VOX, Bolsonaro i altres aberracions

Tot i que les enquestes els estiguin donant percentatges mínims de vot, el "moment Vox" coincideix a escala internacional amb moviments importants de la nova dreta. Aquesta "internacional reaccionària" està confrontant de manera explícita amb l'únic moviment que actualment s'està col·locant a la mateixa escala: el moviment feminista

Laura Pérez Castaño
 
 
 
L'últim mítin del partit ultradretà Vox va aglutinar 10.000 persones a Vistalegre, Madrid | Vox

L'últim mítin del partit ultradretà Vox va aglutinar 10.000 persones a Vistalegre, Madrid | Vox

Gran part dels mitjans de comunicació s’ha fet ressò aquests dies de les més de 10.000 persones que es van concentrar a Vistalegre en suport al projecte de Vox, el partit d’ultradreta que va oferir un espectacle de banderes espanyoles i càntics de “que viva España” . Durant la trobada no van deixar cap dubte sobre els seus enemics a batre: encara que ells van pronunciar “independentisme, feminisme i migració”, es referien més aviat a plurinacionalitat, dones i migrants pobres.

Vox va exaltar durant tot el seu míting una Espanya idealitzada, uniforme i nostàlgica del passat. Una Espanya on els avenços i drets que hem conquerit les dones durant tots aquests anys són una “ideologia totalitària” i on òbviament cal expulsar els migrants pobres, culpables segons ells, de tots els nostres mals (sobre els migrants rics, aquells que compren edificis sencers, especulen o juguen a futbol professional evadint impostos, hi va haver un silenci significatiu).

Tot i que les enquestes els estiguin donant percentatges mínims de vot, el “moment Vox” coincideix a escala internacional amb una sèrie de moviments importants del que s’ha anomenat la internacional de la nova dreta. Aquesta “internacional reaccionària” està confrontant de manera explícita amb l’únic moviment que actualment s’està col·locant a la mateixa escala: el moviment feminista. Els últims episodis d’aquest xoc van succeir la passada setmana al continent Americà. El Senat dels Estats Units ha confirmat a Brett Kavanaugh, acusat de violència sexual, com a candidat conservador del president Trump per jutge del Tribunal Suprem, en meitat d’una onada de protestes de dones a les portes del Capitoli fartes de la complicitat amb la violència. En plena onada del #MeToo, la posició de Trump és inequívoca.

Al mateix temps que succeïa això presenciàvem la victòria en primera volta de Bolsonaro al Brasil a pocs dies de les massives manifestacions convocades pel Moviment de Dones Brasileres contra el Feixisme sota el lema # EleÑao (“ell ​​no”). L’estratègia de Bolsonaro en contra dels drets de les dones i la temible “ideologia de gènere” inclou la criminalització de l’avortament i de la diversitat sexual. De la mateixa manera que Trump, també Bolsonaro triomfa en un context de mobilització de milions de dones a Argentina, a Xile, a Centreamèrica que reivindiquen amb una força descomunal el dret a decidir sobre el propi cos.

Com és possible que aquestes posicions, que ja haurien d’estar a l’abocador de la història, no els suposin un cost electoral? Com hem d’afrontar que l’anti-feminisme està sent un dels principals eixos ideològics del rearmament de l’extrema dreta global?

L’auge d’aquestes forces reaccionàries pot considerar-se, en part, com una actitud defensiva de caràcter neomasclista davant l’avanç del feminisme, després de convertir aquest en un moviment que en molts països ha aconseguit aglutinar àmplies capes de la societat. El poder patriarcal es resisteix amb força als avenços de les dones i els col·lectius LGTB. Tot i assumint que es tracta per ara d’una organització inflada mediàticament, és en aquest context en el que hauríem d’entendre Vox. El perill que suposa aquest partit per a la democràcia i per als nostres drets no resideix (per ara) tant en la seva potència electoral, com en la capacitat que pot tenir de desplaçar el debat polític al voltant d’aquestes posicions reaccionàries.

Com enfrontar-se llavors a la nova extrema dreta?

En primer lloc, cal subratllar que la responsabilitat ens pertoca a totes, no és un problema que només afecti els sectors feministes més mobilitzats. El dilema és clar: o resistim i avancem en conjunt, construint àmplies aliances que sàpiguen oferir certeses a la gent comuna, o ens dirigirem ràpidament a un clar retrocés. El futur del feminisme va lligat al futur de la democràcia. Per aplicar l’equitat de gènere es necessita llum, calen espais transparents de decisió on es puguin debatre, avaluar i rendir comptes de les decisions en termes de gènere. I a l’inrevés: no podem quedar-nos satisfetes amb una democràcia que exclogui la veu i els drets de la meitat de la població. Democràcia i feminismes caminen junts perquè el projecte feminista és un projecte de radicalitat democràtica.

A Barcelona hem pogut desenvolupar un exemple d’aquestes polítiques feministes des de les institucions. Però aquest progrés no està gravat a pedra per l’eternitat. Des de les administracions ens toca refermar els avenços aconseguits, aprofundir-los i comunicar-perquè es normalitzin a les nostres ciutats i en les nostres regions.

A les feministes ens tocarà seguir endavant i potenciar la riquesa de la transversalitat intergeneracional, ens tocarà continuar treballant des de la diversitat, que és el nostre major potencial, i seguir connectades a les nostres lluites i mobilitzacions globals. Que les grades plenes a Vistalegre el passat dia 7 no ens facin oblidar la imatge preciosa i potent de centenars de milers de dones recorrent els carrers el 8 de març.

Laura Pérez Castaño
Sobre Laura Pérez Castaño

Laura Pérez (Barcelona, 1982) és regidora de Feminismes i LGTBI a l'Ajuntament de Barcelona. Contacte: Twitter | Més articles

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*