Trapote admet que cap policia agredit l’1 d’octubre va ser hospitalitzat

El cap de la Policia Nacional de Catalunya durant les actuacions el dia del referèndum equipara en el seu testimoni la resistència passiva amb les agressions a la policia i reitera la manca d'actuació dels Mossos d'Esquadra.

Ter García
 
 
 

El cap de la Policia Nacional a Catalunya, Sebastian Trapote, ha mantingut avui, a la sessió tretzena del judici al Procés, el que ja va defensar fa dos dies el coronel coordinador de l’operatiu policial l’1 d’octubre Diego Pérez de los Cobos: el pla inicial era donar suport als mossos, però passarien actuar si aquests no ho feien, i que el pla d’actuació presentat pel cap d’aquests, el Major Trapero, era “ineficaç i insuficient”.

Trapote ha declarat com a testimoni davant la Secció Segona del Tribunal Suprem després que Pau Raventós, administrador de l’empresa de missatgeria Unipost, es negués a declarar, advertint de la seva condició d’investigat en el procediment portat al jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona . L’enviament de material electoral a través d’aquesta empresa és un dels fets pels quals les acusacions acusen de malversació de fons als dotze acusats en el procés que jutja el Suprem.

El cap superior del Cos Nacional de Policia a Catalunya, que a dia d’avui ja està jubilat, ha afirmat, a preguntes de la fiscal Consuelo Madrigal, que els incidents “més significatius” van ser els succeïts el 20 de setembre, citant l’actuació policial a la seu de la CUP a Barcelona, ​​quan una asseguda pacífica en què van participar milers de persones va evitar l’entrada policial a aquesta seu, mentre les comitives registraven les seus governamentals. 

Sobre la relació amb Trapero, cap dels Mossos d’Esquadra, Trapote afirma que el dispositiu que va plantejar per a l’1 d’octubre era “per a unes eleccions normals, però no per a un dispositiu de l’envergadura que requerirà un referèndum declarat inconstitucional” .

Recorda que “tots érem conscients que aquest dia seria molt complicat”, en referència al dia de l’referedum. La informació sobre les accions dutes a terme l’1 d’octubre explica que les va obtenir de “fonts obertes, xarxes socials i mitjans de comunicació”. “Hi havia una crida dels membres del Govern i d’associacions independentistes perquè el dia del referèndum acudís el personal de manera massiva a les escoles per bloquejar l’entrada i impedir l’actuació de les forces i cossos de seguretat de l’Estat i garantir que es portés terme “, afirma.

“En aquest cas, havia de tenir una especial sensibilitat”, continua. “Calia garantir la seguretat col·lectiva i d’altra banda donar compliment a un mandat judicial”, el que qualificava de “missió complicada”.

El cap de la Policia Nacional assenyala que va passar per un centre electoral a Horta, a Barcelona, ​​on afirma que van intentar entrar per intervenir el material i van tenir “haver de desistir perquè la virulència era tal que el vam haver de deixar. Si no, les conseqüències haguessin estat greus tant per als policies com per als ciutadans que hi eren concentrats “.

“De vegades era més complicat sortir que entrar a les escoles. Els ciutadans que estaven fora estaven molt més emprenyats, enrabiats i les reaccions eren més violentes i les unitats s’havien de fer servir d’una manera més forta que a l’entrada, no podíem consentir que ens envoltessin i ens bloquegessin i no ens deixessin sortir. Això estava tot perfectament organitzat. No eren qualsevol, estaven perfectament organitzats, cridats per les xarxes, feien cadenes humanes, ens bloquejaven, ens agredien … “, afirma.

Després de l’interrogatori de la fiscal Consuelo Madrigal continua l’advocada de l’Estat Rosa Maria Seoane, a la qual concreta que el nombre d’agents de la Policia Nacional ferits en la jornada de referèndum va ser 65. “D’aquests, 24 a Barcelona, ​​20 a Lleida , set a Girona, set a Tarragona, sis a Sabadell i un a l’Hospitalet “, concreta. Més tard, a preguntes de les defenses, admet que cap d’aquests agents va haver de ser hospitalitzat.

L’advocat de Joaquim Forn pren el testimoni i li pregunta sobre el públic dels centres electorals. “Hi havia gent gran i alguns nens, però principalment hi havia individus amb comportaments violents contra els cossos de seguretat. Estaven perfectament organitzats “, afirma Trapote. A preguntes de l’advocat de Junqueras, Andreu Van den Eynde, sobre els policies ferits, admet que “gairebé tots, van ser com a conseqüència de practicar les entrades i registres. Si hi ha algun cas que s’ha enganxat amb la furgoneta o s’ha caigut, com estan les actes perfectament redactades i els parts facultatius, aquí consta com s’ha produït la lesió “, afirma, després d’evitar contestar si aquestes lesions es van deure a atacs per part dels ciutadans.

“Vam intentar garantir la seguretat col·lectiva, però arriba un moment en què no es pot. Davant les agressions que patíem, calia emprar la mínima força imprescindible”, explica a preguntes d’Andreu Van den Eynde. El lletrat pregunta si hi va haver “mediació” amb els ciutadans, i l’excomissari respon. “Com havíem d’intervenir, si la resistència era brutal? No hi havia ningú allà que volgués intervenir “.

Trapote afirma l’assetjament a policies en els hotels, i també que “algun representant del Partit Popular va noliejar un autobús amb persones afins per donar suport a les forces i cossos de seguretat”, confirmant que va dir ahir el propietari de l’hotel Travé, a Figueres , que va referir que hi va haver dues concentracions, una de estudiants i una altra de partidaris de l’actuació policial davant el referèndum.

L’excap policial també ha admès que hi ha “uns 50” procediments judicials oberts per brutalitat policial en aquesta jornada, però que altres 17 ja s’han arxivat i en altres quatre hi ha hagut sentència absolutòria.

Sobre l’ús de pilotes de goma, armament policial prohibit a Catalunya des del 2013, Trapote afirma que “l’ús de material antiavalots el tria el cap de grup. Si és menester usar-lo perquè la situació ho requereix, l’utilitza. si pot deixar d’usar-lo, es fa”. 

Alex Solà, advocat de Jordi Cuixart, pregunta a l’excap de policia sobre si les accions de resistència passiva estaven previstes d’alguna manera en les seves instruccions, al que el jutge Marchena interromp ratllant l'”opinió” el considerar si el que van fer els ciutadans en els centres electorals va ser resistència passiva.

Continua preguntant sobre un informe policial en què es feia referència a la “obstinada resistència passiva dels ciutadans”. “No ho recordo, la informació que em transmeten va ser que hi va haver de deixar d’intervenir perquè les circumstàncies ho aconsellaven i podrien produir-se enfrontaments greus entre la policia i les persones allà concentrades”. També per determinades imatges preses per la policia de les actuacions en centres de votació a Tarragona, Lleida i Girona, que no s’haurien facilitat per al sumari de la causa, al que Trapote afirma que estan a disposició judicial.

L’advocat passa ara a preguntar pel que ha passat a la seu de la CUP el 20 de setembre. “Es va establir el dispositiu davant el fet que en aquesta seu es pogués acumular una gran quantitat de material, com publicitat o banderoles”, explica Trapote. Continua explicant que, en observar la sortida de persones “portant embalums i papereria que introdueixen en un vehicle, deixem que el vehicle s’allunyi del lloc i procedim a la seva intercepció, i en aquest hi ha una quantitat important de publicitat i propaganda sobre el referèndum” . Després d’això, va demanar una ordre d’entrada i registre a la seu de la CUP, però la jutge va rebutjar facilitar-i van anar del lloc a les 20h.

L’excap de la policia acaba les seves respostes a la sala tornant sobre les agressions patides pels agents de policia l’1 d’octubre: “Es entrellaçaven perquè haguéssim de saltar per sobre, ens colpejaven als policies … tot tipus d’agressions, no hi va haver ajuda cap “, afirma equiparant la resistència passiva i fins i tot la manca de col·laboració amb les agressions als policies. “Les lesions que pateixen els policies són com a conseqüència d’entrar-hi”, conclou.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*