Teoria de l’empat infinit

Artur Mas va trencar una de les regles d'or del catalanisme i un principi d'estratègia política sobre el qual Maquiavel va advertir: venç qui tria el moment adequat. Mas va triar malament el moment, i es va precipitar per raons que res tenien a veure amb la independència. Va perdre

Andreu Claret
 
 
 

L’últim campionat del món d’escacs amenaçava amb taules infinites. Després de jugar 12 partides, Carlsen i Caruana estaven sis a sis, i si haguessin jugat cent, el més probable és que haguessin empatat a cinquanta. Cap dels dos tenia força per vèncer a l’altre. Una cosa així passa des de fa dècades entre Espanya i Catalunya. I entre catalans. Empat infinit.

John Forbes Nash va ser premi d’economia per la seva teoria de l’empat infinit. O sigui que poca broma amb el concepte. Va estudiar aquelles situacions en les quals una empresa no s’atreveix a trencar l’equilibri que té amb els seus competidors per por de perdre quota de mercat. Peix al cove, en comptes de pretendre tot el pastís. Pujol.

Quan li vaig preguntar, una vegada, per què era tan reticent amb la reforma de l’Estatut, em va dir, solemne: “Claret, no oblidi que ells són més que nosaltres”. Era la seva peculiar interpretació de l’empat infinit. Quan es va trencar aquesta regla d’or del catalanisme? La mateixa que va observar Companys al 36/37, quan hi havia qui somiava amb aprofitar la guerra per declarar la independència (amb algun suport espuri).

La va trencar Artur Mas. Trencant un altre principi d’estratègia política sobre el qual Maquiavel va advertir: venç qui tria el moment adequat. Mas va triar malament el moment, i es va precipitar per raons que res tenien a veure amb la independència. Va perdre. Els escacs ha previst com provocar el desempat. Es juguen partides ràpides, sense temps per pensar. Un playoff, en què Matt Damon, és a dir Carlsen, va derrotar a Caruana.

Alguns, a Catalunya, somien amb una fórmula exprés per resoldre l’empat amb Espanya. Tenim pressa va repetir ahir Jordi Sánchez des de la presó. Però en política, les presses les carrega el diable. Potser no és el moment de desfer l’empat, sinó de conviure amb ell. Queden moltes partides per jugar i hi ha molt a perdre. Paciència. Kaspàrov es va retirar dels escacs perquè no la tenia.

Andreu Claret
Sobre Andreu Claret

Periodista i escriptor Contacte: Twitter | Més articles

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*