Un atac contra la Barcelona diversa i democràtica

L'atac al Centre LGTBI, acabat d'inaugurar, és un atac contra el model de ciutat diversa, democràtica i inclusiva que és Barcelona

Laura Pérez Castaño
 
 
 
Atac al centre LGTBI de Barcelona, una setmana després de la seva inauguració

Atac al centre LGTBI de Barcelona, una setmana després de la seva inauguració

Dones, persones racialitzades, migrants i el col·lectiu LGTBI: el feixisme sempre escull les mateixes víctimes, però a través d’elles ataca la democràcia i el conjunt de la societat. La matinada de diumenge vam tenir un altre trist exemple, quan el recentment inaugurat Centre LGTBI de Barcelona va ser atacat per un grup d’extrema dreta. Les amenaces de mort i els vidres trencats van fer la seva aparició al barri de Sant Antoni, que el cap de setmana anterior havia estat escenari d’una feliç celebració per l’obertura del centre. Brillaven les cares d’alegria, abraçades i felicitacions entre entitats i persones del col·lectiu LGTBI que mostraven la satisfacció de tenir resposta a una demanda històrica del moviment LGTBI, que feia anys que lluitava per un espai que atengués les necessitats de gais, lesbianes, bisexuals, persones trans i itersexuals de la nostra ciutat. 

L’obertura del Centre LGTBI és el fruit d’un treball ardu i de molts anys de lluites, en una ciutat que durant dècades ha mostrat la seva capacitat per crear espais de trobada, de celebració de la diversitat sexual i de gènere i de lluita política pels drets del col·lectiu. Ja durant els anys 50 i 60, quan el franquisme detenia, deportava i torturava persones LGTBI, a Barcelona existia una xarxa de teatres, cabarets, sales de cinema i altres locals de trobada entre persones homosexuals i transvestides. Eren reductes de llibertat en una època fosca.

En els anys 70, a l’escalf de la contracultura barcelonina, sorgeix un corrent d’artistes que promouen formes d’expressar el desig i la sexualitat crítiques amb l’heterosexisme dominant, amb figures llegendàries com Ocaña i Nazario. El ressorgir artístic va de la mà del naixement del moviment LGTBI com el coneixem avui: el 27 de juny de 1977, tot i la repressió postfranquista, se celebra a Barcelona la primera manifestació de l’Orgull de l’Estat espanyol, en la qual les dones trans van tenir un paper destacat que la història no sempre ha reconegut.

Els primers locals d’ambient de la ciutat obren a l’Esquerra de l’Eixample als 80; una alenada de llibertat que aviat es veu enfosquida per l’aparició de la SIDA, que va afectar moltíssimes persones LGTBI i que va provocar un agreujament de l’homofòbia. Com a resposta neixen les primeres associacions que fan front a la pandèmia, com Stop Sida, Gais Positius i Projecte dels Noms, que va inaugurar el primer Memorial de la Sida. La visibilitat de les lesbianes pren força durant els 80 i 90, amb la creació de moltes entitats. També sorgeix el Col·lectiu de Transsexuals de Catalunya, després de l’assassinat de Sonia a la Ciutadella. Ja en els 2000, irromp a Barcelona l’activisme queer a través de l’Assemblea Stonewall, integrada per activistes del moviment okupa i MAMBO, un espai okupat de dones.

Gràcies a aquestes i altres lluites, avui podem celebrar l’obertura del Centre LGTBI de la ciutat, que oferirà suport legal, laboral, social, sanitari, psicològic o familiar en relació amb l’orientació sexual o la identitat de gènere. També serà un espai cultural, artístic i un viver d’entitats perquè allà es gestin projectes de futur que donin continuïtat a una història de la ciutat, marcada per les lluites socials.

No obstant això, tot i els enormes avenços legals i socials aconseguits pel col·lectiu LGTBI en les últimes dècades, encara queda molt per fer. L’atac feixista de diumenge i la pallissa soferta per un jove fa uns dies al metro són dolorosos exemples que ens recorden la necessitat de seguir combatent totes les formes de LGTBIfobia i proporcionar una atenció especialitzada al col·lectiu. A més, val la pena recordar dades com l’alt risc de suïcidi entre adolescents LGTBI, així com l’altíssima taxa d’atur que pateixen les persones trans, superior al 80 per cent.

El Centre neix amb l’ambició de ser un referent per a les persones LGTB de tots els barris de Barcelona. Per això, s’organitzaran activitats de difusió a les escoles, residències de persones grans, centres cívics i biblioteques. Una de les prioritats de la Regidoria de Feminismes i LGTBI durant els pròxims anys serà que totes les persones gais, lesbianes, bisexuals, trans i intersexuals de la ciutat sàpiguen que al carrer Compte Borrell, 22 tenen un espai propi i al seu servei.

El covard atac de diumenge no només va ser una amenaça a les persones LGTBI de Barcelona, ​​sinó un atac directe contra el nostre model de ciutat, exemple de democràcia i convivència. Per això, la resposta ha de ser col·lectiva i reunir totes les persones que volem una Barcelona diversa i unida, sigui quina sigui la nostra identitat sexual i la nostra orientació de gènere. Travessem temps foscs en què alguns sectors minoritaris estan obstinats a retornar-nos a dones i persones LGTBI al segle passat, però això no succeirà. Davant d’una extrema dreta encoratjada, que ha pres el masclisme i la LGTBIfòbia per bandera, estem més determinades que mai a seguir avançant. El Centre LGTBI de Barcelona és un pas més en el llarg camí de lluita iniciat pel moviment fa dècades, un pas que donem plenes d’esperança i determinació per seguir lluitant.

Laura Pérez Castaño
Sobre Laura Pérez Castaño

Laura Pérez (Barcelona, 1982) és regidora de Feminismes i LGTBI a l'Ajuntament de Barcelona. Contacte: Twitter | Més articles

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*