Un de cada 10 nens i nenes del món estan atrapats en el treball infantil

En el Dia Mundial contra el treball infantil del 2018, la meitat dels nens i nenes atrapats en aquesta xacra ho fan gairebé en situacions d'esclavitud

Esther Caballé
 
 
Nens transportant palla en bicicleta en una zona del Vietnam. El treball infantil afecta un de cada deu nens al món. Foto: Istockphoto

Nens transportant palla en bicicleta en una zona del Vietnam. El treball infantil afecta un de cada deu nens al món. Foto: Istockphoto

El treball infantil és tota activitat realitzada per qui no té l’edat legal per treballar i que priva les víctimes de la seva infantesa, de la possibilitat de garantir el desenvolupament del seu potencial i de la seva dignitat, i que suposa un perjudici per al seu correcte desenvolupament, ja que interfereix o impossibilita el seu accés a l’educació i suposa un perill per al seu benestar físic, mental o moral.

Actualment, segons dades de l’OIT (2016), al món encara hi ha 152 milions de criatures atrapades en el treball infantil (88 milions de nens i 64 milions de nenes), és a dir, gairebé 1 de cada 10 infants al món. D’aquests almenys 73 milions s’ocupen en les pitjors formes de treball, que comporten la seva submissió a situacions d’esclavitud, la separació de les seves famílies, l’exposició a greus perills i malalties, el seu abandonament i l’explotació sexual infantil. En termes d’edat, gairebé el 50% tenen entre 5 i 11 anys.

El sector agrícola aplega el 70,9% de la mà d’obra infantil i el 69% desenvolupen la seva activitat en la seva unitat familiar de manera gratuïta. L’existència del treball infantil és una violació dels drets humans de tothom que s’ha exacerbat amb la globalització d’un model econòmic que construeix la seva riquesa en detriment dels drets humans. Redueix les oportunitats de treball digne de les persones adultes en tant que hi ha infants que proporcionen mà d’obra alternativa i més barata, la qual cosa perpetua el cicle de la pobresa i debilita la capacitat organitzativa del moviment sindical i també el seu poder de negociació.

Com ho eradiquem?

En aquest sentit, el dret internacional s’ha dotat de les eines jurídiques necessàries per promoure l’erradicació del treball infantil, a través de les normes fonamentals del treball de l’OIT. També la nova agenda internacional, per al 2030, emmarcada en els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS8), situa en el seu centre la consecució del treball digne i el creixement econòmic per a tothom, i en la seva meta 8.7 exigeix que s’adoptin les mesures necessàries per posar fi al treball infantil en totes les seves formes.

Ara bé, per al seu impuls i acompliment, són essencials els sindicats, mitjançant la cooperació sindical, que en promou el seu apoderament, com a organitzacions de la societat civil i amb la legitimitat específica que els atorga ser la veu de les persones treballadores, per exigir i instar els canvis necessaris per garantir l’erradicació del treball infantil al món.

La defensa de la llibertat sindical i l’augment de la sindicació dels treballadors i treballadores al món permet que les persones puguin reivindicar un treball digne que els aporti els recursos necessaris. Com a Colòmbia, on la sindicació dels corteros va aconseguir que els infants no haguessin de treballar tallant canya de sucre. La generació i l’enfortiment dels espais de diàleg social, per part de les organitzacions sindicals, estableixen espais des d’on es poden exigir oportunitats de treball digne per a qui té edat legal per treballar i ofereix un incentiu a les famílies per invertir en l’educació dels seus fills i filles.

El paper dels sindicats

Això ha passat al Líban, on el moviment sindical ha establert espais de diàleg amb l’Administració per garantir que els infants que arriben al país fugint del conflicte de Síria no acabin ocupant-se en la venda ambulant que s’estén entre els barris de Beirut o que les nenes no siguin víctimes del matrimoni forçós infantil. Els sindicats poden promoure la negociació col·lectiva per establir condicions de treball dignes per a les persones adultes i lluitar contra la globalització del capital, a través de la promoció d’una negociació col·lectiva global que eviti que els infants s’ocupin en les cadenes mundials de subministraments produint cacau, tabac o processant el peix que es distribueix a tot el món.

També asseguren que tothom tingui accés a la protecció social adequada per evitar que les criatures treballin en sectors allunyats de la vista pública i amb més vulnerabilitat, com és el treball domèstic a països com Guatemala o el Líban. L’enfortiment del moviment sindical també incideix en una major capacitat per elaborar propostes en matèria legislativa i per denunciar aquelles normes que vulneren els drets fonamentals, com són la identificació i la prohibició del treball infantil. Així, a Guatemala, les propostes impulsades des del moviment sindical redueixen el nombre d’infants que cullen les bananes destinades a l’exportació en les grans finques.

El sindicalisme enfonsa les seves arrels en els principis de la justícia social i la solidaritat. És per això que la cooperació sindical que desenvolupem des de la Fundació Pau i Solidaritat de CCOO Catalunya impulsa el sindicalisme arreu del món i transforma la realitat perquè l’explotació i el treball infantil esdevinguin passat, i el treball digne, l’únic futur. Amb el treball infantil, tolerància zero.

Esther Caballé
Sobre Esther Caballé

Directora de la Fundació Pau i Solidaritat Més articles

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*