Ruth Fierro, activista

“Un acaba naturalitzant la violència perquè en cas contrari no sortiríem de casa”

Per fer-nos una idea del malson de la violència a Chihuahua (Mèxic) s’ha publicat 'La Lucha, la historia de Lucha Castro y los derechos humanos en México' (Icària, 2018), llibre il·lustrat per John Sack i que la portaveu del Centro de Derechos Humanos de las Mujeres (CEDEHM), Ruth Fierro, ha vingut a presentar a Barcelona.

Oriol Puig
 
 
 
Ruth Fierro durante una presentación

Ruth Fierro durante una presentación

De manera ininterrompuda en la història de la humanitat han existit homes i dones dedicades a aconseguir per a totes les persones les condicions per edificar la vida amb plena dignitat. Malgrat les amenaces a les quals es veuen sotmeses les defensores i els defensors dels drets humans a Mèxic, amb només 30 anys, Ruth Fierro ha pres el testimoni de Lucha Castro, lluitadora incansable, al capdavant del Centro de Derechos Humanos de las Mujeres (CEDEHM) a Chihuahua. Una tasca gens fàcil si es té en compte que, en els últims vuit anys, l’estat mexicà de Chihuahua ha estat l’escenari de més de 100.000 assassinats i 34.000 desaparicions a més d’innombrables casos de violència contra les dones. Per fer-nos una idea del malson de la violència a Chihuahua, un dels estats més perillosos de Mèxic, s’ha publicat La Lucha, la historia de Lucha Castro y los derechos humanos en México (Icària, 2018), llibre il·lustrat per John Sack i que Fierro ha vingut a presentar a Barcelona.

A Ciudad Juárez sempre ha estat present el drama de les dones desaparegudes i assassinades. La preocupació per la situació dels drets humans no és únicament de l’estat de Chihuahua i s’està generalitzant per tot el país? 

Sí, hi ha altres llocs, a més de Juárez, on la incidència és molt alta. Per exemple, la desaparició i assassinats de dones en els estats de Mèxic i Jalisco és alarmant. Quan vam començar a investigar aquests fets, la resposta que vam obtenir va ser molt trista perquè, encara que ho relacionem amb el tràfic de persones i el narcotràfic, també vam detectar que un número important tenien el seu origen en el masclisme social imperant i en el patriarcat mexicà tradicional que perpetua els estereotips de gènere.

Les xifres són escruixidores. 

Les dades oficials mostren que el 93% dels feminicidis que es produeixen a Mèxic succeeixen dins de l’àmbit familiar. I apuntaré una altra xifra aclaridora: quan el 1993 es va destapar l’escàndol per l’assassinat de dones a Ciudad Juárez es comptabilitzaven 30 homicidis per any mentre que el 2010 hi va haver més de 400 i el 2017 gairebé 150. Això vol dir que les polítiques de seguretat implementades per el govern per combatre aquesta xacra no estan funcionant. Al contrari. La militarització de la seguretat pública des de 2008 ha coincidit amb l’exacerbació de la violència. Estic parlant que arribem a una taxa de 110 homicidis per cada 100.000 habitants. I, és clar, les principals víctimes són les persones en risc de vulnerabilitat i aquí estem les dones.

Fent de la violència un mecanisme de supervivència?

Un acaba naturalizant la violència perquè en cas contrari no sortiríem de casa. La sensació d’impunitat que existeix és desesperant. Vivim en un estat d’estrès permanent que ha obligat a la gent a canviar completament d’estil de vida. La nostra tasca s’imposa enmig d’un país que travessa la pitjor crisi d’inseguretat i impunitat i en un dels estats més ressentits per la violència, ahir com avui el treball de les organitzacions de drets humans és fonamental, existim com a conseqüència d’un sistema que ens ha fallat.

Qui és Lus Estela “Lucha” Castro?

És una advocada molt coneguda, una defensora dels drets humans. És un exemple de lluita i percevarança malgrat les amenaces que ha rebut. És una de les fundadores a Chiuahua del Centro de Derechos Humanos de las Mujeres (CEDEHM) que ara coordino. És una organització important a Mèxic que va néixer en un context molt complicat per les dones i la violència. No només ens dediquem a temes de gènere sinó també acompanyem comunitats desplaçades per la violència i el control de les transnacionals i el crim organitzat. També acompanyem a defensors i defensores de drets humans que han petit l’assassinat d’un dels seus integrants així com familiars de persones desaparegudes.

Quin tipus de protecció proporcionen?     

Sol·licitem a l’Estat que protegeixi les persones defensores de drets humans. Les acompanyem legalment per responsabilitzar a l’Estat. És qui ha d’establir mesures a les persones que exigeixen justícia, igualtat, democràcia, inclusió, etc. Els ha d’oferir garanties en seguretat. El que fem és recórrer al Sistema Interamericano de Derechos Humanos per exposar la situació i que la comissió consideri si cal atorgar mesures cautelars. Obligar a l’Estat a prendre mesures en temes de seguretat com ara l’aplicació del “Botón de pánico”, un botó de reacció immediata per trucar a la policia. Aquesta és la realitat en què viuen moltes persones que defensen la dignitat.

Com és possible que es produeixin aquests delictes a Mèxic?

El país viu des de fa uns anys una crisi en matèria de drets humans amb xifres que són alarmants per ser un país que viu instal·lat en una democràcia. Estem parlant de més de 100.000 persones assassinades als últims vuit anys. Els registres oficials parlen de 34.000 persones desaparegudes. Som també el segon país del món amb més agressions a periodistes. La violència de gènere és una xacra. Vivim una situació dramàtica agreujada per noves legislacions que no aporten solucions.

El cas dels 43 estudiants desapareguts a Ayotzinapa el 2014 encara no s’ha resolt.

Que aquest cas no s’hagi resolt del tot i l’impacte internacional que va tenir i les peticions realitzades per la Comisión Interamericana de Derechos Humanos deixa en evidència que qualsevol altre cas de menor transcendència no serà aclarit. La crisi que pateix Mèxic per les desaparicions forçades és gravíssima.

Quines explicacions dóna l’Estat?

Aquesta és justament l’exigència de les famílies. Es pregunten per quines raons han desaparegut aquestes persones. Sabem del cert que el narcotràfic és un dels motius però també existeixen cassos documentats que apunten a l’Estat. El món va conèixer de primera mà el que va passar amb els estudiants de Ayotzinapa. Informes d’experts parlen d’indicis molt clars de la participació de militars. L’Estat és responsable de les seves actuacions. No és igual en les comunitats més aïllades i rurals del país, com la Serra Tarahumara, on es coneix perfectament la conjunció que hi ha entre la policia i el crim organitzat, que la situació que es viu a les zones urbanes.

Què vol visibilitzar el llibre La Lucha: història de Lucha Castro i los derechos humanos en México?

El llibre pretén compartir la veu d’aquestes dones que s’entreguen en cos i ànima a acompanyar la gent que pateix el dolor i les injustícies. Totes aquelles víctimes que es vol silenciar fent veure que tot va bé a Mèxic. El llibre és també una història d’esperança gràcies a la força de les persones que lluiten per canviar la nostra realitat. L’esperança, l’amor, la indignació que mou la lluita que reivindiquen drets que han estat arrabassats. Per cada llibertat declarada, de pensament, de creença, d’expressió, hi ha un número indeterminat d’abusos arbitraris i vides segades. A dia d’avui cal seguir lluitant per fer valer els drets que encara no s’han guanyat.

Com es gestiona el risc, la por i la relació amb un entorn d’amenaces i agressions?

En determinats contextos viure a Mèxic és complicat. Defensar segons quins interessos davant l’Estat, les transnacionals o el crim organitzat implica viure en una situació constant de risc. Les organitzacions a Chiuahua hem documentat vint-i-un assassinats de defensors de drets humans aquest 2018. És molt habitual rebre amenaces i agressions però estem convençudes que estem fent una bona tasca. No és només legítima sinó necessària. Reconforta quan vinc a Barcelona trobar comprensió i solidaritat, comprovar aquest interès, ens anima i ens fa més fortes. A Mèxic no tothom recolza la tasca que fem, ens allunyem del discurs oficial i ens titllen de comunistes, rebels i inconformistes. La violència de gènere és un tema desafortunat massa generalitzat arreu del món que troba diferents expressions i magnituds.

El candidat d’esquerra Andrés Manuel López Obrador apareix al capdavant de totes les enquestes de les eleccions presidencials de l’1 de juliol. Si guanya, alguna expectativa de canvi?

Tinc molts dubtes. López Obrador manté una estreta relació amb processos anteriors dels que va formar part. Parla de sumar al seu projecte a expriistas i expanistas que no gaudeixen de bona reputació. No tinc clar que pugui sostenir uns principis progressistes com els seus amb aquests actors tan conservadors. Un altre factor contradictori és la coalició que ha forjat amb Alianza Social, un partit que té un origen molt cristià i extremadament conservador.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*