Una sèrie de Catalunya Plural: Llarga vida a les llibreries!

Un Pròleg pels llibres amb accent feminista

La Llibreria Pròleg va néixer en el cor de Ciutat Vella de Barcelona el dia de Sant Jordi de fa 28 anys. Era fruit del moviment feminista i avui continua sent un dels seus referents. Àngels Grases, una de les seves fundadores, defensa que "les dones joves, que tenen interès per la lectura, han de reinventar-se, convertir-se en escola de feminisme, espai de debat, que facin xarxa, que s'internacionalitzin..."

Anna Boneta Palacín
 
 
Àngels Grases (dreta), cofundadora de la llibreria feminista, única a Barcelona en aquesta especialitat, amb la seva filla Núria Monrós (esquerra), qui n'és l'actual directora / Pol Rius

Àngels Grases (dreta), cofundadora de la llibreria feminista, única a Barcelona en aquesta especialitat, amb la seva filla Núria Monrós (esquerra), qui n'és l'actual directora / Pol Rius

Llibreria: “Establiment on es venen llibres”, segons Wikipèdia.
Llibreria: “Espai de paraula”, “aparador de cultura”, “centre d’agitació cultural”, segons els llibreters i llibreteres.

A Catalunya, el 2016, es van obrir 33 llibreries i se’n van tancar 11. El 2017 se’n van obrir 22 i 6 van tancar… Al contrari del que podria semblar en temps de vendes en línia, llibres electrònics i audiollibres, encara hi ha qui aposta per una de les professions més antigues i prestigioses, la de vendre llibres de paper.

Catalunya Plural publicarà els dies vinents una sèrie de reportatges dedicats a les llibreries dels barris de Barcelona. Aquest recorregut i les converses amb les persones que les han creat formen un retaule molt particular. Algunes amb 40 anys d’història, d’altres amb la pintura de les parets encara fresca, però totes elles amb un objectiu comú: reivindicar la professió de llibreter@.

Amb el local encara en obres, i una parada plena de llibres, el dia de Sant Jordi d’ara fa 28 anys naixia la Llibreria Pròleg, recolzada pel moviment feminista i amb la participació econòmica d’un grup de dones “que van apostar per aquest projecte polític molt potent, sabent que no hi hauria benefici econòmic sinó un altre benefici, humà i cultural”, com li agrada referir-s’hi l’Àngels Grases, cofundadora de la llibreria feminista, única a Barcelona en aquesta especialitat.

Pròleg va agafar el relleu de La Sal. Edicions de les dones, la primera llibreria i editorial feminista en tot l’Estat Espanyol, nascuda al Raval l’any 1978 i que tancava les portes el 1990, el mateix any que es celebrava a les Drassanes de Barcelona la 4ª Fira Internacional del Llibre Feminista. “Es va muntar amb molt voluntariat entre les quals hi era jo”, recorda l’Àngels Grases. “A mi em va agafar en un moment que estava a l’atur i m’ho vaig prendre amb molta il·lusió. Em semblava que havia de pagar per ser allà. Si ja tenia consciència feminista, allò va ser crucial.”

“A la fira em van posar al taulell a atendre el públic i la gent preguntava per la llibreria de dones, donant per entès que ja existia. Els hi havíem de dir que no n’hi havia, i els hi estranyava perquè en aquell moment les llibreries eren espais molt importants per les dones perquè no hi havia centres de planificació, no hi havia res. Les llibreries feien funcions sobre l’avortament, planificació familiar, cangurs… N’hi havia arreu d’Europa, inclús a Madrid”, reivindica l’Àngels Grases.

El perfil de clients de la llibreria va canviant. Ara agafen el relleu les filles, les netes, també molta gent jove i homes que “volen saber què és això del feminisme” / Pol Rius

“Total, que em va quedar allò a dintre”, comenta. Als pocs dies li va trucar una amiga proposant-li muntar una llibreria. “Jo venia del món administratiu i comercial. No en tenia ni idea de llibres, era solament una lectora”. Però això no és del tot cert, doncs ja tenia inquietuds culturals, havia muntat tertúlies i una associació cultural. “M’agrada dir que vaig posar la llibreria als 50. Els 50 són el moment de canvi”, apunta L’Àngels Grases, que tot i no saber de llibres es postulava ja com una comerciant amb pedigrí, a qui li agradava tractar amb el públic.

“Jo vaig néixer darrere un taulell. A casa teníem comerç i la meva mare sempre ho explicava, tenia el cabàs sota el taulell i em gronxava amb el peu mentre venia. M’agrada molt aquesta imatge. La meva mare era molt fantasiosa també, m’agradava molt com m’explicava les coses, segur que hi posava d’espès i menut”, explica com si d’una història extreta d’un conte es tractés.

La llibreria Pròleg obria les portes al Carrer de la Vegueria, al barri Gòtic, oficialment el 22 de maig de 1991. Una llibreria preciosa, comenta amb enyorança. Bona rebuda de les dones, el moviment, la premsa. “Vam arrencar molt bé, però em va fallar la sòcia. Llavors jo em vaig arremangar, i em vaig dir: ‘Jo això no m’ho puc deixar perdre, aquí hi tinc tots els meus diners. I em vaig espavilar. La Nuria, la meva filla, em venia a donar un cop de mà'”, recorda parlant de Núria Monrós, que ara n’és la directora.

“Hi ha una visió de la llibreria molt romàntica de cara en fora, molt maco vendre llibres, et passes la vida llegint… I això no és veritat… això jo ho sabia perquè mai vaig deslligar el comerç de la llibreria, que és un negoci i ha de funcionar econòmicament, no pots fer fantasies”. “Però has de ser realista, estàs venent llibres, no sabates i tot i que el projecte polític que suposava Pròleg era molt potent l’economia sempre anava fluixa… És l’economia circular, els diners entren i surten, no fas diners, però vius, que és el que jo pretenia”, comenta l’Àngels Grasses, que reconeix que es va apuntar al projecte amb la condició de no haver d’ocupar-se dels números… “I no m’ha tocat fer res més que números”, recorda entre rialles.

“Quan se’ns va acabar el contracte no ens el van renovar i ens vam trobar pràcticament al carrer. Vam fer una crida de dones, vam fer una festa, vam recollir diners pel trasllat… tothom va respondre i vam trobar aquest local”, explica com si enumerés els fets. La Pròleg obria de nou les portes al carrer Sant Pere Més Alt, 46. Una entrada poc usual i poc pràctica per un comerç, en aquest cas per una llibreria, ja que no és a peu de carrer. “Els passavolants no hi entren, doncs ho confonen amb una biblioteca”.

El seu interior és acollidor, ben il·luminat. Just a l’entrar, a mà esquerra tocant a la paret, un taulell, com de recepció d’hotel, amb un llibre de visites on s’hi poden llegir dedicatòries de dones vingudes d’arreu del món. Alces la vista i a l’esquerra, dreta i al centre, t’envolten llibres, llibres de dones, escrits per dones. Al fons, unes cortines vermelles separen la llibreria d’un espai on avui un grup de dones hi assaja flamenc. Es tracta de la professora de flamenc de l’escola del davant, que acaba de ser desnonada…, però això ja és una altra història.

El dia de Sant Jordi d’ara fa 28 anys naixia la Llibreria Pròleg, recolzada pel moviment feminista i amb la participació econòmica d’un grup de dones / Pol Rius

La Pròleg començava de nou i en primer lloc havia de fer barri, havia de ser la llibreria del barri. Tot i ser una llibreria molt especialitzada, amb clientela fixa i fidel, treballen molt per encàrrec. És una manera de fer veïnatge. “Aquest carrer i Sant Pere més Baix són els més cars de Ciutat Vella, estem mantenint-nos pagant un lloguer que no correspon pel negoci que és i ens preocupa bastant. Nosaltres ens hem salvat per l’especialització, si no ja no hi seríem… Potser ara, passat sant Jordi, fem un gir, dinamitzant més l’espai… Tenim idees que estem treballant”, comenta com si estigués donant una primícia…

L’Àngels Grases explica quina és la manera de fer amb les clientes fixes. “Elles paguen una quota mensual de 15 euros. Cadascuna té una fitxa, que hi signen cada vegada que venen per un llibre. Poden venir a comprar sense diners, o enviar als seus fills o familiars, és una tranquil·litat i comoditat.”

“Nosaltres no fem descomptes, per principi i per ètica. Fer descomptes és fer un greuge a la cultura. Tu quan vas a comprar unes sabates no demanes un descompte i això que hi guanyen molt i aquí només hi guanyem un 30% per cada llibre venut”.

El perfil de clients de la llibreria va canviant. Ara agafen el relleu les filles, les netes, també molta gent jove i homes, de quaranta anys aproximadament, que compren llibres per les seves parelles, però també homes joves que entren a buscar llibres per ells. “Volen saber què és això del feminisme, no els hi ha explicat ningú. Però si no ens ho han explicat ni a nosaltres!”, reclama l’Àngels Grases amb els ulls ben oberts i un to reivindicatiu i simpàtic alhora.

“Tot i que a l’adolescència es perden, els joves tornen a partir dels 20. Hi ha un públic de 20 a 25 anys. Els homes joves compren més assaig i els hi recomano també les clàssiques”, diu.

A l’hora d’escollir els llibres ens guiem per l’editorial, comenta l’Àngels Grases. Quan és traducció, per la traductora. Les traductores majoritàriament són dones, però no sempre. L’Àngels Grases posa com a exemple La Habitación Propia, “que va ser traduïda per Borges i totes la van alabar molt, fins que anys més tard la catedràtica d’Història Milagros Rivera, una feminista de la diferència, el va traduir amb perspectiva de gènere i no té res a veure, és un altre llibre i l’hem venut moltíssim”.

“Es ven més en castellà que en català, i no és per les traduccions, doncs al contrari, ara aquest fet ja es considera un segell. Per exemple el Club Editor ha tret Qui et penses que ets, de l’Alice Munro en català, i la traducció (de Dolors Udina) va a la coberta”, explica mostrant un exemplar. “Hi ha gent que compra també per l’edició, el tacte, fins i tot el paper.”

La llibreria Pròleg obria les portes al Carrer de la Vegueria, al barri Gòtic, oficialment el 22 de maig de 1991, i ara es troba al carrer Sant Pere Més Alt, 46 / Pol Rius

“La necessitat de tocar el llibre, fullejar-lo, és potser el què pot frenar puntualment el que ja es veu avenir, la competència directa i ferotge d’Amazon. “Fa dos mesos que ha baixat la venda. Amazon ha tocat a totes les llibreries i més que tocarà, perquè la gent es vicia. T’ho porten a casa, a més amb descompte, i ho tenen tot. Si això segueix així -comenta amb to preocupat- es perdran aquests espais de trobada, que fan ciutat, que fan barri”.

“El món de la llibreria com a tal és un sector molt tancat, i bastant deslleial”, recrimina l’Àngels Grases. “Hi ha molta competència. A nosaltres ens hauria encantat que així com s’han obert tres llibreries petites, que haguessin vingut aquí i haguessin dit: “Volem obrir un espai que vagi per aquesta línia. I si hagués estat així, jo els hi regalo la llibreria. Quan vaig obrir vaig anar a veure totes les llibreries i a parlar amb totes les que em pensava que em podrien ajudar. Aquí no ha vingut mai ningú, ni tan sols del Grau de Llibreria.”

“El meu consell seria que no fossin generalistes, que s’especialitzessin i busquessin una bona ubicació, millor al centre de la ciutat, per poder-la tenir en el seu imaginari i que estigui en el recorregut quan surts a comprar o passejar”.

El to de l’Àngels Grases segueix essent reivindicatiu, al qual hi afegeix un apunt en clau de futur immediat. “Aquestes dones joves, que tenen interès per la lectura, s’han de reinventar, convertir-se en escola de feminisme, espai de debat, que facin xarxa, que internacionalitzin…

Quan s’acaba la conversa, l’Àngels reflexiona: “Estem a punt de celebrar Sant Jordi, la meva filla Nuria farà 55 anys per Sant Jordi, i jo em vaig casar també un 23 d’abril…” I a més aquest Sant Jordi La Pròleg es planteja fer un gir. “Pròleg és el començament d’una bona obra, quelcom nou a dir”, conclou.

Les recomanacions de la Llibreria Pròleg

  • Verd aigua, de Marisa Mariedi, de l’Editorial Minúscula, definit per la crítica italiana com un petit clàssic contemporani.
  • Yo voy, tú vas, él va, de Jenny Erpenbeck, una novel·la sobre la crisi dels refugiats.
  • Permagel, d’Eva Baltasar, del Club Editor, que ja van per la 7ª edició.

2 Comments en Un Pròleg pels llibres amb accent feminista

  1. Trinidad Gallardo // 05/05/2019 en 19:07 // Respon

    Felicitats Angels i Nuria molt be l.article
    Us recordo
    Trini

  2. Ma. Elisa Varela-Rodríguez // 25/05/2019 en 13:21 // Respon

    M’ha agradat, bona dufusió, encara que ens han canviat el nom de la nostra estimada seu de “Dagueria”.Difusió de la bona! ¡Felicitats!

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*