Teoria conspiranoica del 17-A; així es fabrica el relat que una part de l’independentisme ha comprat

L’aniversari dels atemptats de Barcelona i Cambrils ha donat peu a la construcció d’una teoria de la conspiració segons la qual darrere hi podria haver l’Estat, que hauria instigat la massacre a fi de dinamitar el procés sobiranista. Aquesta hipòtesi, però, només l’ha comprada un sector de l’independentisme, l’aparentment més proper al puigdemontisme.

Víctor Saura
 
 
 
Flors i missatges per recordar les víctimes | Foto: iStock

Flors i missatges per recordar les víctimes | Foto: iStock

En els atemptats de l’11-M de Madrid, va fer falta una sentència de l’Audiència Nacional per posar fi a més de tres anys de portades i editorials, pràcticament diaris, que intentaven de totes totes relacionar la matança gihadista d’Atocha amb el terrorisme d’ETA, i per extensió, afirmaven, amb membres dels aparells de l’Estat propers al PSOE que haurien encobert l’acció amb l’objectiu de donar la victòria electoral de 2004 a Rodríguez Zapatero. Aquesta teoria, fabricada des de les redaccions d’El Mundo de Pedro J. Ramírez i la COPE de Jiménez Losantos, encara sosté que la policia i la justícia han certificat quins van ser els autors materials de l’atemptat (els moritos de Lavapiés, que en deia el radiofonista), però que mai no han tingut cap interès a esbrinar quins van ser-ne els autors intel·lectuals. I per tant encara avui un sector de la societat espanyola considera que la veritat sobre l’11-M resta amagada.

En els atemptats del 17-A a Barcelona hi ha hagut un intent d’elaborar una teoria conspiratòria similar, en aquest cas vinculant-los al procés i a la imminència de l’1 d’octubre. En síntesi, segons aquesta línia editorial, hi ha una connexió clara entre el 17-A i l’1-O. Quina? La major part de mitjans d’informació només plantegen interrogants, amb els quals deixen volar la imaginació dels seus lectors/oïdors. A partir d’aquí les xarxes van plenes de gent anònima que proclama que l’operació es va orquestrar des de les clavegueres de l’Estat amb la intenció que els catalans oblidessin la causa independentista, alguns creuen que pel fet de tenir un motiu de preocupació superior (l’amenaça gihadista) i d’altres en agraïment a la seva protecció postatemptats (previsió que hauria fracassat amb el protagonisme inesperat dels Mossos d’Esquadra). El recorregut i arrelament d’aquesta teoria de la conspiració de moment sembla molt menor a la que va tenir en el seu moment la de l’11-M, però amb tot i així hi ha un sector de la societat catalana disposada a creure-la.

Aquestes són les proves en què es fonamenta.

‘Prova’ 1: l’imam i el CNI

El principal element que sustenta la teoria sorgeix, de fet, d’una informació que publica la premsa espanyola un parell de mesos després de l’atemptat: l’imam de Ripoll mort en l’explosió d’Alcanar, Abdebaki Es-Satty, a qui la policia considera el cervell de la cèl·lula gihadista, hauria tingut relacions amb el CNI. Però en què hauria consistit aquesta relació? Això no queda clar ni tan sols en els articles inicials d’OK Diario (que parla de confident) i El País (que el qualifica de “contacte”), si bé la major part de mitjans catalans s’agafen a la primera versió i a partir d’aquí qualifiquen sistemàticament Es Satty de confident del CNI i alguns articulistes ho adoben afirmant fins i tot que estava “a sou del CNI”. L’autor de la notícia inicial d’OK Diario és Manuel Cerdán, que era el cap d’investigació d’El Mundo quan es produeix l’atemptat de l’11-M a Madrid.

El CNI admet el contacte immediatament després que apareguin aquestes informacions, però nega que fos cap confident i afegeix que establir contactes amb un presidiari quan hi ha sospites de gihadisme és una “pràctica habitual”.

Segurament El Nacional és el digital català que més ha posat la banya en la construcció de la presumpta trama, publicant més informacions sobre aquesta vinculació però sense afegir cap nou element. Una mostra: a la notícia d’El Nacional de novembre de 2017, basada en una nota d’Efe (en la qual estranyament se cita Europa Press), es titula que “el CNI admet que l’imam de Ripoll era el seu confident”. En canvi, al cos de la informació el CNI l’únic que admet és que hi va haver un contacte mentre Es-Satty era a la presó, i uns paràgrafs més abaix es llegeix: “Fonts policials asseguren que va ser aquí on el CNI el va captar de confident”. Per tant, el CNI no admet res, però queda millor posar-ho així al titular. Una altra mostra: amb motiu dels sis mesos dels atemptats, el subdirector del digital, David González, publica un article amb un títol certament cridaner (“17-A, sis mesos: l’ombra de l’imam de Ripoll i el CNI és allargada”), però en el qual no aporta cap element informatiu realment nou. “Era encara confident del CNI quan es van produir els atemptats? És la gran pregunta, la terrible qüestió que plana sobre els atemptats del 17-A”, escriu González.

El passat juliol, el CNI torna a precisar que Es Satty no havia superat els tests psicològics que determinaven si se’l podia considerar una font d’informació fiable, i fa unes setmanes, el 8 d’agost, el fiscal de l’Audiència Nacional torna a negar que de la informació del sumari es pugui deduir que l’imam fos cap confident del CNI. D’aquestes notícies d’agència, El Nacional se’n va fer ressò (també altres digitals independentistes com El Món), o si més no figuren al seu arxiu, però en informacions posteriors en aquest digital s’ha seguit titllant Es-Satty de confident del CNI sense matissos.

Una altra mostra de tractament informatiu cridaner però buit de novetats es troba en la forma com TV3 dóna la notícia del juliol segons la qual el CNI no va considerar Es-Satty una font fiable. Aquest fet està recollit en el reportatge informatiu, però la resta de la crònica sembla indicar que hi ha una intrahistòria oculta, començant pel titular (“Més detalls sobre la relació d’Es-Satty, el CNI i les connexions internacionals”), i seguint per insinuacions com que Es-Satty confraternitzava amb el subdirector de la presó de Castelló, “que és qui gestiona les relacions amb els serveis d’intel·ligència”, que havia fet viatges “per exemple a Líbia, on hauria rebut indicacions” i que “es creu” que obeïa ordres “d’un autor intel·lectual establert al centre d’Europa”. Tot això acompanyat de la silueta facial d’un senyor X.

‘Prova’ 2: la negativa a investigar

El segon element probatori pels amants de la teoria conspiranoica del 17-A es fonamenta en el fet que a començaments de març el Congrés dels Diputats rebutgés crear una comissió d’investigació sobre aquesta vinculació entre l’imam de Ripoll i el CNI. La proposta la van presentar el PDeCat i ERC i la van rebutjar els partits majoritaris, que la van qualificar d’oportunista. Aquesta negativa, doncs, constituiria la prova del nou de què es vol ocultar alguna cosa. No expliquen, però, que un altre dels motius del rebuig és que faltaven pocs dies per la compareixença del director del CNI, Félix Sanz Roldán, a la comissió de despeses reservades, on se l’havia convocat precisament per parlar de l’assumpte, i que quan aquesta va tenir lloc, a porta tancada, el diputat del PDeCat Jordi Xuclà en va sortir declarant que la informació aportada pel director havia estat “molt interessant” i “substancial”. El republicà Joan Tardà també hi havia de ser però per motius personals no va poder anar-hi.

Aquesta frase del politòleg Ramon Cotarelo, que pràcticament cada dia es pronuncia a favor de la causa independentista, exemplifica fins a quin punt d’una no investigació es pot crear la sospita que el 17-A està vinculat a la “guerra bruta de l’Estat contra Catalunya”. Així arrenca el seu post del passat 5 d’agost.

El PSOE ha impedido con sus votos una comisión parlamentaria de investigación sobre la barbarie del 17 de agosto del año pasado en las Ramblas. Así no será posible investigar la implicación del CNI y del Estado español con el imán de Ripoll, supuesto cerebro de los terroristas. Es decir, no se permite despejar la duda de si dicho atentado no habría sido obra del mismo Estado español en su guerra sucia contra Catalunya. Y, como no se permite salir de dudas, se sale por lo más probable y cualquiera puede pensar que ese atentado fue obra de los servicios secretos españoles para sembrar el caos.

El mes d’abril, i davant la negativa del Congrés dels Diputats, sí que es va constituir una comissió d’investigació sobre el 17-A al Parlament de Catalunya, que presideix l’alcalde de Ripoll, Jordi Munell (JxCat). De moment, aquesta comissió poc ha avançat, en part a causa de la llarga aturada estival de la cambra catalana.

‘Prova’ 3: la profecia de Margallo

Un cop coneguts els dos principals elements probatoris, la resta tenen una dimensió menor, però són imprescindibles per complementar l’amanida. El toc més original de l’embolica que fa fort són unes declaracions del diputat del PP i exministre d’Exteriors José Manuel García-Margallo, el qual unes setmanes abans de l’atemptat havia deixat anar aquesta enigmàtica frase: “A partir de la segona quinzena d’agost començaran a passar coses a Catalunya”. La segona quinzena començava el 16. Els atemptats van ser el 17. Patapam.

Els articles i comentaris en xarxes socials on aquests dies s’ha recordat la frase de García-Margallo habitualment no han necessitat aclarir que l’exministre en realitat va errar el seu vaticini, ja que en aquella roda de premsa del PP pronunciada a Alacant el 10 de juliol de 2017 el que va venir a dir és que el referèndum de l’1-O no es faria perquè 1) Puigdemont i els seus socis de govern acabarien barallats (el conseller Jordi Baiget acabava de ser cessat i en pocs dies dimitirien Neus Munté, Meritxell Ruiz i Jordi Jané); 2) un sector important de l’empresariat català li giraria l’esquena, amb la qual cosa es farien enrere; i 3) el Tribunal Constitucional intervindria anul·lant qualsevol “acte d’insubmissió”. No deia res, doncs, que en aquell moment no pensés molta gent.

‘Prova’ 4: l’advertiment del Mossad

Un altre ingredient, que algú cita encara, apareix quan un suposat periodista que ningú coneix ni sap d’on surt (Benjamin Paret) publica el mes de desembre en un mitjà internacional de creació participativa (Medium) que el Mossad anava darrere d’Es-Satty i que havia alertat el CNI que tenia intenció d’atemptar. I que veient la inoperància (deliberada, se suposa) dels serveis d’intel·ligència espanyols el Mossad va optar per reforçar la seguretat dels interessos jueus a Catalunya. La presumpta desídia del CNI, doncs, no estaria basada en la seva incompetència, sinó un pla deliberat de donar llibertat de moviments a la cèl·lula gihadista.

A Medium l’únic article que hi ha publicat el tal Benjamin Paret és aquest. I al compte de twitter que l’acompanya ni tan sols surt una foto seva al seu perfil i només hi consten sis tuits, fets també al desembre i tots ells referits a l’article. Però amb tot i així, diaris de prestigi com El Punt Avui es fan ressò de la pel·lícula de Benjamin Paret.

‘Proves’ 5 i 6: més sobre l’Imam i la policia

En realitat, de tot el dit fins ara no hi ha res que no s’hagués publicat fa mesos. Possiblement el principal ingredient aportat per la investigació periodística realitzada arran de l’aniversari de l’atac ha sortit d’un llarguíssim reportatge publicat a Vilaweb pel seu director, Vicent Partal, que titula Cent hores perseguint Younes. Malgrat l’extensió del text, en el que es repassa sobretot l’actuació dels Mossos entre l’atropellament de les Rambles fins el tiroteig de Subirats que acaba amb la vida de Younes Abouyaaqoub (l’autor material de l’atropellament a les Rambles), pràcticament tot el contingut era ja conegut. Hi ha, però, una dada nova: s’hi afirma que poc abans dels atemptats una parella de la policia espanyola va fer una visita a l’oratori de Ripoll del qual Es-Satty havia estat imam. Aquesta visita ja s’havia fet en dues ocasions en anys anteriors, segons haurien explicat als Mossos membres de la junta de l’oratori quan, durant aquelles cent hores, ja es començava a relacionar Es-Satty amb la massacre.

Doncs això, hi va haver unes visites de policies requerint informació sobre l’organigrama de l’oratori. Punt. Tal vegada es tractava de feina policial rutinària, però l’autor de l’article prefereix insinuar tot el contrari, tornant a la descripció d’Es-Satty com a confident del CNI (relació que ja havia estat negada diversos cops), i assumint per tant que la policia havia passat per Ripoll perquè, per algun motiu que no se sap però els lectors tenen tot el dret a imaginar, buscava al confident del CNI desaparegut. Partal escriu el següent:

Un mes abans dels atemptats [els policies] sabien, per força, que havien perdut la pista d’un confident, una persona amb vincles gihadistes demostrats, que havia estat a la presó i que havia estat identificat com a col·laborador en diverses operacions anteriors. En aquell moment, encara no era clar si algunes de les restes humanes que anaven apareixent a la casa d’Alcanar pertanyien a es-Satty. Però aviat es va saber que sí. I aleshores, les preguntes i els rumors sobre quines coses sabia el govern espanyol i quines no van ser imparables. Tanmateix, no han donat mai cap explicació indiscutible.

A banda d’aquesta revelació, en dates recents també hi ha hagut una certa confusió al voltant de la informació que tenien o no tenien els Mossos d’Esquadra sobre els antecedents penals de l’imam immediatament després dels atacs de Barcelona i Cambrils. El 8 d’agost l’Ara revela, citant el sumari judicial del cas, que en el moment dels atemptats els Mossos no van trobar cap informació d’Es-Satty (malgrat haver estat en presó durant quatre anys) als arxius policials. “Com pot ser que no constés res? Algú va esborrar-ho? I si és així, ¿amb quina finalitat o en funció de quins acords?”, es preguntava el diari a l’editorial del dia. Immediatament molts digitals es fan ressò de la nova troballa… però el dia 10 el mateix cos policial s’afanya a dir que allò havia estat “un error”, és a dir, que sí que van conèixer els antecedents de l’imam des del primer moment. No era informació reservada ni ningú va esborrar res, doncs, però la sospita allà ha quedat.

El desigual paper dels mitjans i els polítics independentistes

Amb tot el que s’ha dit, podria semblar que la teoria de la conspiració ha arrelat amb força a la societat catalana, o si més no entre aquella que és partidària de la causa independentista, i per tant més procliu a considerar plausible que el 17-A fos en realitat una operació d’Estat destinada a torpedinar el referèndum previst per l’octubre. La realitat, però, és que, si bé la major part dels mitjans de comunicació propers al processisme en un moment o altre han publicat notícies que abonaven la teoria, la majoria n’han fet un seguiment desganat, o en tot cas que no es pot ni comparar amb la quantitat de tinta que va emprar El Mundo entre els anys 2004 a 2007 per intentar demostrar la connexió de l’11-M amb ETA i les clavegueres de l’Estat.

De fet, alguns digitals independentistes com Nació Digital han ignorat completament la teoria de la conspiració i han publicat notícies com que “Els investigadors creuen que els terroristes del 17-A van actuar sense cap ajuda de l’exterior”. En general, ha ocupat molt més temps la polèmica al voltant de l’acte d’homenatge a les víctimes i la presència del rei d’Espanya que la teoria conspiranoica, la qual també ha estat poc present en els apartats d’opinió, o en les tertúlies radiofòniques. I dels molts tuit-stars que té el processisme només uns pocs l’han abonada amb alguna piulada puntual sobre la qüestió (foto).

L’excepció potser seria El Nacional, on s’arriba a titular una entrevista a un portaveu dels Mossos amb la pregunta que li fan i no amb la seva resposta (“Han pagat els Mossos la bona gestió dels atemptats? El portaveu respon”) possiblement perquè la resposta (“és difícilment demostrable”, contesta el portaveu) és molt menys seductora que la pregunta. Una altra excepció seria el digital Directe! (ara rebatejat La República) on el seu editor, l’exdiputat republicà Joan Puig, ha publicat una sèrie d’articles absolutament alineats amb la línia conspiranoica, però que no aporten cap informació rellevant més enllà dels records de Puig com a membre de la comissió d’investigació de l’11-M al Congrés.

Alguns polítics independentistes (no tots) també han posat el seu gra de sorra a la sospita, si bé tampoc fa l’efecte que amb massa convicció, sinó simplement perquè tocava. El seu rol ha consistit a demanar més transparència, que és una petició on hi ha implícita una acusació d’opacitat. El 15 d’agost els líders empresonats signaven un article conjunt a La Vanguardia el missatge principal del qual era expressar la seva solidaritat amb les víctimes, si bé al final de tot hi afegien la petició de transparència, davant l’“evidència” que entre Es-Satty i el CNI hi havia una “estreta relació”.

Els Mossos van fer una gran feina però volem denunciar la manca de col·laboració de l’estat i d’alguns dels seus organismes. No podem tancar els ulls davant la informació que ens arriba del sumari del 17 d’Agost i que evidencia l’estreta relació entre l’imam de Ripoll, el líder ideològic de l’atemptat, i el CNI. El respecte a les víctimes, el respecte a la ciutadania i a la transparència obliga l’estat espanyol a respondre a aquests interrogants i explicar la veritat.

També l’exconseller d’Interior Joaquim Forn va publicar un article, “en exclusiva” a El Nacional, per recordar aquells dies. En aquest article rememorava amb detall tot el que havia anat succeint i bàsicament reivindicava i agraïa el paper dels Mossos (molt atacats pel sector ultra de la premsa espanyola, que acusa de negligent el cos per no haver atès els suposats avisos d’atac terroristes provinents d’agències d’intel·ligència internacionals) i dels serveis d’emergència, però en un punt de l’article Forn recorda haver pensat i comentat que el Govern espanyol pairia malament el poc protagonisme que estava tenint en la investigació i que això “tindrà les seves conseqüències”.

Quines conseqüències? No les diu. El que diu Forn tot seguit és que “no em vaig equivocar”. I no afegeix res més. ¿Potser suggereix que el seu processament i el del major Trapero no tenen res a veure amb l’1-O sinó amb la ràbia que va fer a l’Estat que no el necessitessin per trobar els autors dels atemptats (amb la qual cosa es desmuntava l’operació de fidelitzar els catalans per la via de la por)? Per si hi havia dubtes del significat d’aquest “tindrà conseqüències” l’expresident Puigdemont l’explicava en una piulada: “Un article que s’ha de llegir. Forn, des de Lledoners, relaciona el processament de l’1-O amb la gestió dels atemptats”.

3 Comments en Teoria conspiranoica del 17-A; així es fabrica el relat que una part de l’independentisme ha comprat

  1. emma bayona martínez // 23/08/2018 en 11:09 // Respon

    Gràcies

  2. Si es parla de mitjans independentistes -donant per fet que el seu enfocament és tendenciós-, també n’hi deu haver d’unionistes, oi?
    Potser això ajudaria a entendre el punt de vista d’aquest reportatge.

  3. Andrei Claret // 24/08/2018 en 16:19 // Respon

    Excel·lent treball periodístic.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*