Manuela Carmena: “Barcelona s’ha d’obrir al mar dels temps convulsos que vindran”

L'exalcaldesa de Madrid, tercera pregonera dona consecutiva de les festes de la Mercè, ha obert les festes amb un discurs breu i en què ha evitat fer referències directes a la situació política catalana, en un pregó marcat per l'absència del regidor Joaquim Forn

Sandra Vicente
 
 
 
Manuela Carmena, durant el pregó de la Mercè 2019 | Betevé

Manuela Carmena, durant el pregó de la Mercè 2019 | Betevé

L’exalcaldessa de Madrid, Manuela Carmena, ha estat la pregonera triada pel consistori d’Ada Colau en les primeres festes de la Mercè després de la revàlida dels Comuns. Colau ha definit Carmena com una dona “forta i tendra, que no ha de demostrar res a ningú i en lloc de jubilar-se tranquil·lament, va decidir acceptar l’alcaldia en un moment difícil”. L’alcaldessa de Barcelona ha reivindicat el “diàleg” que es va donar entre les dues capitals quan totes dues dones van coincidir al capdavant dels respectius consistoris, “quan semblava que l’alta política feia impossible l’entesa”.

Un cop al faristol, Carmena ha pres la paraula, durant uns breus moments en català, per donar el tret de sortida la festa. “No em coneixeu. No sóc d’aquí i m’haig de presentar”, ha dit als assistents. “Sóc madrilenya pels quatre costats”, ha afirmat, abans de reivindicar l’”entesa entre les dues ciutats i permetre’m presentar les festes”. Unes festes que ha definit com a “campiones de la humanitat” en un context de “crueltat mundial”, fent referència a les crisis migratòries.

Tirant la vista enrere, Carmena ha recordat la Barcelona dels anys 60, a la que va viure durant dos anys, fugint de la repressió franquista, per la que va ser expulsada de la universitat de Madrid. “Vaig conèixer i participar de la lluita d’aquesta ciutat per ser més justa”, ha rememorat. Carmena ha tingut paraules pels barris i els habitants de les ‘chabolas’ del barri de la Bomba i per la seva feina com a advocada dels repressaliats del franquisme a la capital catalana.

“Veïns, veïnes, visitants, turistes i transeünts”, ha estat la tornada amb la que Carmena començava sovint les seves frases, dirigint-se als habitants de Barcelona. “Les ciutats han de retrovar-se amb elles mateixes”, ha afirmat abans de fer referències a la campanya ‘Parlem’, al 2016, que es va donar entre les dues ciutats. “Quants cartells d’aquests haguéssim necessitat. Són verbs que representen l’essència de la democràcia”.

“Barcelona s’ha obert al mar, però ara s’ha d’obrir a un altre mar, al de les onades desordenades dels temps convulsos que vindran”, ha apuntat Carmena, just després de fer una oda al diàleg i defensar i reivindicar la llengua catalana, en els seus últims moments del discurs del pregó de la Mercè, en referència implícita a la situació política catalana.

L’alcaldessa de Barcelona, que ha obert l’acte, poc abans de donar la paraula a Carmena, ha afirmat que “no parlarem de la política institucional”, però ha recordat la “trista absència” de Joaquim Forn, de qui una fotografia guardava una de les cadires que, com a regidor electe, li haguéssin pertocat. “No és dolent que hi hagi diversitat d’opinió”, ha opinat Colau, després de recordar l’absència també dels altres presos polítics i dels activistes Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, qui fa exactament dos anys es manifestaven al setge de la Conselleria d’Economia i pels qui sí ha tingut paraules directes, no així com Carmena.

Precisament la declaració de l’exalcaldessa de Madrid, que va afirmar que els líders de l’1O “no són presos polítics”, ha estat un dels principals motius que han aixecat el rebuig de part de la societat civil i partits de l’oposició. Així ho han demostrat els xiulets i crits dels centenars de persones que s’han concentrat a la plaça Sant Jaume i que arribaven a sentir-se des del Saló de Cent de l’Ajuntament.

Abans d’acabar l’acte -que ha estat substancialment més breu del que acostuma a ser- tant Colau com Carmena han tingut paraules per a la “fossa de la Mediterrànea”. La de Barcelona ha destacat la presència de membres del col·lectiu Open Arms, així com també ha tingut paraules per la setmana pel clima i per la “Barcelona mestissa” en relació al cartell d’enguany, com un crit a rebaixar “la blanquitud d’aquests tipus d’actes”. Poc abans de donar el tret de sortida de les festes, Colau ha recordat la revolta feminista que, assegura, “s’ha convertit en insignia de la ciutat” i ha fet un crit a que “tant de bo no hi hagués cap fet a denunciar durant aquestes festes”.

Deja un comentario.

Tu dirección de correo no será publicada.


*