“A la PAH estem treballant col·lectivament en una moció que faci augmentar el parc públic de lloguer”

Una moció per ampliar el parc públic de lloguer, donar suport a la Ley de Vivienda PAH, treballar amb l'Ajuntament, incidir en els protocols de la taula d'emergència habitacional, seguir aturant desnonaments, assessoraments col·lectius... Són alguns dels objectius per aquest 2018 de la PAH Barcelona. A més, renoven portaveus a les portes de complir 9 anys

Sònia Calvó / Yeray S. Iborra
 
 
Lucía Delgado i Santi Mas de Xaxàs davant del local de la PAH Barcelona | ROBERT BONET

Lucía Delgado i Santi Mas de Xaxàs davant del local de la PAH Barcelona | ROBERT BONET

Enguany la PAH Barcelona celebra nou anys de la seva creació. Era el 22 de febrer de 2009. Si bé ha anat variant amb tot aquest temps, hi ha algunes màximes que segueixen tan vigents com el primer dia: aturar desnonaments i fer assessorament col·lectiu per tal d’apoderar a cadascú. Una de les persones que ha estat des dels inicis de la PAH és la Lucía Delgado. Enginyera química de formació, ha participat en diferents comissions i campanyes des del desallotjament de l’Espai Social Magdalenes (Ciutat Vella), amb la que ara és alcaldessa de Barcelona. Al seu costat seu en Santi Mas de Xaxàs. “Vens un dia i t’enganxes”, recorda aquest llicenciat en ADE. Del seu primer dia ja fa cinc anys, quan el va animar a participar un cosí seu. Ara forma part de les comissions d’Internacional, de Benvinguda, Relacions Institucionals i un llarg etcètera.

Tot i que han fet diferents camins, ara tots dos coincideixen estrenant-se com a portaveus de la PAH Barcelona, després de Carlos Macías i d’Ada Colau. Parlem amb ells sobre els reptes que enfronta enguany la PAH a la ciutat. Rere seu hi ha una pissarra amb una llista –que sembla interminable– de desnonaments a la ciutat. “Aquests són només els d’aquesta setmana. Però sembla que ja no són notícia”, ens diuen tan bon punt seiem.

Ara celebrareu 9 anys. Quan vau néixer, el febrer de 2009, estàveu pràcticament sols, només amb la FAVB o els veïns de l’Òstia, a la Barceloneta. Ara veiem que quasi a cada barri hi ha grups d’habitatge i en l’àmbit de Barcelona s’ha creat el Sindicat de Llogaters. A què es deu aquest augment de col·lectius? Com us hi relacioneu?

Per una banda és fantàstic i per l’altra és preocupant. Hi ha una problemàtica creixent amb l’habitatge que fa que tots aquests col·lectius existeixin. Amb aquest creixement augmenten els moviments socials que busquen fer front al problema. És molt emocionant veure que la gent s’organitza, veure que posem el nostre cos i la nostra ment a treballar conjuntament pel dret de l’habitatge. Treballem conjuntament convocant stop desnonaments i també redactant una moció per ampliar el parc públic de lloguer a Barcelona.

En què consisteix aquesta moció?

Encara hi estem treballant i la donarem a conèixer aviat, encara no ho podem avançar. Hem fet un treball previ a la PAH de discussió bàsicament política i legal pel que fa a les eines que tenim. Ara, tenim molt clar que si volem incidir a la ciutat, hem de col·laborar i nodrir-nos d’altres moviments que potser estan més especialitzats en altres temes com la gentrificació o el lloguer. Per això estem mirant quins mecanismes hi ha per poder passar de l’1% de parc de lloguer públic actual fins a assolir el repte del 15% que hi ha a algunes ciutats d’Europa. Esperem poder presentar la moció aquest febrer.

Com es pot ampliar el parc públic de lloguer a Barcelona?

Tenim una llei catalana d’habitatge que té moltes possibilitats. A vegades sembla que ens hem d’inventar coses noves quan en veritat cal veure quines oportunitats tenim i com es poden explotar al màxim. A part de les propostes de la moció, per tal de mobilitzar el parc buit es pot fer via sancions. Actualment l’Ajuntament ho està aplicant molt minsament i ho podria fer amb les lleis existents.

Una altra opció és acabar el cens d’habitatges buits a Barcelona que encara no el tenim. L’única referència que tenim és de l’INE el 2011. És bàsic tenir una radiografia de la ciutat. A més, es tracta d’una promesa electoral. Ara mateix només n’hi ha de tres barris. Quan tinguem la radiografia podrem saber la situació que hi ha per assolir el parc d’habitatge públic. Amb la moció, igual que altres vegades a la PAH, generem propostes que després generen solucions. La campanya de ciutat va en aquest sentit. Anem a fer una proposta ambiciosa i que pot funcionar i a partir d’aquí anem a veure quin debat es genera al seu voltant.

Lucía Delgado: “Hem seguit aturant desnonaments, fent accions i aconseguint dacions en pagament, però sense un canvi legislatiu podem estar fent això ad eternum | ROBERT BONET

La Generalitat va presentar l’Índex de Preus de Lloguer. Creieu que és útil? 

Nosaltres no el fem servir quasi. Si tens un Índex de preus de lloguer però no tens en compte la renda de la família no té gaire sentit. Se li ha de donar la volta. A la Ley de Vivienda PAH proposem fer un Índex, però tenint en compte la renda familiar per calcular-ho. A més, el preu del lloguer s’ha de poder regular de manera més clara i directe.

A més de la moció, quins altres objectius teniu enguany a la PAH Barcelona?

Intentarem tirar endavant la moció i donarem suport a la Ley de Vivienda PAH. A escala institucional, seguirem treballant amb l’Ajuntament, amb el Consell Social de l’Habitatge, incidint en els protocols a la taula d’emergència habitacional, etc. A més de seguir fent el que fa 9 anys que fem, com aturar desnonaments i l’assessorament col·lectiu.

Pel que expliqueu, tot va molt en una línia legislativa. S’està deixant la banda de l’Obra Social de la PAH, com potser és més visible a altres PAH com la de Sabadell o la del Bages?

Les campanyes surten segons les necessitats. Nosaltres aconseguim dacions en pagament i aconseguim lloguer social amb gent que està de lloguer, d’hipoteca o ocupant. Ara, hi ha moments en què cal recuperar habitatge social perquè s’han esgotat totes les vies. Va ser el cas de l’Eva o l’Antonio. Aleshores vam activar la campanya de l’Obra Social de la PAH i el juliol vam aconseguir sis pisos a l’edifici d’Aragó 477. Tenim presents sempre totes les campanyes, però sonen més o menys segons quan les necessitem.

Aragó 477 és d’un fons d’inversió, Norvet. L’Antonio, per exemple, no podia accedir a la taula d’emergència perquè estava vivint en un pis que no tenia cèdula d’habitabilitat perquè era considerat un local. A més, les llistes d’espera d’emergència són de com a mínim sis mesos. Què se suposa que han de fer aquests mesos mentre esperen? Però no podem aturar el mateix desnonament una vegada rere una altra. A més la família s’angoixa molt en aquest procés. La solució ha d’arribar una altra manera.

En el cas d’Aragó 477 estem molt contents perquè ha estat una manera nova d’aconseguir habitatge de la mà dels veïns actuals, que anaven a ser expulsats per culpa de Norvet. Es tracta d’una nova forma de cooperació. Cal adaptar-se a cada situació. A Sabadell o a Manresa hi ha molts més blocs buits i no tenen la mateixa realitat dels fons voltors que a Barcelona, per tant hem de seguir estratègies diferents segons cada moment i lloc.

Acabeu de registrar la Ley de Vivienda de la PAH al Congrés. De què es diferencia de la ILP d’Habitatge del 2013? No era suficient?

La Ley de Vivienda PAH no és res més que el que fem en el dia a dia de cada PAH local. Venim de la ILP estatal, on vam recollir més d’un milió i mig de signatures per tal de portar al Congrés a legislar tres mesures: dació en pagament, stop desnonaments i la creació del parc públic de lloguer. Tot i que el 80% de la població estava a favor de les mesures, la majoria absoluta del PP al Congrés ens ho va tombar i la iniciativa va quedar en res.

Des d’aleshores hem seguit aturant desnonaments, fent accions i aconseguint dacions en pagament, però sense un canvi legislatiu podem estar fent això ad eternum. A Catalunya vam fer la ILP d’Habitatge, vam recollir tres vegades més de les signatures necessàries, es va aprovar al Parlament per unanimitat i això es va convertir en la 24/2015. Això es va intentar reproduir a les diferents autonomies, però el PP les va recórrer al Tribunal Constitucional.

“En el cas d’Aragó 477 estem molt contents perquè ha estat una manera nova d’aconseguir habitatge de la mà dels veïns actuals, que anaven a ser expulsats per culpa de Norvet” | ROBERT BONET

Hem pogut veure clarament qui defensa les entitats financeres. La part de la pobresa energètica no la van tocar, però en canvi la part on recau la responsabilitat en les entitats financeres sí que la van recórrer. Proposàvem, per exemple, que per qui estigués en un procés d’execució hipotecària, el banc tingués l’obligació de fer-li un lloguer social. Això ho contemplava la 24/2015. Amb la PAH fins i tot havíem aconseguit alguns casos, però ara ja no ho tenim.

Es tractava d’un canvi de paradigma real en el qual platejàvem que el propietari o el banc estava especulant i apropiant-se d’un bé de primera necessitat. Això tenia unes conseqüències, com ara els desnonaments, per tant havien d’assumir les conseqüències i reallotjar o donar un lloguer social. Cap altre país d’Europa posava el focus en el gran propietari com a responsable, era el paradigma que trencava aquesta llei, però que va recorre el PP al Constitucional.

Davant d’això, decidiu tirar endavant la nova Ley de Vivienda de la PAH?

Vam pensar, amb un canvi al Congrés dels Diputats, on el PP no té majoria absoluta, teníem una nova oportunitat per intentar canviar la llei: escriuríem la nostra pròpia llei. El resultat és la Ley Vivienda PAH. Evidentment no començàvem de zero, sinó de les tres mesures –dació en pagament, stop desnonaments i creació del parc públic de lloguer– que proposava la ILP Hipotecaria de 2013. Com que la situació d’emergència habitacional ha canviat, vam incloure també la part de lloguers assequibles i subministres garantits.

Té possibilitats de tirar endavant? Si ho fa, com encaixa amb la 24/2015?

Un dels problemes és l’excusa del PP que diu que a Catalunya no tenim competències per legislar sobre alguns punts. Per tant, si legislem a un nivell superior, aquestes incompatibilitats quedarien anul·lades. La nova llei modificaria temes que les lleis autonòmiques no podien modificar, com per exemple la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU), la dació en pagament, la llei hipotecària, etc. Pel que fa a pobresa energètica, en l’àmbit estatal ens ajudarà al fet que es puguin signar els convenis a escala autonòmica.

És molt ambiciosa…

Sí. Al final està tocant a un munt de legislacions diferents: la LAU, la Llei d’enjudiciament civil, la Llei del sector elèctric… Toca molts pals a la vegada. Per exemple, en el cas dels subministraments bàsics, com la llum, a Catalunya no ens afectaria perquè tenim legislacions més avançades que altres comunitats, però fora de Catalunya avui en dia qualsevol família si no paga se li talla la llum. O pel que fa a habitatge, a Catalunya tenim també la Llei Catalana de l’Habitatge que altres comunitats autònomes no tenen. Aquí hi ha la possibilitat de multar entitats que tinguin pisos buits, però a altres comunitats autònomes no.

Creieu que tirarà endavant?

Ha estat un procés molt llarg. Primer de tot hem d’aconseguir passar el veto del PP. Si ho aconseguim, tenim la confiança que tirarà endavant, si no en la seva totalitat, una part important. Venim de fer reunions amb tots els partits i d’incorporar algunes modificacions. Al final es tracta d’una llei d’emergència, no soluciona tota la problemàtica d’habitatge que requereix reformes profundes de la LAU o la Llei d’Habitatge. Tot i això, inicialment tindrà un impacte molt potent en la societat. A més hem proposat que si té efectes en els pressupostos generals, es pot posposar aquell punt als de l’any 2019.

Primer hem de passar el veto del PP, després anar al ple del Congrés a debatre la llei, crear comissions de treball per temàtiques, mirar quines esmenes fan els grups parlamentaris i després tornar a presentar-se al ple amb les esmenes ja incorporades. Toca tantes lleis que no es pot votar en bloc sí o no, s’ha de fer article per article.

Santi Mas de Xaxàs: “Primer de tot hem d’aconseguir passar el veto del PP. Si ho aconseguim, tenim la confiança que tirarà endavant, si no en la seva totalitat, una part important” | ROBERT BONET