Tornen les tancades de migrants a Barcelona per reivindicar els seus drets: “Estem pitjor que el 2001”

Desenes de migrants i refugiats van ocupar l'antiga escola Massana de Barcelona aquest dissabte per reclamar drets socials. La tancada és una rèplica de les que ja hi va haver-hi el 2001, 2005, 2013 i 2016, però aquesta vegada ja tenen la benedicció de l'Ajuntament de Barcelona (i de 30 entitats socials). Ibrahi Omoho va estar en l'ocupació de fa 17 anys i a l'actual: "La nostra situació? No ha canviat, o ha anat a pitjor".

Yeray S. Iborra
 
 
 
Ibrahi al dormitori de l'ocupació de la Massana | Sònia Calvó

Ibrahi al dormitori de l'ocupació de la Massana | Sònia Calvó

Desprèn certa mística. Parla en penombra i un capritxós fluorescent, que s’encén i s’apaga intermitent, accentua les seves frases. És com si ho fes servir al seu gust, amb la ment. Ibrahi Omoho és una deïtat aquí, però no pels seus poders parapsicològics, sinó per la seva experiència en la lluita. Omoho va estar fa 17 anys en les primeres ocupacions de migrants a Barcelona i ha tornat a repetir aquest dissabte. La tancada a la capital catalana és una rèplica de les que ja hi va haver-hi el 2001, 2005, 2013 i 2016.

Quan Omoho va ocupar l’Església del Pi l’any 2001 feia molt poc que havia arribat a Espanya. Ara és president de Cornellà Sense Fronteres, però té la sensació que en en gairebé dues dècades res no ha canviat; o fins i tot ho ha fet a pitjor. “Estem pitjor que el 2001”. Per aquest motiu ha decidit tancar-se “de forma indefinida” a l’antiga escola Massana –just darrere del mercat de la Boqueria– de Barcelona amb desenes de migrants i refugiats de múltiples nacionalitats.

“Els companys estan precaris, vinguin d’on vinguin”. Omoho explica així perquè per primera vegada s’ha produït una tancada que agrupa migrants i refugiats (si bé les ocupacions de 2016 ja miraven de prop l’esdevenir de la crisi de la Mediterrània).

Migrants i refugiats comparteixen, grosso modo, reivindicacions. Una sèrie de drets socials que veuen “negats” i que –destaquen– interpel·len per igual a l’Ajuntament de Barcelona, a la Generalitat i al Govern de Mariano Rajoy i que es tradueixen en reclamar papers per a tots; accelerar els tràmits per a l’empadronament; més cites prèvies per gestionar documents; sanitat pública per a tots (ha augmentat un 15% la mortalitat dels sense papers des de la llei d'”exclusió sanitària” del PP el 2012); o el tancament immediat dels Centres d’Internament per a Estrangers (CIE).

“El racisme ens tanca”, es llegeix a la porta de l’ocupació. Dins de l’immoble, un majestuós espai de propietat municipal, tot està ja equipat: llits per passar la nit, un rebost i un bast espai polivalent on es realitzen les assemblees. Les mateixes han decidit que aquest dimecres hi haurà una concentració davant l’antiga escola, a la plaça Gardunya, per apropar-se al barri.

Entitats en lluita pels drets dels migrants a la ciutat com Tanquem a els CIE, Tras la Manta, SOS Racisme o Papeles para Todos han abraçat les proclames del col·lectiu, a més de sindicats com la CGT i la UGT. Des que es va produir la tancada, s’expliquen en uns 30 els col·lectius que han donat suport a l’ocupació, però fan falta més. En les últimes hores també han rebut el vistiplau del consistori.

Beneplàcit d’Ada Colau

“Les seves reivindicacions són totalment compartides”. Així s’expressava un portaveu de l’Ajuntament de Barcelona després d’una reunió de prop de tres hores amb els tancats i en la qual també es comptava a la Síndica de Greuges de Barcelona, ​​Maria Assumpció Vilà. Es tracta de la primera trobada entre el consistori i els migrants des del seu tancament. Ambdues parts declaren a aquest mitjà que la presa de contacte ha estat fructífera i de moment el Govern d’Ada Colau no posarà fi a l’ocupació.

“Hem explicat alguns dels avenços en les actuacions de l’Ajuntament per garantir l’empadronament i afavorir la regularització. I ens hem posat a la seva disposició per facilitar que aquesta mobilització social dels migrants i refugiats interpel·li al conjunt de la ciutadania i s’obrin espais de debat i sensibilització el més amplis possibles”, destacaven fonts municipals després de la trobada.

Primera trobada amb l’Ajuntament de Barcelona | Sònia Calvó

“Nosaltres ajudarem a millorar les coses que són competència de l’Ajuntament de Barcelona. Tot i així volem un posicionament polític davant la resta de peticions sobre les que ells no poden intervenir directament”, acompanyava Juan Àvila, un dels portaveus dels migrants.

Els tancats saben que no tot depèn del consistori liderat per Ada Colau, del qual coneixen el límit competencial. Per això també han començat a moure fils per depurar responsabilitats amb qui correspongui: Govern autonòmic, ara intervingut per l’article 155, o Govern central. Una de les seves màximes, comú denominador de la protesta, és la derogació de la llei d’estrangeria, de manera que ja preparen una carta a la delegació del Govern a Barcelona per sol·licitar una reunió.

Tradició de tancaments migrants

La idea sobre un nou tancament es va produir aquest mateix gener, quan desenes de migrants es van trobar en assemblea a l’Església del Pi. Recordaven els tancaments de 2001, i repassaven la seva situació des de llavors. “La nostra situació? No ha canviat, o ha anat a pitjor”, recorda Ibrahi Omoho, que des que va arribar a Espanya del Marroc no ha trobat feina estable i ha hagut de dedicar-se a la construcció. Molts dels seus companys no han tingut tanta sort.

Com Omoho, davant d’una situació que consideren “enquistada”, molts han optat pel tancament, com ja passés el 2001, 2005, 2013 i 2016. Ocupacions, totes, que lluitaven pels drets socials i les millores en les condicions de vida de els migrants, però que van tenir particularitats.

La primera d’elles, que va tenir lloc just després de l’aprovació de la llei d’Estrangeria, demanava papers per a tothom. Fins 350 migrants es van tancar a la plaça del Pi el 2001. L’acció va durar 47 dies –15 dies de vaga de fam– i mesos després els que van participar en ella van obtenir papers, gràcies a un acord amb la Delegació del Govern que es va fer extensible als immigrants de tot l’Estat que haguessin arribat a Espanya abans del 23 de gener de 2001. Va ser la més concorreguda.

Ibrahi Omoho és el president de Cornellà Sense Fronteres | Sònia Calvó

El 2005 es va fixar una lluita oberta i permanent que va culminar en diversos tancaments, de caràcter itinerant. Els migrants van passar per la universitat Pompeu Fabra, després van entrar a la parròquia del Carme, i de nou a l’església del Pi (més de 200 persones). Més tard seguirien –durant dos mesos– la tancada a Can Vies. D’allí se n’anirien a Sant Boi, un altre mes més, fins que finalment va morir la protesta.

El 2013, el mateix nombre de migrants es va tancar al Poblenou per demanar sostre i condicions de vida dignes. Ja l’any 2016 la protesta va mostrar solidaritat amb els refugiats, tema a la picota en aquells moments, i va demanar la millora de condicions dels migrants que ja eren al territori.

Segons destacava a la fi d’aquell mateix any, en vigílies de la tancada al Raval, el portaveu del Sindicat Popular de Venedors Ambulants, Aziz Faye, els migrants estan ara “més organitzats però igual de discriminats”. Ibrahi Omoho es fa seva la proclama de Faye. Omoho no espera un moviment tan gran com el de 2001, però sí donar guerra: estan parlant amb migrants de Madrid per estendre els tancaments.

Entrada de la tancada / SÒNIA CALVÓ

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*