Tres factors que marquen el bucle polític en que viu Catalunya

Encara més que la majoria independentista, el bloc esquerra s’imposaria com a la gran majoria transversal en aquest moment a Catalunya. Tot i així, la clivella independència segueix dominant la divisió de vot

Guillem Pujol
 
 
 
Anàlisi del bucle polític que viu Catalunya | WeiXx

Anàlisi del bucle polític que viu Catalunya | WeiXx

Recentment van sortir els resultats de l’enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat de Catalunya. Fent una primera lectura a vista alçada, el que ensenya el baròmetre del mes de Novembre no és més que la constatació d’un moment polític que sembla no tenir fi, i que el record del seu principi queda ja molt lluny. Ens hem acostumat a interpretar els resultats en blocs, deixant en un segon terme l’heterogeneïtat que els conforma. Així, després de tres eleccions, l’empresonament de presos polítics i l’aplicació de l’article 155, ens trobem a la casella de sortida: la majoria independentista que no arriba al 50% dels vots del país. Si ens aturem a observar els resultats, però, veurem algunes coses interessants. Els analitzem en detall:

Independència o no Independència

Molt sovint s’enfoca el debat sobre la independència com la dicotomia única que regeix la voluntat dels ciutadans de Catalunya. O ho ets o no, o vols la independència de Catalunya, o no la vols. El moviment independentista espera que alguna enquesta i/o resultat electoral validi el que seria la victòria definitiva: si s’aconseguís un 50% del total dels vots a favor de la independència no hi hauria traves per a la consecució d’un Estat independent. En aquest sentit, el Baròmetre del CEO de Novembre no ha donat aquesta victòria final, i és avui en dia seria un 47,2% el total de vots a favor que Catalunya esdevingui un Estat independent per un 43,2% els que no la voldrien. La realitat, però, sempre és més complexa.

Dades del CEO de Novembre de 2018

Segons el resultats de l’enquesta del CEO, un 64% de la societat catalana considera que el nivell d’autonomia actual és insuficient. En un moment delirant de la política mundial on decisions transcendentals per la història d’alguns països es construeix en base a majories mínimes (pensem en el referèndum del Brexit, però també en l’elecció de Trump), un 64% es pot considerar un consens majoritari: dos de cada tres habitants de Catalunya. És a dir, i aquí sí que en podem extreure una conclusió prou sòlida: el que hi ha ara no satisfà. Semblaria que en aquests casos l’opció d’un nou estat independent acumularia gran part d’aquest descontent, però com que la lletra petita importa, veiem que no acaba de ser així.

A la pregunta: – Creu que Catalunya hauria de ser…? – la resposta “Un Estat independent” és la preferida, però amb un 38.9 del total dels vots. Per altra banda, un 24% voldria que Catalunya restés en l’estat actual de comunitat autònoma, mentre que un 22,1% voldria que fos un Estat dins d’una Espanya federal. Tan sols un 5.9% voldria que Catalunya perdés competències i esdevingués una regió d’Espanya. Ni els votants de Ciutadans ni els del Partit Popular no ho volen, i trien l’opció de restar com una Comunitat Autònoma en primer lloc amb un 69,3 i 71,71 respectivament. És a dir que, i sempre segons l’enquesta, hi hauria força més gent a favor que Catalunya restés a dins d’Espanya mantenint un altre model o en forma d’un Estat federat que en la forma d’un nou Estat. Com es diu sovint, les enquestes les carrega el diable.

Dades del CEO de Novembre de 2018

Una majoria paralitzant amb lideratge d’ERC

Està essent una constant en les enquestes; qui lidera el bloc independentista en els darrers mesos és ERC i no Junts per Catalunya – Convergència i Unió. El que ens ensenya el CEO del mes de Novembre (i que s’ha d’agafar com el que és, una estimació) és que ERC lidera en solitari la carrera cap al Palau de la Generalitat. Ja ha passat suficient temps per dir que Quim Torra no té ni la capacitat per maniobrar-se en el joc polític i parlamentari que tenia Artur Mas, ni el poder de convenciment i lideratge que va tenir Puigdemont. Que ERC aconsegueixi més del doble de vots que els seus aliats de Govern es deu en gran mesura a la incapacitat de Junts per Catalunya d’ordenar casa seva.

Els post-convergents no saben ben bé a qui li deuen lleialtat; voldrien creure en Puigdemont, però la realpolitik aflora, i són conscients que les possibilitats que el 130è President de la Generalitat torni a liderar la política catalana són poc menys que inexistents. Al girar el cap i mirar a Torra, però, no els convenç el que veuen. La Crida Nacional per la República, plataforma fundada per Carles Puigdemont, continua sent tota una incògnita avui en dia. Tot i així, la suma d’ERC + Junts per Catalunya + CUP tornaria a donar majoria absoluta i els obriria la possibilitat a governar una darrera vegada.

La història, sigui com a tragèdia o farsa, es podria tornar a repetir revivint els dos conflictes que s’han repetit durant les terceres darreres conformacions de govern: el conflicte dins la pròpia CUP per a decidir entre la suposada dicotomia d’independència o esquerres, i el conflicte entre l’antiga Convergència i ERC per a aconseguir l’hegemonia en l’independentisme. Però ERC, aquesta vegada, té l’as per guanyar. I els arribaria en un moment on el seu canvi d’estratègia sembla que els apropa potser més als comuns que als seus actuals socis.

La pregunta, seria, llavors: existeix l’opció que, si atenem als resultats que mostren les enquestes, l’estratègia d’ERC passi per no reeditar el bloc independentista? L’escenari de geometria variable no s’estila massa en el sistema parlamentari català, acostumat a grans majories. Però no és impossible. Haurem d’estar pendents a la relació entre ERC/Comuns/ CUP/PSC que es pugui obrir després de les eleccions municipals. Barcelona serà el laboratori del que pugui venir en les properes eleccions autonòmiques. El que ens porta al següent punt.

Dades del CEO de Novembre de 2018

L’eix esquerra-dreta

El marc de la independència acapara de manera tant absoluta el debat polític a Catalunya que, després de les darreres eleccions del Desembre 2017 gairebé ningú no va constatar que si observem els resultats sota el prisma clàssic de l’eix esquerra – dreta, era la dreta qui guanyava. Efectivament, si sumen els actuals diputats de  C’s (36) + Junts per Catalunya (34) + PP (4) = 74, és superior a la suma de les forces dins de l’espectre socialdemòcrata amb ERC (32) + PSC (17) + CeC Podem (8) + CUP (4) = 61. En menys d’un any, aquests resultats han fet un gir de 180 graus, obrint la porta a pensar les majories parlamentàries des d’una altra perspectiva. Si ens atenem als resultats que marca el CEO, la composició al parlament segons l’eix esquerra-dreta tindria aquesta forma:

ERC (36-38) + (PSC 17-18) + CeC Podem (12-13) + CUP (10-11) = 75/80

C’s (29-30) + Junts per Catalunya (23-24) + PP (2-3) = 54/57

Per tant, encara més que la majoria independentista, el bloc esquerra s’imposaria com a la gran majoria transversal en aquest moment a Catalunya. Tot i així, la clivella independència segueix dominant la divisió de vot.  Les possibilitats que aquest bloc obrin noves majories es podria donar, no tant per la pròpia voluntat dels partits polítics, sinó perquè els i les ciutadanes de Catalunya prioritzin recuperar el debat social. Al final, tot acaba passant per aquí.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*