Una iniciativa sindical per combatre ‘l’antigitanisme’: “els gitanos som invisibles perquè si no perdríem oportunitats laborals”

Des del sindicalisme, els gitanos volen conscienciar el món laboral en favor de la diversitat i el reconeixement dels drets sense privilegis d'una comunitat que sempre ha estat silenciada. Entrevistem al grup impulsor de la UGT FICA Calí, una iniciativa per promoure polítiques d'igualtat del poble gitano en el món sindical.

Tomeu Ferrer
 
 
 
D’esquerra a dreta, Antonio Cortés, Ramón Vargas, Leo Manceras i Sonia Rodriguez, l’equip impulsor de Fica Calí | Foto: Tomeu Ferrer

D’esquerra a dreta, Antonio Cortés, Ramón Vargas, Leo Manceras i Sonia Rodriguez, l’equip impulsor de Fica Calí | Foto: Tomeu Ferrer

La Sonia Rodríguez és gitana i fa més de 20 anys que està afiliada a UGT. És secretària d’organització de la secció sindical estatal “i sempre estic fent coses pel sindicat”, explica. Forma part de l’equip impulsor de FICA Calí, el grup de treball de la UGT que, dins de la federació que agrupa els sectors de la indústria, la construcció i l’agroalimentària a Catalunya, vol promoure polítiques d’igualtat del poble gitano.

L’acompanyen la resta de membres impulsors. Són Ramón Vargas, secretari de la secció sindical d’UGT i president del comitè d’empresa a la societat Gamo, “treballador progressista i gitano feminista”; Leo Manceras, secretari general del sindicat a Gonvarri industrial, president del comitè d’empresa i agent sindical per la igualtat; i Antonio Cortés, treballador de Veolia i delegat del sindicat.

Quin és l’objectiu del programa de la UGT FICA Calí que esteu impulsant?

Sonia Rodríguez – El sindicat ja sap que hi ha membres del poble gitano afiliats. Aleshores, el projecte va néixer de la nostra militància a l’organització treballant sindicalment per a tothom. Uns assessorant, altres negociant convenis per a tots els treballadors sense excepció, en el que ens ha tocat a cada moment. Un dia, gràcies a una jornada de la UGT de Catalunya, que va dedicar el dia dels refugiats al poble gitano, ens vam conèixer, vam veure que tots érem gitanos i que érem molts que compartíem la mateixa inquietud.

Quina era aquesta idea comuna?

S.R. Doncs que tots i totes treballàvem al sindicat, que ens en sentíem part, que mai ens hem sentit discriminades ni discriminats dins de la UGT i que coincidíem en què, per al poble gitano, mai ningú havia fet res fins al moment. A partir d’aquí, amb el suport de la federació, vam començar a parlar sobre el que podíem fer. I vam començar el projecte.

D’això fa molt?

S.R. Aproximadament un any, el 20 de juliol de 2018 es va fer a la jornada.

Antonio Cortés – Ja ens coneixíem d’algunes activitats: ens trobàvem i dèiem “hombre, primo“. A més, a la UGT es va fer la commemoració dels 600 anys de l’arribada del poble gitano a Catalunya. Llavors vam veure que en el món gitano hi ha una gran cultura associativa, però en l’àmbit laboral no hi ha res.

Leo Manceras – En aquest món hem estat els oblidats dels oblidats. En el món laboral podem sentir una discriminació latent, que la resta de treballadors no entenen, inclosos els treballadors d’altres nacionalitats.

Això vol dir que, a més de totes les discriminacions que com a treballadors sentiu, considereu que com a gitanos en teniu una més, que se suma al conjunt?

S.R. Sí, si es tractés d’una dona gitana, la discriminació seria doble. Però bé, a partir d’aquell moment comença el projecte, FICA UGT ens dóna suport, ens atorga uns espais, tot per tirar endavant la idea. El projecte va néixer sent ambiciós i ja s’ha fet molt gran.

I què és el primer que heu fet?

S.R. Primer vam pensar a formar treballadors del poble gitano. Hem firmat un acord en aquest sentit amb la Fundació laboral de la construcció de Catalunya per adaptar els cursos a gent del poble gitano. Després hem aconseguit un lloc físic, a la seu de la UGT a Cornellà, on tenim el despatx de la UGT FICA Calí. Aquí atenem les consultes de companys i companyes.

El suport del sindicat us va bé perquè a UGT us coneixien com a sindicalistes gitanos?

A.C. Sí, i amb un perfil, totalment actiu i proactiu.

Ramón Vargas – L’organització no ens ha posat aquí pel nostre origen, sinó per la nostra feina, i al mateix temps s’enorgulleix de què siguem gitanos.

A.C. El que volem deixar clar és que el nostre paper se cenyeix al món sindical, no al social. En aquest sentit, després de l’acord amb la fundació de la construcció, volem parlar amb les diverses patronals amb les quals negocia la FICA per preguntar-los què necessiten. Perquè tenim joves, persones de més de 45 anys, dones, que cal integrar al món laboral. I també volem prevenir ‘l’antigitanisme’ que es dóna a Europa i també a Espanya.

També heu de combatre tòpics, com ara, que si al gitano no li agrada treballar d’assalariat…

S.R. Això és desconeixement total.

A.C. Abans del segle XVIII, el problema era que els gitanos dominaven unes feines determinades, cosa que no interessava als gremis corresponents. Eren itinerants i quan arribaven a un poble eren una competència forta, per exemple per als ferrers. I per tant, els van prohibir o viatjar o treballar en el que era seu.

A partir d’aquell moment la caracterització del poble gitano com a poble marginat per la història ens va dur a ser els últims de la fila al món laboral: en una fàbrica qui netejava les calderes era un gitano, el que posava les mans en tines de calç viva o lleixiu eren els nens i les nenes gitanes. Aquesta perversió del món laboral va dur al fet que, en un moment donat, els gitanos i les gitanes ‘no volguessin treballar’, i això va fer que molts es dediquessin al comerç ambulant i altres feines que han resultat tòpiques.

Cap a la dècada dels 40 del segle passat, quan es modernitza la indústria, les feines que abans havien fet els gitanos van ser ocupades pels fills dels pagesos que emigraven a les zones industrials.

R.V. Després va arribar la democràcia i l’estabilitat. Això facilità que els gitanos estudiessin, cosa que fa que ara hi hagi moltíssim gitanos titulats, però aquests són invisibles per a la societat.

A.C. I hi ha un altre tòpic fals: ‘el gitano no volia treballar’. Però el que passava era que als gitanos no els volien a les feines i això feia que fos la gitana la que hagués de treballar per mantenir la seva gent, i després a casa havia d’assumir les cures del nucli familiar.

S. R. El company Antonio ho ha dit molt bé, però jo volia remarcar que abans, cap a l’any 1470 o 1480 hi ha un decret dels Reis Catòlics que diu que els gitanos tenen prohibit treballar en tot el que no fos el camp. I camp no n’hi havia per a tots. Per tant, si atrapaven un gitano treballant en una cosa que no fos el camp o fora dels límits que li havien imposat, primer li pegaven fuetades, el segon cop li tallaven una orella i el tercer ja anava a la foguera.

Quin és l’objectiu que voleu aconseguir agrupant-vos i treballant junts?

S. R. Nosaltres no parlem en nom de cap gitano, parlem dels gitanos. Perquè jo no vull que ningú a qui no hagi escollit parli en el meu nom. El fet principal que volem aconseguir és combatre l’antigitanisme en els centres de treball.

R.V. Anem al més senzill, que és el tòpic que, si per exemple, en una oficina desapareix un bolígraf, tots els companys reclamen, mig de broma, immediatament al gitano que entregui el boli. Això és tractar a les persones de manera denigrant, perquè aquests casos després el gitano no els explica ni ho denuncia a ningú.

A.C. Una de les coses que volem fer és formar els delegats i delegades dels diferents territoris del sindicat a identificar, valorar i combatre ‘l’antigitanisme’ en els centres de treball. És una feina per combatre la discriminació, igual que la racial, la sexual. Totes les discriminacions s’han de combatre.

Heu notat que hi ha un estigma pel fet de ser gitanos?

Sí, sí, – diuen tots – ara més que abans.

A. C. S’ha de tenir en compte que estem tots sotmesos a missatges als mitjans de comunicació com el de Salvini a Itàlia.

R.V. I aquí també el missatge de VOX.

A.C. I després es donen casos com el del senyor Manuel Valls, que expulsa a França nenes gitanes i després es va a fer fotos publicitàries durant la campanya electoral amb els gitanos de Gràcia.

Per desgràcia encara hi ha la idea mitificada dels gitanos, que si som tractants de cavalls, que si enganyem. O si li preguntes qui té droga al barri, els gitanos t’hi poden dur. Aquesta és una realitat que es pot veure si fem la prova del cotó, si vas a una empresa i preguntes si hi ha discriminació, diran que no, però després a la pràctica es veu que n’hi ha amb el nostre poble, o amb les dones o amb els immigrants.

L.M. Miri, som el poble més discriminat, amb una taxa de desocupació superior al 50%. Som els oblidats.

Heu de demostrar constantment que sou bones persones, bons sindicalistes, bons companys?

S.R. Al sindicat no tant. Nosaltres ens hem format i ens hem fet agents per la igualtat i no veiem la diferència com una cosa negativa, al sindicat no hem patit cap mena de discriminació, i això s’ha de dir ben fort.

L’equip impulsor de Fica Calí | Foto: Tomeu Ferrer

Creieu que la vostra experiència pot ajudar a altres persones que pateixen les discriminacions a la feina, com els immigrants?

R.V. De fet, la condició de treballador ja et fa estar en desavantatge, perquè ets la baula més dèbil de la cadena dins de l’empresa. Ara pensa, si ets immigrant, gitano o dona, encara és pitjor.

A.C. Una altra cosa que volem potenciar és el que es refereix a la negociació col·lectiva. Volem ampliar la negociació des del punt de vista social perquè afavoreixi qualsevol persona. Per exemple, si un treballador és originari de Mèxic, el conveni hauria de fer possible que si necessita dos dies més de vacances, perquè viu molt lluny de casa, els pugui agafar, i si un altre treballador viu a Galícia també ho pugui fer i després ja ho compensarà.

I diré encara una altra cosa, quin és el motiu pel qual jo com a gitano vull, per exemple, no puc ajuntar les vacances amb els permisos per defunció? Doncs, perquè quan mor un familiar meu i he d’anar a Granada, hi he de passar com a mínim tres setmanes al poble. I amb els quatre dies actuals jo no ho puc fer. Després, ja ho arreglaré, però vull tenir temps per complimentar els parents si passa una cosa així.

Altres casos són poder acompanyar els familiars de primer grau al metge, perquè en la meva cultura això és essencial.

S.R. I això no vol dir que vulguem més drets que els altres, només plantegem que hi hagi prou flexibilitat, ja que després ho recuperarem.

A.C. Des de la transició fins ara, que és quan hi ha hagut negociació col·lectiva, els permisos gairebé no s’han tocat. Mai s’ha pensat en la responsabilitat que tenen les empreses respecte als seus treballadors, també en aspectes com el que hem dit.

Cal pensar que a la construcció hi ha el Ramadà, que al principi era vist com una cosa estranya, però ara això ja està absolutament assumit. D’un any a un altre ja s’ha entès que a una persona de religió islàmica no se li poden atorgar feines a l’agost durant el dia, perquè és el Ramadà, però tots saben que després es pot compensar. I això ho permet el coneixement.

Quines altres coses hauria de contemplar la negociació col·lectiva que afectin específicament els gitanos?

R.V. Per exemple, el dol. Això vol dir que quan mor una persona estimada d’un gitano, a aquest li agradaria dur dol en memòria seva, deixar-se la barba o dur un mocador al coll.

S.R. En aquest cas si un gitano està de dol i treballa a l’hoteleria, per exemple, no pot escoltar música, i són requisits que potser no són compatibles amb el lloc de treball. En aquest sentit, per evitar la pèrdua de la feina es podria negociar una excedència amb reserva del lloc de treball. En definitiva, es tracta d’assumptes que es podrien incloure en la negociació col·lectiva.

I aquestes coses voldríeu que ni que fos una línia al final del conveni, es recollís?

A.C. És que la Constitució ja diu que no es pot discriminar per raons d’origen o religió en el lloc de treball. Per tant, el que demanem és que això se’ns reconegui.

L.M. També cal tenir en compte el fet que per a una dona musulmana el dur vel això no afecta la seva productivitat. Igualment per a un gitano que condueixi un vehicle, si va de fosc per dol, en lloc de dur una granota blava, això tampoc afecta la seva productivitat.

R.V. Avui, en els nostres centres de treball, ens hem enfrontat a situacions d’aquest tipus. En alguns casos ha mort un familiar d’un company i n’hi ha hagut prou amb els dies que fixa el conveni, i en altres casos ens han demanat si podien allargar uns dies més el permís, amb les compensacions posteriors, per poder realitzar totes les gestions i complimentar la família. Per tant, el que volem fer arribar a tothom és que això no és tenir més dies de permís, sinó utilitzar els permisos d’una altra forma, millor, des del nostre punt de vista.

L.M. A mi fa poc m’ha passat una cosa semblant: a un company gitano se li va morir de cop el pare. Té a més dos germans amb diversitat funcional i la mare estava destrossada. Havia de fer papers però en el conveni, per la mort d’un parent en primer grau, només hi ha un dia. Es va tractar l’assumpte amb el representant de Recursos Humans i es van afegir dos dies corresponents a vacances.

V.S. Per tant, no es tracta de tenir uns punts específics per als gitanos en els convenis, sinó incloure la flexibilitat de la qual parlem per a tots els que ho precisin, i els gitanos entre ells.

No es tracta d’incloure cap punt en els convenis que parli d’antigitanisme, ara bé, les directrius que nosaltres elaborem les farem arribar als nostres companys de FICA perquè quan negociïn els convenis les incloguin. N’hi haurà prou amb què creïn un apartat que digui, per exemple, diversitat, i allà es reculli la filosofia de què parlem tota l’estona.

R.V. El que volem és que existeixi el dret a, per exemple, ajuntar dies de permís per motius familiars amb dies de vacances, cosa que no vol dir que això s’hagi de fer. Des que van venir els immigrants del Marroc, per exemple, fins ara, tot ha canviat molt. Nosaltres hem estat formats per defensar aquests drets, la igualtat, la dona, la diversitat. I un dia vam dir, ens falta aquesta pota, en aquest sentit, qui millor que nosaltres, persones gitanes, per impulsar dins del sindicat aquesta línia? A la fi és un enriquiment mutu.

A partir d’ara, voleu estendre els vostres principis arreu de Catalunya?

S.R. Dins dels nostres sectors, els que cobreix la FICA. Encara que sabem que els gitanos treballen a tots els àmbits. Sabem que a hostaleria hi ha molts gitanos, moltes dones a neteja, en els serveis. Sabem que hi ha gitanos treballant als tres sectors de la nostra federació. I també n’hi ha molts a la Federació de Serveis Públics. Ara bé, molts dels treballadors gitanos són invisibles, i amb la nostra iniciativa volem que surtin a la llum.

R.V. Són invisibles perquè si no perdrien oportunitats laborals dins de l’empresa. Si volen promocionar-se i pujar dins de l’empresa, seria molt negatiu per a ells fer pública la seva identitat.

Això passa encara?

L.M. Quan estàs en un centre laboral has de mostrar que ets un 30% o un 40% millor que una persona que no és gitana.

A.C. A més, has d’entrar amb gràcia, perquè a més de ser un 30% o un 40% millor. Has de ser sempre el de la rialla. I si, tot i això, t’agafen amb mal ull, sempre et poden mirar malament perquè ets el gitano i no caus bé.

R.V. Això ha passat i passa.

L. M. Hem de tenir sempre, una conducta irreprotxable! Perquè pots fer la feina perfecta i si pares un minut a fer una cigarreta, ja hi haurà algú que digui: mira el gitano com fuma!

S.R. Per això hem d’anar als territoris a formar als delegats i delegades per combatre aquestes mirades discriminatòries, perquè l’antigitanisme es combat amb els no gitanos. Totes les seccions sindicals de la UGT FICA han de rebre la informació i la campanya de sensibilització sobre els gitanos, hi hagi o no gitanos entre els seus companys.

Quan comenceu la campanya?

A.C. El Setembre, i volem anar a tots els territoris a explicar qui som i què pretenem, perquè amb el coneixement arribi la millora de les condicions de vida i de treball, no només nostres, sinó de totes les treballadores i treballadors.

S. R. I per això, des de la UGT FICA Calí agraïm als mitjans de comunicació seriosos i no sensacionalistes que s’interessin pel nostre projecte i per la lluita contra l’antigitanisme i que ho facin conèixer, perquè el que no es visualitza no es pot combatre.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*