“Només l’energia generada entre dones ens fa entendre que el cos és per ser gaudit, conscients del com i el per què”

Mandràgores és un col·lectiu que treballa l'educació sexoafectiva, tant per joves i adolescents, com per dones adultes. Partint del respecte per una mateixa, aborden l'autoconeixement dels cossos i l'eliminació dels rols de gènere que supediten les dones a un paper en la societat, però també a la seva sexualitat

Marta Curull
 
 
 
Mandràgores treballa per l'autoconeixement dels cossos i l'educació sexoafectiva | Laura Mate

Mandràgores treballa per l'autoconeixement dels cossos i l'educació sexoafectiva | Laura Mate

Jordina Arnau és membre del col·lectiu Mandràgores que treballa per contribuir a l’educació sexoafectiva de dones i joves des d’una perspectiva feminista. Des d’una voluntat clara de transformació personal i col·lectiva, aquesta associació que neix el 2016, enllaça molt bé les seves tasques amb les reivindicacions de la vaga feminista del passat 8 de març.

Partint del poder emancipador i revolucionari de l’educació com a eina, Mandràgores intenta trencar tabús i mites creats arran de l’aïllament al que s’ha sotmès les dones respecte certs espais de debats i discursos empoderadors. Tallers de formació lliures, naturals i vivencials suposen la gran arma d’aquest grup per a l’empoderament individual i -de retruc- col·lectiu.

Per què és important la feina que fa Mandràgores?

El que pretenem és fomentar l’educació sexual i afectiva d’infants, joves i dones des d’una perspectiva feminista i transformadora. Ho fem creant espais d’aprenentatge col·lectiu que ens permetin trencar l’aïllament al que hem estat sotmeses les dones pel que fa a la nostra sexualitat. Vetllem per recuperar el coneixement sobre el nostre cos i la nostra salut, perquè ens n’han desposseït. Hem de tornar a fer-lo nostre, individualment, per a transformar-nos, primer a nosaltres i després assolir un empoderament que porti a una transformació col·lectiva.

Aquesta tasca, amb infants i joves, la fem buscant una revisió i acompanyament tant des de les aules com des de fora d’elles. Organitzem trobades amb ajuntaments, esplais, escoles o caus, també buscant la formació de les persones que eduquen els infants i joves.

Les vostres formacions es fan a través de tallers, sobretot, amb aprenentatges compartits. Una de les tasques més importants que feu és desmuntar els rols que se’ns han imposat a les dones dins el sistema. Per a això, els tallers que feu per a joves i infants són mixtes, però per a dones adultes són no mixtes. Per què?

Ens trobem que amb infants i joves cal una educació afectiva i emocional des de la necessitat de la parla. Creiem en l’espai mixt des de ben petits perquè hem de poder parlar de sexualitat, cal conèixer el cos perquè actualment, per desgràcia, encara no està a l’ordre del dia. Creiem fermament que l’educació és un pilar clau per evitar la violència masclista. Però pel que fa a les dones adultes, treballem de manera no mixta perquè ens cal generar espais per autoconèixer-nos i transformar-nos. I perquè el debat que es comparteix entre dones és molt sa, enriquidor i empdoerador.

Són tallers molt vivencials, cadascuna de les persones es revisa i analitza com l’ha influïda el sistema heteropatriarcal en la construcció de la seva sexualitat. A partir d’aquesta revisió construeix i defineix com vol viure la seva sexualitat, alliberant-se dels mites, els tabús que ens condicionen i ens limiten i que se’ns han inculcat a través de moltíssims espais al llarg de la nostra vida.

ESCOLTA L’ENTREVISTA A RÀDIO TERRA

Com s’assoleix aquest empoderament de la dona?

Per aquests tallers de dones ens basem en la pedagogia feminista de l’antropòloga Marcela Lagarde. Considerem que aquests espais són de consciència i reunió entre dones: cadascuna aporta els seus coneixements i sabers diversos. També ens han desposseït d’aquests moments de trobada, discussió i aprenentatge mutu. És per això que creiem que agraden tant els tallers, perquè senten que han fet una cosa molt diferent, que no fan mai, i perquè l’energia generada entre dones et dota de la capacitat d’afirmar-te en la teva fortalesa, en que els nostres cossos són un camp de territori per gaudir-ne, però essent conscients de com en gaudim i per què.

És increïble veure el gran desconeixement que tenim dels nostres cossos: a una part del taller ensenyem fotos dels nostres genitals interns i externs i no sabem com són ni com funcionen. Això ens condiciona a nivell físic.

Es podria lligar aquesta voluntat transformadora que comentes amb la vaga feminista del passat 8M?

Sí, Mandràgores com a associació desenvolupa molt treball lligat al carrer. Les nostres reivindicacions són les mateixes que les del moviment. Treballem per facilitar espais d’empoderament. Canviar la mirada sobre les nostres masturbacions, alliberar-nos de les limitacions, generar educació sexoafectiva…són reivindicacions del moviment feminista.

La del 8M, a banda d’una vaga laboral, estudiantil i de consum, és una vaga de cures i del treball reproductiu que recau en la majoria de casos sobre les dones. Aquestes tasques tenen a veure amb la part emocional que, a la seva vegada, té a veure amb la sexualitat. Les cures són part essencial dels tallers de Mandràgores?

I tant! De fet, l’autoestima és una de les parts que treballen i que també inculquem a infants i joves. És important, per a una societat sana, que qualsevol de les persones que en formem part ens comencem a estimar per a poder aportar. Com a dona ens han educat tradicionalment en el rol de ser sempre amables i estar al servei dels altres. Desmuntem això i treballem, abans que res, l’amor propi, el respecte i l’acceptació cap a una mateixa per a poder aportar socialment, sempre, fins al punt que vulguem i considerem. I això és una qüestió bàsica en l’empoderament sexual: hem de ser nosaltres les que decidim i actuem com vulguem i com més ens satisfaci.

Per a canviar el que es reivindica des del 8M cal que això que ensenyeu als tallers estigués normalitzat i introduït als programes educatius?

Creiem plenament en el paper de la transformació social a través de l’educació. Caldria que dins els currículums es treballés de forma transversal l’educació sexoafectiva. Calen mesures institucionals per a que aquests discursos no es quedin en una convocatòria de vaga. No ha de ser un treball que es faci només des de les associacions, sinó que hi ha d’haver accions reals a nivell legal que assumeixin la magnitud del repte i ens permetin avançar.


Aquesta entrevista és fruit de la col·laboració entre la Fundació Catalunya Plural i Ràdio Terra, per a un periodisme col·laboratiu i cooperatiu

Deja un comentario.

Tu dirección de correo no será publicada.


*