Recordant amb vinyetes la lluita de Miguel Núñez contra la tortura i la repressió franquista

Just quan es presentava l’exposició que glossa la vida del dirigent comunista i antifranquista, Miguel Núñez, una regidora de l’ajuntament de Barcelona reclamava que es retiri una placa que recorda que la comissaria de Via Laietana va ser un cau de maltractes i torturadors i el lloc on van turmentar el polític català

Tomeu Ferrer
 
 
 
Relat de la tortura de Núñez a La Via Laietana / Pepe Gávez i Alfons López

Relat de la tortura de Núñez a La Via Laietana / Pepe Gávez i Alfons López

Una exposició a la Casa Padellàs de Barcelona recull els trets més significatius de la biografia de Miguel Núñez, dirigent comunista català, lluitador antifranquista i exemple per molts de persona honesta i també (auto) crítica. La mostra, que duu el títol: “Miguel Núñez a Barcelona, entre la revolució i el desig” estarà oberta fins a finals de mes. ‘Mil Vidas Más’, el còmic reeditat, fruit del treball d’Alfons López, Pepe Gálvez i Joan Mundet, ha servit per recordar la figura de Núñez en un moment en què el revisionisme intenta negar, per exemple, que a la comissaria de Via Laietana es practiquessin tortures durant el règim franquista. Però, efectivament, en aquell lloc, el dirigent del PSUC va patir durant més de 30 dies seguits tortures a mans del comissari Juan Creix.

Quan les víctimes han d’esforçar-se per fer sentir la seva versió de la història és que alguna cosa no va bé. Carina Mejías, regidora de Ciutadans, es va escandalitzar per Twitter de que l’Ajuntament de Barcelona posés una placa davant de la Comissaria de Via Laietana recordant que aquell lloc  havia estat un cau de tortures a demòcrates, aplicades per gent que mai va haver de passar comptes de la seva activitat contra els drets humans. Després d’aquelles declaracions la placa ha estat malmesa dos cops.

El llibre sobre Núñez té format de còmic. Ben mirat, només amb els dibuixos d’Alfons López es podrien reproduir les tortures a les quals el comissari Creix va sotmetre al líder comunista, nascut a Lavapiés (Madrid) i absolutament incardinat a Catalunya. Penjat dels tubs de subministrament d’aigua, de manera que per aguantar-se havia de forçar l’esquena amb perill de trencar-se la columna vertebral, Núñez va aguantar 30 dies de maltractaments salvatges sense obrir la boca. És més, va convèncer uns policies, que el vigilaven entre pallissa i pallissa, perquè comuniquessin a la premsa internacional la seva situació, cosa que en fer-se pública, el va salvar: Creix no va atrevir-se a tornar-lo a torturar.

Pres polític

Un dels pocs documents que es poden veure a l’exposició és una carta que des de la presó estant Núñez envià al seu advocat, el també líder del PSUC, Josep Solé Barberà. La missiva és de 1964 i en la introducció el dirigent comunista es defineix clarament com a pres polític, recordant que havia estat segrestat per la policia i durant més de 30 dies maltractat en dependències de l’administració. La història oficial mai ha reconegut que a Espanya en el franquisme hi hagués presos polítics, ni que es practiquessin tortures, ni que es detinguessin adversaris ideològics sense cap registre oficial. Tot això se sap gràcies l’afany de les víctimes en la seva lluita contra l’oblit, cosa que se’n diu memòria històrica.

Els autors del llibre expliquen que el van fer en els últims moments de la vida de Núñez, i reclamen per a ell el paper de coguionista. “Un dels capítols que vam fer junts va ser el que explica que anant a una cita es va trobar malament i va ser atès per policies que passaven pel lloc davant la mirada estorada del seu company des de l’altra banda del carrer”, explica Gálvez.

Els dibuixos que acompanyen el llibre canvien segons les històries que s’hi conten. N’hi ha de línia figurativa i n’hi ha de molt expressionistes, especialment dels moments relacionats amb els maltractaments. En aquest sentit, l’il·lustrador, Alfons López, explica que durant un temps diversos col·lectius van intentar que el còmic recollís la memòria històrica o l’actualitat política: “amb el col·lectiu Botifarra anàvem als barris per documentar les situacions de necessitat de l’habitatge”. Ara, raonava, la indústria no aposta a Espanya per productes com “Mil vidas más” de Núñez, o el “Paracuellos” de Carlos Giménez. Això contribueix al fet que els joves ignorin el passat, però coneguin molt bé les històries del manga o de superherois.

A l’exposició es recorda també com els torturadors van arribar a respectar Núñez. Quan feien alguna detenció a altres activistes polítics i aquests es resistien a parlar, molts cops els seus maltractadors els deien: “canta, o potser et penses que ets com en Núñez”?

El llibre és una barreja d’anècdotes, com expliquen els autors, mostren com era Miguel:  barregen episodis èpics amb altres plens d’ironia.

Entre les escenes de lluita hi ha el moment en què estant detingut pel comissari Creix, s’hi va enfrontar preguntant insistentment al policia quant guanyava per fer el que feia. Davant l’estranyesa, el torturador li va acabar responent. La contestació de Núñez en saber quant cobrava Creix per maltractar-lo va ser: “Et paguen poc pel que fas”.

Núñez, que havia patit i resistit tortures, va ser l’encarregat, un cop empresonat, de comprovar les circumstàncies en què havien estat detinguts altres companys. De vegades això implicava que l’organització, el partit, sospités i el pres fos deixat de banda. El comunista català va convertir aquesta tasca en un mecanisme per a recuperar anímicament els militants. Un altre cop va girar la truita.

La vida del comunista mític el va portar, un cop assolida la democràcia, a ser escollit diputat a Madrid pel PSUC. Ho va ser de 1982 fins a 1998. Després, en veure’s abocat, potser, a esdevenir “un buròcrata”, es va revoltar de nou i va posar en marxa, amb altres activistes, l’associació Las Segovias, de cooperació internacional amb Centreamèrica.

La presentació del llibre es va fer al Museu d’Història de Barcelona (MUHBA), situat a la plaça del Rei, organitzada per La Fundació Cipriano García-CCOO de Catalunya, l’Associació Catalana d’Expresos polítics, l’Amical de les Brigades Internacionals de Catalunya i Joves d’Esquerra Verda. Dissabte 6 d’abril, diversos dirigents i  militants antifranquistes van fer un recorregut per diversos punts de Barcelona vinculats amb l’històric dirigent comunista català.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*