Reunió Sánchez-Torra: un diàleg d’AVE

Un problema de vuit anys no es resol en dues hores i mitja de conversa i una passejada de quinze minuts pels jardins de La Moncloa.

Jaume Risquete
 
 
 
Quim Torra en una imagen de archivo / Catalonia America Council
@catamcouncil

Quim Torra en una imagen de archivo / Catalonia America Council @catamcouncil

Recentment, vaig estar conversant en un viatge d’avió amb una canadenca resident a Otawa, que m’explicava com Mont-real havia perdut totalment el seu lideratge com a capital econòmica davant Toronto per la fugida en massa en les darreres dècades d’empreses fartes del debat secessionista i que no acceptaven un Quebec independent. Ahir dilluns, el diari El Periódico publicava en portada els resultats d’una enquesta que titulava: el 62% dels catalans prefereix un millor autogovern a la República mentre que només el 20% dóna suport a una Catalunya independent.

Cal suposar que el president de la Generalitat, Quim Torra, quan va agafar l’AVE a les 8 del matí per anar a trobar-se a La Moncloa amb el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, devia llegir aquesta enquesta. Potser no. Ja indiquen diferents estudis relacionats amb conflictes ideològics i identitaris que es produeix l’efecte dissonància cognitiva -enunciat pel psicòleg Leo Festinger el 1958- segons el qual els individus molt sovint evitem exposar-nos a opinions que facin trontollar les nostres actituds i idees més fermes. És a dir, que acabem per llegir i escoltar aquells que pensen com nosaltres per consolidar les nostrs opinions.

Doncs bé, el diàleg que van mantenir ahir Sánchez i Torra, que va durar el que dura el viatge en AVE entre Barcelona i Madrid, va servir per recuperar després de vuit anys el respecte institucional i els ponts entre l’Estat espanyol i la Generalitat de Catalunya que com li va recordar Sánchez a Torra té els nivells d’autonomia més alts de qualsevol regió del món.

La vicepresidenta Carmen Calvo va subratllar que “un problema de vuit anys no es resol en dues hores i mitja” i només per aquesta frase cal donar la benvinguda al canvi de govern des de fa poc més d’un mes. Calvo també va posar èmfasi que el nou govern “es preocupa per tots els catalans”, és a dir, pels 7,5 milions de catalans, siguin independentistes o no. I mentre deia això, el compte oficial de Twitter de Sánchez enviava un tuit en català: “Una crisi política requereix una solució política. Aquesta reunió és un punt d’arrencada constructiu per la normalització de les relacions”.  Rajoy no felicitava ni el Barça quan guanyava la Lliga.

Torra va sortir en roda de premsa mitja hora després, a Blanquerna, per dir que la reunió havia estat “llarga, sincera i de treball” i després de subratllar que “tenim posicions totalment allunyades” va afirmar: “El poble de Catalunya es va autodeterminar l’1 d’octubre”.

Doncs bé, malgrat aquesta clara aposta per continuar negant la realitat –efecte “dissonància cognitiva”– com és que els catalans que aposten decididament per la independència són 2 dels 7.5 milions, és a dir, lluny de la majoria social, als pocs minuts teníem els CDR demanant la dimissió de Torra i a Vidal Aragonés (CUP) amenaçant Torra que no oblidi que Catalunya són el que volen ser 2 milions de catalans i que la resta no pinta res. Tot molt democràtic i molt republicà, de república bananera per no dir una cosa més grossa.

Cal ser, però, optimistes. Venim de vuit anys de conflicte, de tenir un president (Rajoy) que va deixar podrir la relació entre Espanya i Catalunya, de convertir Ciutadans en el partit més votat a Catalunya i de provocar una divisió falsa i profundament perillosa entre independentistes  i unionistes. La vicepresidenta Calvo, en una roda de premsa en què va parlar en tot moment de “Generalitat” i “president” –recordem el portaveu del govern anterior i el seu reiteratiu i insultant ús del mot  “Generalidad”– va donar la clau del que serà aquesta relació bilateral en els pròxims mesos, almenys fins les pròximes eleccions: “Reconstruyamos espacios que hayan quedado destruidos“.

Quim Torra és un sobiranista convençut lluny de tants conversos a l’independentisme en el darrers vuit anys. No ho deixarà de ser, ni com la vice Calvo ho va explicitar. Però Calvo va insistir que el pretén el govern de Sánchez és recuperar per Catalunya drets socials que el govern de Rajoy ha retallat i dialogar en el marc constitucional millores com ara en infraestructures i finançament. Això de moment, fins les pròximes eleccions generals.

No pot anar més enllà Pedro Sánchez. Torra i Puigdemont ho saben, com ho saben la majoria dels 2 milions de catalans que estan per la independència -Torra va insistir ahir en els 2 milions- excepte els tres diputats de la CUP que insisteixen en la desobediència i en convertir 5,5 milions de catalans en poc més que uns immigrants il·legals sense dret a participar en la decisió del que ha de ser Catalunya.

El Govern de Pedro Sánchez està demostrant un “gir polític” en diferents matèries; però pel que fa a la Constitució ni tan sols de moment poden obrir el debat de la reforma. El que busquen és anar a eleccions i ampliar de molt el nombre de diputats que tenen per forçar a iniciar aquesta reforma de la Constitució que podria fins i tot obrir el camí a canviar l’article 2 i possibilitar un referèndum pactat i convertir Espanya oficialment en un “Estat plurinacional” com països com Bolívia.

De moment, com va indicar Torra “tenim posicions totalment allunyades”. Un problema de vuit anys no es resol en dues hores i mitja de conversa i una passejada de quinze minuts pels jardins de La Moncloa. L’AVE connecta les dues capitals, Barcelona i Madrid, que va coincidir en aquest espai de conversa. Però, Sánchez i el seu equip ho tenen clar: si tracten amb justícia, respecte i generositat Catalunya i els catalans, la Cataluna polaritzada dels darrers vuit anys quedarà reduïda, d’una banda, a menys d’un 20% d’independentistes de pedra picada, i d’una altra banda, a uns “ciutadans” que com va demostrar Albert Rivera diumenge a Palma de Mallorca –amb banderes i barrets amb els colors d’Espanya– convertiran aquesta falsa hagemonia que ha polaritzat Catalunya en una minoria poc més que sorollosa, puntualment, i folklòrica, habitualment.

El greu problema és que Catalunya surti de tot això convertida en una decadent Mont-real.

Jaume Risquete
Sobre Jaume Risquete

Jaume Risquete és periodista i doctor en comunicació política (URL). Ha col·laborat a l’Avui, El Temps, La Vanguardia, El Periódico, La Marea i El Deber de Bolívia. Va treballar al gabinet de premsa d’Iniciativa per Catalunya Verds (1999-2001) i va ser cap de premsa per aquesta formació al Congrés dels Diputats (2007-2010). Contacto: Twitter | Más artículos

Deja un comentario.

Tu dirección de correo no será publicada.


*