Una finestra d’oportunitat

Esquerra amenaça amb no votar Iceta com a senador per protestar pel menyspreu del PSOE després de les eleccions. Lògic. Si és això, entra dins del mesurament de forces que precedeix tota negociació. Si és això. Si és una altra cosa, la cronificació del conflicte està servida. No ho crec. El discurs de Junqueras dels últims mesos no va en aquesta direcció

Andreu Claret
 
 
 

Si fem cas del CIS, d’aquí a poques setmanes el PSOE governarà més de mitja Espanya i Esquerra Republicana liderarà la vida política catalana. És una fenomenal oportunitat per encarar amb noves idees l’anomenat conflicte català. No per resoldre-ho, perquè els greuges acumulats són molts, però per començar a afrontar amb un altre tarannà la trencadissa dels últims anys. Per tornar la política al lloc que li correspon.

De moment predomina la desconfiança. El rar seria que no fos així, venint d’on venim, amb fallides de les regles del joc a Catalunya i una afàsia política de deu anys que ha deixat el país en mans de les togues. Com és lògic, Esquerra demana la llibertat per Junqueras i els altres processats. Sap que no depèn de Sánchez, però no pot renunciar a sol·licitar l’aixecament d’una presó provisional que resulta més incomprensible a mesura que avança el judici.

Esquerra amenaça amb no votar Iceta com a senador per protestar pel menyspreu a què Sánchez l’ha sotmès després de les eleccions. Lògic. Si és això, entra dins del mesurament de forces que precedeix tota negociació. Si és això. Si és una altra cosa, la cronificació del conflicte està servida. No ho crec. El discurs de Junqueras dels últims mesos no va en aquesta direcció.

El que passa és que una bona part de l’independentisme segueix aferrat a la idea d’una victòria que no requereix concessions. Ni en els objectius, ni en els temps. La previsible elecció de Puigdemont com a parlamentari europeu i la conquesta de la Cambra de Comerç de Barcelona per l’ANC han donat nova empenta als que creuen que tot va quedar tancat l’1-O i que només és qüestió de tenacitat i paciència.

Una part important de les bases independentistes pensen d’aquesta manera. No veuen una finestra d’oportunitat mig oberta per recuperar el sentit comú, sinó un finestral obert de bat a bat que dona a la terra promesa. Junqueras haurà de decidir, i Sánchez ha de facilitar-li arguments que compensin la fascinació que produeix el full de ruta rupturista de l’ANC.

Andreu Claret
Sobre Andreu Claret

Periodista i escriptor Contacte: Twitter | Més articles

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*