Susanna Marietti: “S’està jutjant el que podria haver passat però no ha passat, i el dret penal no és això”

Susanna Marietti, coordinadora nacional de l'associació italiana Antigone, és una de les 15 especialistes en dret penal que ha assistit fins ara com a observadors internacionals al judici del Procés

Ter García
 
 
 
Susanna Marietti, frente a la sede del Tribunal Supremo, donde asistió, como observadora internacional al juicio al Procés. ÁLVARO MINGUITO

Susanna Marietti, frente a la sede del Tribunal Supremo, donde asistió, como observadora internacional al juicio al Procés. ÁLVARO MINGUITO

Susanna Marietti és una de les 15 especialistes en dret penal que han acudit com a observadors internacionals al judici al Procés que des del 12 de febrer se celebra a la Secció Segona del Tribunal Suprem. És coordinadora nacional de l’associació italiana Antigone, que va portar davant el Tribunal Europeu de Drets Humans 2.000 denúncies per tracte degradant a les presons italianes, fet pel qual aquest país va ser condemnat el 2013. Marietti va ser observadora internacional durant la tercera setmana del judici. Per a això, cada matí va fer cua des de les 6h per aconseguir una de les 50 places per a públic general, ja que el Tribunal Suprem es va negar a reservar places per als observadors internacionals. 

Com et sembla que s’està desenvolupant el judici?

El judici, pel que fa a la seva forma, sembla correcte. El president del tribunal deixa parlar totes les parts, formular les preguntes… sembla formalment correcte. És una mica estrany que la presència d’un observador internacional, en un cas que té una matriu política tan evident, no pugui estar més garantida. La raó que donen és que Espanya és una democràcia, i és precisament això és el que hauria de verificar els observadors internacionals. Però no crec que el problema sigui la forma del procés, que em sembla correcta. És el contingut: no hi ha res de fets, hi ha discussions sobre paraules, sobre el que podria haver passat i no ha passat, i el dret penal no és això, el dret penal jutja fets. Al cor d’Europa un no s’espera que passi això. Hem de veure com acaba el procés, però crec que el dret penal ha de ser utilitzat de forma diferent, ha de ser usat pel que fa als valors i béns que estan realment protegits per la Constitució, i no per les opinions. La presó ha de ser usada mínimament, per al que realment sigui necessari, no per persones a les que no s’entén que ordenin presó preventiva.

Precisament, les garanties processals davant del sistema penal és una de les teves àrees d’especialització. Què opina sobre que aquests dotze acusats portin a la presó preventiva des de fa any i mig?

Jo no crec que es pugui justificar en base a evitar que es repeteixi el delicte, ja que és impossible que puguin organitzar un altre referèndum o consulta. No sé si la justificació pot ser que podrien escapar del país, però hi hauria altres mitjans per evitar-ho i em sembla que no són persones que es vulguin sostreure al procés. Jo crec que no té cap sentit i és una venjança. La presó preventiva, en aquest cas, és una venjança. Anticipa una condemna que no sé si arribarà. La presó preventiva l’estan utilitzant per mostrar públicament que hi ha mà dura. 

Quina creus que serà la resolució del Tribunal Suprem?

No sé com acabarà aquest procés, però em sembla estrany que puguin ser absolts perquè, com justifiquen públicament tot això ja s’ha fet des del Govern espanyol? Podrien ser absolts si es demostrés que no hi va haver violència, tumults, que no es va usar diners públics … però significaria admetre que el Govern espanyol va dur a Catalunya 6.000 agents de la Guàrdia Civil i Policia Nacional per a res, i això sí que és moltíssima despesa. El que sí podria passar és que se’ls condemnés a una pena no tan elevada, i no es podria impugnar la sentència, però es podria acudir al Tribunal Constitucional i, després, al Tribunal d’Estrasburg. 

Té aquest cas com a destinació el Tribunal Europeu de Drets Humans?

Em sembla que seria una bona idea, ja que considera sobre protecció dels drets fonamentals que són garantits per a la salvaguarda dels drets humans. És un lloc just on anar, i tota Europa està pendent d’això. Aquest tema s’hauria d’haver solucionat políticament, i tota Europa ho pensa. 

Forma part d’Antigone, que porta 20 anys treballant a Itàlia per a la defensa dels drets de les persones preses i la salvaguarda de les garanties processals.

Realment vam néixer fa 30 anys, però fa 20 que ens van donar autoritzacions especials per part del Ministeri de Justícia italià per visitar totes les presons italianes per a adults i menors que són 200. Fa 20 vam visitar totes les presons amb els mateixos poders que la llei italiana dóna als membres del Parlament i del Govern italià. Som prop de 80 persones a Antigone, perquè Itàlia és molt llarga, i cada any publiquem un informe sobre les presons italianes i a partir d’aquest informe surten moltes denúncies que portem a la Cort de Justícia amb els nostres advocats, cas a cas. 

Com ha evolucionat la situació de les presons a Itàlia en aquests anys?

Vam tenir una condemna a Itàlia per part del Tribunal Europeu de Drets Humans en 2013 que va ser famosa, coneguda com ‘sentència Torreggiani’. Itàlia va ser condemnada per violació de l’article 3, sobre prohibició de la tortura, el tractament humà i degradant, per la superpoblació de la presó. Va ser una sentència pilot. La Cort va rebre 4.000 recursos pel mateix, dels quals Antigone en va presentar 2.000. Però no es va pronunciar ni dictar sentència per aquests 4.000 que van presentar denúncia perquè econòmicament hagués estat molt [la sentència contemplava indemnitzacions d’entre 10.600 i 23.500 per a cada afectat], sinó només pels primers casos que van arribar a Estrasburg i donava indicacions polítiques obligatòries de complir. Donava un any perquè Itàlia resolgués el problema de la superpoblació de les presons i per introduir més garanties dels drets dels detinguts. I alguna cosa s’ha fet, perquè hi va haver 15.000 presos menys. 

¿Aquesta baixada en la població carcerària s’ha degut a canvis en el Codi Penal?

No, mai hi ha connexió. L’única connexió és amb el que el Govern li diu a la policia que faci: que arrestin més, que arrestin menys. Però també es va ampliar la possibilitat d’accés a alternatives a la presó i es va limitar l’ús de la presó preventiva. Totes aquestes mesures van aconseguir baixar la població carcerària, però ara la situació està empitjorant de nou. 

¿L’ascens de Matteo Salvini s’ha traduït ja en un enduriment del sistema penal i en l’empitjorament de les condicions en què viuen els presos?

I no solament això: Salvini està canviant la cara d’Itàlia. Els italians ara poden públicament ser racistes, poden escriure-ho en Facebook i reivindicar-lo. És terrible el que està passant a Itàlia.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*