme a través del qual es garanteix, efectivament, el dret a la protecció social conjunt de la ciutadania i de les generacions futures.
A l’epíleg, Sarah Babiker fa una crida a la resistència realista en un món que ha viscut grans transformacions. Diu que “l’última paraula encara no està dita”. Qui la dirà?
Espero que la digui la societat, la ciutadania. Sabem que hi ha un suport ampli a la Renda Bàsica. D’altra banda, en el context actual, veiem mobilitzacions dels sectors educatius, sanitaris i de serveis socials que denuncien les tensions de l’estat de benestar. Les bases de l’actual estat del benestar estan mostrant signes clars de desgast. En aquest context, la Renda Bàsica té molt a aportar. No és una solució màgica ni ho resoldrà tot, però sí que pot ser una eina clau per alleujar moltes de les tensions socials i econòmiques que estem vivint. Quan la Sarah diu que “l’última paraula encara no està dita”, es refereix a la ciutadania reclamant de manera més contundent un canvi de rumb en les polítiques. En definitiva, tal com ella escriu, aquesta paraula encara no dita, la dirà la intel·ligència i resistència col·lectiva.
Suposo que esteu acostumades a que us diguin sovint que parleu d’una utopia, que demaneu coses impossibles en un món que sembla que cada dia premia més l’egoisme, la insolidaritat i la meritocràcia
És cert que hi ha una tendència forta a l’individualisme, a pensar cadascú en la seva, però també existeix tota una corrent de gent que no pensem així, encara que la nostra veu costa més de sentir. Si mirem la història de les lluites socials, veiem com moltes coses que semblaven impossibles s’han fet realitat: fa un temps semblava impensable que les dones poguéssim votar, la jornada laboral de 40 hores, els drets laborals, l’educació i la salut pública universal. Avui, aquests drets són reconeguts, tot i que en el seu moment eren vistos com utopies. Això ens mostra que el que avui sembla impossible, demà pot convertir-se en realitat si hi ha mobilització social i voluntat política. En la mesura que la Renda Bàsica esdevingui una reivindicació política i ciutadana, també pot aconseguir-se. L’Oficina del Pla Pilot va ser possible gràcies a partits que van recollir aquesta demanda social, especialment després de la pandèmia, quan moltes persones es preguntaven “i ara què?” i la Renda Bàsica va actuar com a revulsiu. Hi va haver manifestos, debats públics i partits que, en les eleccions, van assumir aquesta demanda com a compromís. És cert que mobilitzar-se és difícil, sobretot per les persones que més es beneficiarien de la Renda Bàsica. Vivim atrapats en la roda de la feina i les responsabilitats familiars, de la supervivència, del dia a dia i això limita molt la participació política. Aquells que estan en pitjors condicions econòmiques i socials són precisament els que tenen menys capacitat de manifestar-se o reclamar drets, perquè estan més lligats de mans i peus, precisament, lligats per les cadenes que comentava abans, les que segaria una Renda Bàsica.
La Renda Bàsica redistribueix no només la riquesa, sinó també el temps i el poder de decisió sobre la pròpia vida
Imagina el dia que pugui dir que la Renda Bàsica ha estat possible a les persones que sempre ho han negat?
Estaria bé, però m’agrada més imaginar la seva implementació. A Catalunya, fa 25 anys la Renda Bàsica es coneixia i defensava en cercles universitaris, professors i estudiants d’economia, sociologia, filosofia o polítiques per dir algunes carreres, i dins d’algunes organitzacions socials i sindicals. Avui, en canvi, existeix una xarxa àmplia de professionals, moviments socials i actors polítics que la reclamen i en debaten l’aplicació. De fet, aquest llibre és un reflex d’aquest suport creixent: la idea s’ha anat permeabilitzant a la societat i cada cop més persones deixen de veure-la com un concepte abstracte u utòpic per començar a considerar-la una mesura factible i real.
