L’estrena de “El noi dels pantalons roses” (Il ragazzo dai pantaloni rosa) el 2024 es va convertir en un catalitzador social a Itàlia, reobrint el debat nacional sobre l’assetjament escolar i l’impacte devastador de les paraules en l’era digital. La pel·lícula arriba als cinemes el 17 d’abril, i dos dies abans la Fundació Periodisme Plural i la distribuïdora Filmax organitzen una preestrena als cinemes Girona de Barcelona. En el col·loqui intervindran experts i testimonis, moderats per Estel Huguet, directora de El Diari de la Sanitat.
A Itàlia, la cinta es va consolidar com el principal èxit local del 2024, superant en recaptació a grans superproduccions internacionals. El seu impacte es va deure, principalment, a la mobilització escolar: Gran part del seu èxit comercial es va atribuir al fet que milers d’estudiants italians van acudir a veure-la com a part de programes educatius organitzats pels seus centres escolars per a fomentar l’empatia i combatre l’assetjament escolar.
La pel·lícula va trencar el mur del silenci que fa invisible el bullying i el suïcidi. La història d’Andrea Spezzacatena —el primer menor a Itàlia el suïcidi del qual va ser reconegut oficialment a conseqüència del ciberassetjament— va impulsar a víctimes i famílies a denunciar casos similars, sota el lema de no ocultar més l’assetjament.
Es va convertir en un símbol de resistència: Els “pantalons roses”, que originalment van ser objecte de burla, es van transformar en un símbol d’individualitat i valentia enfront de la pressió de grup.
La crítica a la pel·lícula va ser majoritàriament positiva, encara que amb matisos sobre la seva execució tècnica enfront de la seva indubtable potència emocional. Van destacar unes interpretacions commovedores de Samuele Carrino com a Andrea i de Claudia Pandolfi com la seva mare, Teresa Manes. Es va descriure l’actuació de Carrino com un “mestre de l’honestedat i la sinceritat”. La crítica va elogiar la direcció de Margherita Ferri per evitar el sensacionalisme i optar per una acumulació silenciosa de tendresa i tragèdia.
Una aposta de la Fundació Periodisme Plural
La Fundació Periodisme Plural, que edita Catalunya Plural, El Diari de l’Educació, El Diari de la Sanitat i El Diari del Treball, considera que “el cinema pot ser una eina inspiradora per, créixer junts, com a periodistes, docents i ciutadans. Ho intenta cada dia als portals digitals i també amb espais de trobades presencials al voltant del cinema”.
