Sol d’hivern

El fet que l'apocalipsi que auguraven alguns pel 21-D no s'hagi produït és un fet rellevant. Molt rellevant. Només cal veure com s'han posat les dretes espanyoles i com han reaccionat aquells independentistes que tenen com a única estratègia cridar el mal temps.

Andreu Claret
 
 
 
Foto del Gobierno en el consejo de ministros de Barcelona

Foto del Gobierno en el consejo de ministros de Barcelona

Escalfa poc, però és quan el cos més ho necessita. Per regular l’ànim, la son, les defenses i mantenir els nivells de vitamina D. Avui començava l’hivern i el sol era pàl·lid, incert, com ho eren els missatges que arribaven de la Llotja de Mar, així i tot, era un sol benvingut. Del cor de Barcelona arribaven missatges de diàleg que se superposaven a les imatges d’un carrer, tenses però moderades.

Segons com es miri, poc cal celebrar després d’un Consell de Ministres que no ha passat dels gestos. I després d’una reunió de Sánchez i Torra, a Pedralbes, que només ha servit per pactar els desacords. Tot és massa fràgil, encara, per pensar que la política li guanyarà la partida a la judicialització, però hi ha motius per a l’esperança.

El fet que l’apocalipsi que auguraven alguns no s’hagi produït és un fet rellevant. Molt rellevant. Només cal veure com s’han posat les dretes espanyoles i com han reaccionat aquells independentistes que tenen com a única estratègia cridar el mal temps. Ha sortit un sol una mica entelat però suficient per a notar-ho a la pell. Sánchez i Torra s’han reunit, el Consell de Ministres ha deliberat al cor de Barcelona, ​​desenes de milers de catalans han sortit al carrer per recordar que ningú s’ha de dur a engany mentre hi hagi presos a les presons, i els Mossos, criticats per uns i altres, han complert amb el seu paper amb professionalitat.

I no ha passat res. Més ben dit, ha passat alguna cosa: que avui les coses estan una mica millor que ahir. Uns pensaran que això de Tarradellas i Companys sap a poc. Altres denunciaran Pedro Sánchez com un venedor de pàtries. Però el 21-D del 2018 passarà a la història com el dia en què un polític que va heretar una situació endimoniada va intentar canviar el curs d’aquest llarg conflicte. Ningú sap si Sánchez ho aconseguirà, i tothom sap que se li vindran a sobre aquells que han fet del conflicte català el seu modus vivendi. A Madrid el posaran a parir. A Barcelona intentaran ridiculitzar-lo. Però potser hi havia un altre camí?

El Partit Popular, Ciutadans i Vox no canviaran d’actitud perquè senten l’olor a sang i estan en una estratègia de persecució implacable. La gran incògnita és saber si l’oferta de Sánchez calarà entre aquells sectors de l’independentisme que volen fer política. Oriol Junqueras i els sectors més raonables del PDeCat tenen la paraula.

Andreu Claret
Sobre Andreu Claret

Periodista i escriptor Contacto: Twitter | Más artículos

Deja un comentario.

Tu dirección de correo no será publicada.


*