Un estat amb sanitat universal i sense copagament farmacèutic? Futur incert per la sanitat en aquesta nova legislatura

La salut no és un dels temes que ocupi més espai en cap dels programes electorals dels partits que es presentaven en aquestes eleccions estatals. Us apropem un recull de les propostes i promeses dels 4 partits estatals i els 2 catalans que han obtingut més escons

Redacció
 
 
 
Paperetes dels partits polítics de les eleccions generals del 28A | Sandra Vicente

Paperetes dels partits polítics de les eleccions generals del 28A | Sandra Vicente

Qui s’ha endut més escons en aquestes eleccions estatals al Congrés dels Diputats, com ja especulaven les enquestes ha estat el Partit Socialista Obrer Espanyol. En matèria de sanitat han promès que desenvoluparan algunes mesures que ja van redactar en el seu anterior programa electoral.

Aquesta legislatura, si aconsegueixen els suport suficients, hauria de ser la que acabés amb el copagament farmacèutic, començant per pensionistes i persones amb ingressos més baixos, i on s’aprovarà una Estratègia de Renovació del Sistema Nacional de Salut. Dins aquesta renovació s’inclourà per exemple l’atenció a la salut bucodental. Paral·lelament, busquen una llei marc estatal que clarifiqui les competències i la coordinació amb les diferents administracions per poder així consolidar un sistema universal i gratuït que garanteixi l’accés als serveis socials arreu de l’estat.

El PSOE va deixar un ampli espai en el seu programa destinat a la salut mental: reforç dels serveis infanto-juvenils, un pla de prevenció del suïcidi i un altre per la prevenció de les addiccions. En aquest punt incidien en regular tot el que fa referència al joc.

Afegien també un debat que ha estat al centre ja els darrers anys i asseguraven la defensa de nous drets com l’eutanàsia i la mort digna.

Entre les promeses que durant campanya Pablo Casado va professar es troben reduir les llistes d’espera en les sol·licituds d’ajuda a la dependència en un màxim de 30 dies, crear un Portal de Salud, l’obligació que els nens estiguin vacunats per accedir al sistema educatiu o un canvi de model de finançament dels centres sanitaris que en cap moment han precisat.

En tot cas, sí que parlaven d’una “revisió de la Llei General de Sanitat” datada l’any 1986. Pel model assistencial, dotarien el treball de la “flexibilitat necessària” i només establiran com a requisit indispensable la llengua castellana per accedir a un lloc de treball públic. Situen les llengües cooficials com a mèrits però mai com un “requisit excloent”.

Davant la denuncia a les llistes d’espera, el PP no marca temps màxims però parla de garantir l’accés en un temps mínim gràcies al suport de la sanitat privada.

Agafant la idea del que just s’ha aprovat aquest any a Barcelona, PSOE i Podemos crearan un servei d’atenció bucodental gratuït. El PP només parlava de programes de protecció bucodental per als més vulnerables.

Els tercers en el rànquing d’escons han estat Ciutadans. Entre les mesures que proposen per sanitat redacten que hi haurà “una sanitat universal perquè ningú es quedi sense assistència sanitària a Espanya, restablint la universalitat i fixant mesures necessàries per assegurar el cobrament dels serveis sanitaris prestats als nacionals d’altres països, per lluitar contra el turisme sanitari”. Totes les mesures, més enllà dels conceptes tècnics, tenen una lectura subjectiva depenent de qui faci la proposta. És a dir, en anar contra el turisme sanitat cal preguntar-se què es considera turisme sanitari.

Pel que fa al copagament farmacèutic proposen que no existeixi per les persones amb una gran dependència al mateix temps que volen fomentar que la compra es faci de manera centralitzada “per reduir efectes entre les comunitats”. També en temes de territori, parlen d’establir un barem de mèrits i capacitats per tal de facilitar la cobertura de places vacants arreu i millorar la mobilitat dels professionals.

Una proposta que és rellevant és la targeta sanitària única i tenir un historial clínic digital unificat entre totes les comunitats. Així estan traient totes les competències a les comunitats.

Pel que fa a l’eutanàsia, Ciutadans reactivaria la seva llei de Drets i Garanties al Final de la Vida que ha quedat penjat en la darrera legislatura. Més lleis serien la modificació del Codi Penal contra qui promogui abandonar tractaments per pseudoteràpies i a més voldrien regular el cannabis terapèutic. La salut bucodental seria gratis fins als 16 anys.

El quart partit que més escons ha aconseguit al Congrés dels Diputats ha estat Unides-Podem. En el seu programa electoral pel que fa a sanitat introduïen que el PIB destinat pujaria de l’actual 6% a un 7,5% per a l’any 2023. L’atenció primària seria qui s’enduria una major part i en destinarien un 20% de la despesa total a ella.
Eliminaria el copagament farmacèutic però a més parlaven d’introduir mesures que impedissin poder-ne establir nous copagaments en un futur. En aquest sentit treballaran també per la sanitat universal i, com ha passat a Barcelona ciutat i com també diu el PSOE, incorporarien el dentista dins els serveis del sistema de salut. Al mateix temps, parlen de “gestió pública directa” per acabar amb la privatització sanitària. Sobre les llistes d’espera fixa en un mes com a màxim el temps per esperar cita amb un especialista o per una operació relacionada amb una patologia greu.

Posaven també el focus en la salut mental i ho ampliaven a les condicions de treball dels professionals sanitaris que, sovint, pateixen angoixa. Prometien així posar fi a la seva precarietat amb un programa de recuperació per aquells que hagin marxat de l’estat a treballar.

Sanitat universal i independència, de moment, de gestió

Els dos partits purament catalans més votats han estat com era d’esperar Esquerra Republicana de Catalunya i Junts per Catalunya.

En l’apartat de salut ERC comença dient que “el nou sistema nacional de salut i social de la República estarà centrat en la persona i serà públic, universal, equitatiu i integrat, garantirà la qualitat, serà finançat amb recursos públics i estarà orientat a preservar la salut i el benestar de la ciutadania”. Afegeix que serà un sistema en què la ciutadania es faci corresponsable de la seva salut, disposi de la màxima informació sobre el diagnòstic propi i tingui la capacitat de prendre decisions de manera compartida sobre el tractament que vol rebre.

Entre diverses coses destacaven promoure una atenció social i sanitària de proximitat, centrada en el domicili, atenent tant com es pugui els condicionants propis del pacient i del seu entorn més immediat (familiars, de veïnatge…) i amb atenció especial per als col·lectius més fràgils i vulnerables. També superar la fragmentació entre nivells assistencials mitjançant l’estreta col·laboració i coordinació entre els nivells de l’assistència (primària, hospitalària, sociosanitària i salut mental) i vetllant per l’adient aplicació dels principis d’equitat entre nivells assistencials.

Pel que fa a pressupost, ERC considera la despesa en salut i serveis socials com una inversió creadora de benestar i per tant entén que el pressupost assignat hauria de ser l’equivalent a la mitjana del percentatge del PIB que destinen els països de l’Europa dels 15 i, com a mínim, l’equivalent a la mitjana de tots els percentatges del PIB català gastat durant els últims quinze anys. Una altra mesura implicaria regular la prescripció infermera de medicaments.

Junts per Catalunya segueix una línia similar pel que fa a la demanda d’una assistència sanitària universal. Culpaven als objectius de dèficit les retallades que van suposar a Catalunya entre 2010 i 2014 una reducció del 14% en la despesa sanitària traint-se així les responsabilitats dels darrers anys del seu govern al capdavant de Catalunya. En aquest sentit, parlen de “preservar la sostenibilitat del sistema” i “definir i impulsar reformes estructurals que permetin garantir la preservació d’un sistema de salut de qualitat i posin fi al dèficit estructural del sistema que recau sobre la Generalitat”.

En el seu programa electoral feien esment a un canvi de paradigma i parlaven de posar al centre les persones i assegurar una atenció integral. Això implica “reforçar les polítiques de salut pública i la centralitat de l’atenció primària i la salut comunitària”.

Pel que fa als professionals, introduïen planificar les places de MIR i infermeria en funció de les especialitats necessàries.

Així com alguns dels partits a nivell estatal, JxC també parla de salut mental i addiccions: tant en incrementar els recursos com en abordar la seva prevenció. El mateix amb el joc: regular-ne la publicitat i treballar en la prevenció de l’addicció prohibint la publicitat de joc i apostes, especialment les que són de tipologia online, durant tot l’horari protegit.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*