Un llibre recull les postures llibertàries sobre el conflicte català: “Mai confiaré en un Estat”

'No li desitjo un Estat a ningú' posa a debatre a algunes veus consagrades de l'anarquisme –Corsino Vela, Santiago López Petit, Tomás Ibáñez, Miquel Amorós o Paco Madrid– sobre els darrers episodis a Catalunya. L'obra forma part de les presentacions prèvies a la Literal, la fira que treu al llibre radical i polític del gueto.

Yeray S. Iborra
 
 
 
Presentació de 'No le deseo un Estado a nadie' amb els autors | Literal

Presentació de 'No le deseo un Estado a nadie' amb els autors | Literal

Al mitjó del conflicte català se li ha donat la volta una vegada i una altra. Del dret i del revés, del revés i del dret, i així fins a l’infinit. Sobre l’esdevingut a Catalunya s’ha debatut des de tots els angles; o des de gairebé tots. Estat català si, Estat català no. Aquest ha estat l’eix de les discussions. Però, ¿i si el problema és la mateixa figura de l’Estat?

Les postures llibertàries han estat infrarepresentades en el panorama polític català recent. O així ho creu, com a mínim, l’editor Daniel Rabaza, que ha posat a dialogar a diferents veus consagrades de l’anarquisme –Corsino Vela, Santiago López Petit, Tomás Ibáñez, Miquel Amorós o Paco Madrid– sobre els últims episodis esdevinguts a Catalunya a No le deseo un Estado a nadie (Pepitas Editorial, 2018). L’obra ha format part de les presentacions prèvies a la Fira Literal, un certamen que farà emergir aquest divendres i dissabte el llibre radical i polític del gueto amb presentacions i xerrades del més divers pelatge.

“Mai em fiaré d’un Estat”, rasa Rabaza. D’entrada i amb només un cafè amb llet al cos. Aquest és el punt de partida, de mínims, de No le deseo un Estado a nadie. “Un Estat per a què? Em planteges un Estat socialdemòcrata amb alguns drets, t’ho podria comprar o no, i així cada autor, cadascú amb les seves coses. Però després hi ha l’essència de l’Estat; repartir hòsties i reprimir és la mateixa essència de l’Estat, a més d’encarregar-se de la gestió del capital, així ho entén el llibre. Tot Estat et portarà a això, són estructures del capital. Si has d’organitzar un nou país, que sigui evitant aquest tipus d’estructures. Vulguem o no, Catalunya ja ha tingut estructures d’Estat importants, com les de Seguretat, i quan les ha posat en pràctica ha estat amb ferocitat”, apunta Rabaza.

“No és un llibre antiindepe, sosté l’editor. “Creiem que hi ha gent que està lluitant, amb tota sinceritat, per millores, progressistes. Però per a aquests avenços han de donar-se certes crítiques: abans de seguir avançant i que es marqui el perfil des de Junts per Catalunya o ERC, vegem què significa fer aquests passos. L’eix del llibre no és que no es vulgui que una Catalunya independent sigui governada [comenta rient] per consells obrers, això seria l’hòstia… Però, insisteixo, no em fiaré si em planteges un Estat igual. Del que es tracta és de veure què significa ser independent i si aquesta ‘independència’ ens faria independents de les relacions del capital, que al final regeixen les nostres vides. Tal com ho planteja el Procés, això no és així”.

El llibre, confeccionat de forma –comparteix Rabaza a una terrassa de Sant Andreu, on té el seu taller d’estampació– “urgent”, s’allunya de l'”agitació” característica dels textos anarquistes. No le deseo un Estado a nadie és bàsicament anàlisi, en calent, però anàlisi.

Rabaza, saragossà d’origen i relacionat a la capital aragonesa amb diferents moviments culturals punk, va veure la necessitat en novembre de l’any passat, al costat de l’editorial Pepitas d’ajuntar en les mateixes pàgines les diferents visions que l’anarquisme tenia del Procés, l’1-O o les detencions del Govern.

Antiprocesisme, democràcia directa i ‘el social’

Més enllà dels Comitès de Defensa del Referèndum (CDR) –després de defensa de la República– i el seu exercici de democràcia directa, les idees de base llibertària han estat silenciades en el conflicte català. Tan sols alguns articles en premsa (per exemple els del filòsof Santiago López Petit a eldiario.es) recollien part d’aquestes idees antiautoritàries, antirepressives i amb el focus en la qüestió social. La resta de textos corrien per cadenes de correus electrònics, blocs i missatges privats.

El resultat del treball d’escarbador de l’editorial Pepitas i de Rabaza és un llibre coral amb postures matisades però amb alguns mínims comuns denominadors. L’editor en cita alguns. “El mínim comú és antiprocesista, contra el guió marcat. Sobre el fet que la gent practiqui la democràcia directa també estaríem tots d’acord. Després, que la qüestió de l’alliberament nacional i alliberament social, aquest binomi, no és automàtic. Finalment, Corsino Vela diu: cal posar en el centre la qüestió social. La resta són lluites administratives, de nou, del repartiment pastís”.

“Alguns de nosaltres vam anar a votar l’1-O. No havíem votat mai abans”, declarava Santiago López Petit uns dies enrere en una llibreria Contrabando plena. Aquesta va ser una de les poques ocasions en què es podrà veure a la majoria d’autors dels textos reunits en un mateix espai, ja que l’edat no permet massa moviments ja. La presentació del llibre va tenir lloc a les prèvies a la Fira Literal, el certamen que dóna aixopluc, any rere any, a les idees més subversives i crítiques.

Literal: treure al llibre radical i polític del gueto

Treure al llibre radical –d’anar a l’arrel de les coses– i polític del gueto. Aquest és l’objectiu que la Fira Literal es va plantejar fa tres anys. Aquest cap de setmana arrenca a la Fabra i Coats de nou el certamen ja consolidat com un espai transversal i que compta amb el suport del sector i el públic.

Les dues jornades de fira tornaran a portar a Barcelona algunes veus destacades de la literatura i els moviments socials després del pas pel certamen de –entre d’altres– la Nobel de Literatura Svetlana Aleksiévich o l’assagista italià Nanni Balestrini.

El certamen de 2018 comptarà amb la presència de l’expresidenta de Black Panther Party dels EUA, Elaine Brown, i també de l’ex guerrillera de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC), Mireya Andrade. La Literal commemorarà a més els 50 anys del Maig del 68, d’aquí el seu lema –robat del francès Sous els pavès, la plage– Sota les llambordes, els llibres.

2 Comments en Un llibre recull les postures llibertàries sobre el conflicte català: “Mai confiaré en un Estat”

  1. Arbre Agulló i Guerra // 19/05/2018 en 7:25 // Respon

    D’acord amb l’esperit de fons, també em sento anarquista, ara la realitat d’un Món complexe, recursos limitats, repartiment injust de la riquessa, paísos explotadors d’altres, regulació del transit, deliqüència etc, fan que no tenim més remei que tenir una organització estructural. Cal evitar que es facin dictatorials i lluitar i esperar un futur millor.

    andavant en el pensament lliure

    Arbre Agulló

  2. Luis María Martinez Garate // 19/05/2018 en 21:44 // Respon

    El problema es que (mal)vivimos en un mundo de estados. Es imposible no tener alguno en la chepa. Además de garantizan “nacionalidad” (para poder andar por el mundo), educación(?), sanidad (?). Poco y mal pero algo proporcionan. Si además estás sometido a un Estado que ataca tu lengua, tu cultura, tu patrimonio… Lo mejor es largarte del mismo. Pero no existen “tierras de nadie”. Y por eso es mejor tener un Estado propio. Que ya sabemos que será clasista, explotador etc. Pero algo propio de la sociedad defenderá frente a los que lo intentan destruir (lengua, cultura, patrimonio…)

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*