“Vull pensar que després de les eleccions catalanes, ERC no es quedarà a la rancúnia i entrarà al govern a Barcelona”

Gala Pin va ser regidora de Ciutat Vella durant el primer mandat d'Ada Colau a l'Ajuntament de Barcelona. És una de les 7 que no ha repetit en aquesta segona legislatura que s'endevina tensa, dins i fora del consistori. Parlem amb ella sobre el possible cost que tindran els vots de Valls i l'opció, que els comuns encara no descarten, de governar la ciutat amb un tripartit d'esquerres

Sandra Vicente
 
 
 
Gala Pin, durant l'entrevista | Victòria Oliveres

Gala Pin, durant l'entrevista | Victòria Oliveres

Gala Pin va ser regidora de Ciutat Vella durant quatre anys intensos i, just una setmana després de la investidura, apareix pel districte que tant bé coneix, amb posat relaxat i un somriure ben ampli. “Estic molt bé!”, exclama quan se li pregunta per la primera setmana lluny del consistori. “Tinc temps per a fer cafès, passejar, llegir…”, assegura però diu també que el sentiment és agredolç. “La institució és molt angoixant, és un espai exempt de vida, però també té un potencial que no hem de menysprear i hem d’usar”.

Ara, doncs, tot i no tenir gaire clar què farà, assegura que li ve de gust tornar a la militància de base, a espais “com la PAH, on aprens de dignitat i trobes gent de veritat”. Gala Pin va ser una de les 7 regidores de Barcelona en Comú que va deixar la primera fila després de quatre anys i que, per tant, no encararà aquesta segona legislatura de Colau que comença amb polèmica i tensió dins i fora del consistori. “Fer política és donar-ho tot per a que els altres conciliïn. I jo no sento que pugui estar al 100%. No vull quedar-me per escalfar la cadira”.

Quan vas anunciar que no repetiries, vas parlar d’”honestedat”

No hi ha massa més del que ja vaig explicar: és una feina amb molta responsabilitat i que implica una dedicació molt alta. Jo ja no tenia ni el cap ni el cos per estar quatre anys amb la mateixa dedicació i no vull estar per estar. Quan la gent dels barris em deia que les nostres decisions canviaven les seves vides, me’ls creia, per tant, els devia responsabilitat. Tampoc no crec que sigui bo estar massa temps en política institucional, hem d’evitar la sensació de possessió respecte la institució.

Vau ser 7 els regidors i regidores de BeC que vau decidir deixar-ho. Ho vas anunciar al mateix moment que Mercedes Vidal. Tu deies que era per honestedat. Ella, per conflictes interns.

Hem tingut discrepàncies, evidentment. Però mirant els governs de la resta de l’Estat crec que hem tingut un equip de govern molt cohesionat. És veritat que hi ha hagut la qüestió dels Comunistes, amb Nova, Alamany i Nuet…però jo, sincerament, he estat incapaç de seguir aquesta telenovel·la. Més enllà d’això, en Jaume Asens i en Gerardo Pisarello han marxat a Madrid, que són figures que hi fan molta falta, i la resta ja va anunciar que s’hi estarien només quatre anys.

La institució és cansada i dura. I treballes amb gent amb la que no comparteixes visions. Hi ha qui pensa que la unanimitat al plenari es trasllada a la societat. No ens assabentem de res. La política representativa no representa tota la societat. Hi ha partits que no lluiten pels interessos de la gent que els ha votat, sinó pels interessos del propi partit.

Això no vol dir que no hi hagi gent bona fent política als partits tradicionals. Miquel Iceta en seria un bon exemple. Pots estar d’acord o no amb ell però és bon polític. Hi ha bona gent que s’ho creu, com la Sònia Recasens, del PDeCAT, però també hi ha gent que està allà perquè veus que sap fer bé la pilota, no perquè siguin els millors per estar a l’administració pública.

Gala Pin, durant l’entrevista | Victòria Oliveres

A la teva darrera intervenció al ple de l’Ajuntament deies que la ciutat és conflicte. Creus que l’heu gestionat bé?

El taulell de joc ha canviat. Vam arribar en un clima Rousseaunià, en què semblava que es podria elaborar un nou contracte social, i ara estem en un context Hobbesià. Nosaltres vam arribar per a canviar la realitat, però això depen de qui hi ha i qui no al taulell de joc. I això inclou carrer i institució. Han canviat les peces i ens ha faltat reflexió col·lectiva.

El conflicte és necessari i des de la institució no s’ha de tenir por al conflicte. Un dels problemes que té l’esquerra és que no afronta contradiccions i, per exemple, una pot ser que no pensem la seguretat. En pensar en grans ciutats, la poli hi és. No es pot plantejar la planificació urbana sense tenir en compta l’economia submergida o criminal. Per això no hem defugit reconèixer que necessitàvem més policies. No un a cada cantonada, però sí efectius que ens ajudin a fer una feina més profunda sobre conflictes com el narcotràfic, que ens permetin anar més enllà de la interpretació estigmatitzadora de detenir la persona que ven o consumeix a la cantonada.

En els temes polèmics has de ser sincer.

Recollint això darrer. Creus que des de Barcelona en Comú heu estat sincers alhora de plantejar als ciutadans la investidura de la mà de Valls? Durant les dues setmanes de negociacions les postures de BeC han estat diverses, des d’un tuit teu que deia “Estamos tontos? No vamos a pactar con Valls” a ser Ada Colau investida amb els seus vots

Entenc aquest postulat i ens hagués agradat que els resultats fossin diferents per no tenir necessitat dels vots de Valls. Jo era una de les grans defensores del tripartit, perquè era el més fidel al que havia sortit a les urnes i ens assegurava trencar la política de blocs per a fer política de ciutat. Ara bé, evidentment crec que la millor alcaldessa que pot tenir aquesta ciutat és Ada Colau. I entenc les contradiccions, que jo mateixa vaig tenir. Era la primera en pensar que no ens regalaria res, però després del trencament amb Ciutadans, vaig pensar que sí que poden ser gratis.

Però aquest trencament es va donar després de la investidura, així que no va poder ser argument durant les negociacions

Si. Però amb nosaltres segur que no hi ha cap tipus d’acord. I aquesta era una de les coses que ens feia por no explicar bé. Ens incomoden els vots de Valls no només per ell, sinó pels motius pels quals ens els dóna. En Josep Ramoneda explica molt bé l’escenari: s’ha dit que apartar ERC de l’alcaldia de Barcelona simplement pel seu posat independentista és una ‘estratègia d’estat’. Però d’haver estat aquest el motiu, més aviat hauria estat un ‘desastre d’estat’.

Però el que va passar és que Maragall va basar la seva estratègia en la convicció que Colau mai no acceptaria vots de Valls i que, per tant, creia tenir la paella pel mànec. Però Colau s’ha sortit de la lògica de l’esquerra tradicional i ha dit, si són gratis te’ls agafo.

A política no hi ha gairebé res gratis

Crec que això va més enllà de com expliquem les coses. No és una situació que vagi de discursos, sinó de gestos i fets. Depenent del que fem els tres primers mesos de govern podrem mostrar que efectivament són a canvi de res.

Jo em reafirmo en el tuit que vaig fer, no hem pactat amb Valls. Ens ha donat els vots, gratis. Però si que crec que ara, per mantenir la credibilitat, cal que ho demostrem amb actes i accions els propers mesos.

Ara, potser no va de paraules, però en el moment en que sí era imprescindible fer una bona comunicació del que estava passant als despatxos, creus que us vau saber fer entendre?

Crec que tenir Maragall d’alcalde, sincerament, hagués sigut nefast per a la ciutat. Inclús els que erem intuïtivament molt més favorables a un pacte d’esquerres, hem de saber veure l’oposició tan nociva que van fer durant els darrers mesos de govern. Els altres partits sabies que quan et deien sí era sí, i quan et deien no era no. Però amb Esquerra sempre era un “sí, però…”.

Amb un tema tan cabdal com el CAP Raval Nord, al novembre ens van dir que segur votarien a favor de la Misericòrdia, però després ens vam trobar amb els vots en contra. Van prioritzar un pacte amb el seu soci de govern a la Generalitat per davant d’un centre d’atenció primària. La política la fan persones també i crec que la llista del PSC és molt millor que la d’ERC.

Sabíem que els vots de Valls tindrien un cost i no ens agrada. Però estem davant un debat que hem de confrontar contínuament, que és veure com et mous entre el purisme ètic i el pragmatisme. Hem vingut per a millorar les coses per a les persones que estan més fotudes de la ciutat i, per a ells, la millor alcaldessa és l’Ada. Però cal veure que el fi no justifiqui sempre els mitjans. És un terreny relliscós.

Hi ha tres lectures, una és la que proposes. Una altra és la que planteja que si Colau no era alcaldessa, no hagués repetit com a regidora o no hagués aguantat els quatre anys en l’oposició i, sense la seva figura, BeC trontollaria moltíssim

No és des d’aquí des d’on fèiem el càlcul, tot i que evidentment hem debatut sobre què hagués suposat estar a l’oposició. I estàvem convençuts que ens podíem inventar una altra manera d’estar a l’oposició, que no calia estar-hi de la mateixa manera que els partits que ens han fet l’oposició a nosaltres. Però no vam pensar en què era millor pel projecte dels comuns sinó el millor per la ciutat. Vam haver de pensar des d’on teníem més capacitat de transformació i la gent ens va votar per a que Ada fos alcaldessa.

Tots els votants pretenen això, incloent els d’ERC

Sí, però nosaltres teniem 10 regidors i només 4.000 vots de diferència. Ells eren la llista més votada, i no ens feia por estar a l’oposició però era més important estar a l’alcaldia. Perquè una cosa que hem aprés és que la institució és més lenta que el cavallo del malo i si vols consolidar canvis necessites quatre anys més.

Tornant enrere, perquè no m’has respost. La figura d’Ada Colau pesa molt, com s’hagués articulat en l’oposició?

Per sort té aquest pes. Ella ens va dir que si havíem d’anar a l’oposició faria el que decidíssim: quedar-se o marxar.

S’hagués quedat quatre anys?

En el moment en què ho vam discutir, sí. Després, vés a saber. La vida canvia.

Parlàvem de tres lectures sobre els pactes d’investidura. La tercera és la que es va visibilitzar a Plaça Sant Jaume, la que va interpretar el pacte com una via per evitar que l’independentisme governés Barcelona. Aquesta és la més nociva

És súper important no confondre independentisme amb processisme. Prou ja de processisme! Aquesta és una hipòtesi que s’ha demostrat errònia, que ens ha portat molt patiment. Això no vol dir que no haguem tingut un govern i un estat que ha fet un desplegament de repressió injusta i intolerable en democràcia. Però a les ciutats s’han de fer polítiques de ciutat. S’ha de treballar per un govern que pensi per la ciutat, no en lògica independentista o espanyolista. Si hi ha una part de la població que vol pensar que tot té a veure només amb la independència, que ho pensin. Però nosaltres hem vingut per a fer polítiques de ciutat més enllà de la postura nacional.

Posar el llaç groc just després de la investidura a la façana de l’Ajuntament, tot i saber que al suposat futur soci de govern no li agradaria, és un gest per a demostrar que tenim una alineació clara, que és l’antirepressió. El dia de la investidura, quan va parlar Forn, des dels Comuns ens vam aixecar i vam cridar “llibertat”. Des del PdeCAT ens van donar les gràcies. Però no ho vam fer per ells, sinó perquè nosaltres hem passat per situacions similars. Els seus governs han posat amics nostres a la presó, sense cap tipus de recolzament mediàtic, ni diners ni gent a les places cridant per la seva llibertat.

I tot i així, nosaltres compartim un sentiment de justícia mínim. Igual que estic en contra de la repressió a Aturem el Parlament, estic en contra d’aquesta. No té a veure amb alineacions polítiques o nacionals, sinó amb cultura antirepressiva. Però hi ha, entre els qui defensen la llibertat dels presos, que no en tenen ni idea de cultura antirepressiva.

Així, no va ser un moviment per evitar un govern independentista, sinó buscant el millor per Barcelona. Qui vulgui llegir tot amb el prisma del Procés que ho faci; crec que s’equivoca i li fa un pobre favor a la ciutat. No em preocupen els hiperventilats, que estan a les files de tots els partits, em preocupa que ERC i el PdeCAT no es desmarquessin de determinades actituds que es van veure a la plaça.

Gala Pin, durant l’entrevista | Victòria Oliveres

Després que la Laura Pérez denunciés els crits de ‘puta, zorra o guarra’, Maragall va declarar que si se l’hagués votat a ell com a alcalde, no s’hagués cridat això a la plaça

Enlloc de dir “insults masclistes mai, ens trobareu aquí, malgrat les diferències polítiques…” va i diu això. A mi em va semblar de misèria. No té ni idea de què vol dir el patriarcat. No hi va haver gent d’Esquerra desmarcant-se d’aquestes actituds, entenc que estiguin cabrejats per haver perdut l’alcaldia i no espero que celebrin el mandat d’Ada, però sí demanar contenció.

Confies que hi pugui haver un govern amb ERC?

Vull pensar que sí. Que després d’unes eleccions catalanes podrem aconseguir que ERC entri en un govern tripartit. Crec que seria bo per la ciutat i per l’esquerra que es trenqués aquest tàndem amb PdeCAT. Confio en que ERC no es quedi enganxada en la rancúnia i prioritzi la ciutat.

L’altre actor d’aquest tripartit és el PSC, amb el qual ja vau pactar i trencar a causa del 155, que era una qüestió que no tenia a veure amb la gestió de la ciutat. Ara vindrà la sentència del judici i que pot fer mal. Creus que després de la sentència ERC entraria a govern amb el PSC? I vosaltres, mantindreu el pacte si les sentències són dures?

La política en general i la catalana en particular té la capacitat de canviar d’una manera tan ràpida que fer de pitonisa és complicat. Nosaltres ens mantindrem ferms amb les línies vermelles de la repressió i en què cal diàleg i un referèndum pactat i amb garanties. Treballarem en el possible per a la llibertat dels presos i per a que la violència de l’1-O no quedi impune. Aquí, el PSC ja veurà com es vol posicionar i nosaltres com reaccionarem. Però se n’adonaran que els passa factura estar en aquest joc del 155.

Per acabar, parlem del macrodispositiu que es va organitzar la setmana passada a Ciutat Vella, que va acabar amb un control d’estrangeria a una terrassa d’un bar de la Rambla del Raval.

Aquesta operació s’havia de donar abans d’eleccions. I tant de bo hagués estat així. Però aquesta operació, pel que sé perquè jo ja no era regidora quan es va donar, va ser conjunta entre Mossos, Guàrdia Urbana i Policia Nacional, quan normalment es una cooperació només entre els dos primers. I sé que el que es va muntar a la Rambla del Raval no era un checkpoint per a tothom que passava, sinó només per a la gent que estava sent identificada dins els pisos.

Deies que BeC té tres mesos per demostrar que els vots de Valls han sortit gratis. La imatge de la policia custodiant una terrassa al Raval fent identificacions, potser no ajuda

Sí. Però des de l’Ajuntament no es determina com es fa el dispositiu policial. Nosaltres podem marcar prioritats però no determinar quins dispositius es munten. I amb una operació amb tres cossos policials, qui segur que no decideix és l’Ajuntament. Sabem que hem de canviar la llei d’estrangeria, però hem entès que en la mesura que hi ha una legislació vigent, no pots demanar a la policia que no la compleixi. No tenim cap potestat per dir a la Policía Nacional que no pot comprovar que s’està complint una legislació que, tot i que a mi em sembli injusta, està vigent.

Tornem al que deies de ser sincers

Jo he intentat fer molta comunicació en curt amb els i les veïnes de Ciutat Vella. Tot i que de vegades costa fer-se entendre. Amb el tema dels pactes ho hem vist: no s’entenia res del que dèiem i semblava que amaguéssim informació. Barrejàvem dos nivells: l’ètic i el pràctic i la nostra gent no entenia què passava, fins que no vam decidir que volíem anar a la investidura, no vam saber explicar què preteníem fer. No s’entenia.

L’Ada va anar fent vídeos perquè no és que no tinguem cap mitjà de comunicació afí, sinó que uns tenen un aparell d’estat i els altres TV3, Catalunya Ràdio…però això no vol dir que ens hauriem d’explicar més i millor.

1 Comentari en “Vull pensar que després de les eleccions catalanes, ERC no es quedarà a la rancúnia i entrarà al govern a Barcelona”

  1. Emili Pin Gaitan // 27/06/2019 en 12:18 // Respon

    Si , sobre tot , no se sapigut explicar bé perquè no es pactava amb ERC , i des-de fora a Balears no s’entén molt bé quan aquí si s’arribarà a un acord tripartit tant a l’ajuntament com al Govern

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*