SOS Racisme afirma que més de la meitat de situacions de racisme identificades no han estat denunciades per desconfiança en el sistema jurídic

Un 57% de les situacions de racisme identificades pel Servei d'Atenció i Denúncia per a Víctimes de Racisme (SAiD) no han estat denunciades. Això es deu, principament, al "desinterès" de la víctima "provocat per la por o per desconfiança en el sistema jurídic, policial i governamental", asseguren des de SOS Racisme. Per cinquè any consecutiu, la tipologia més habitual és la d'abusos i agressions per part de cossos de seguretat pública, amb 26 casos (29%)

Sònia Calvó
 
 
 
Alba Cuevas, Nadia Ebrahim i Alícia Rodríguez al Col·legi de Periodistes / SÒNIA CALVÓ

Alba Cuevas, Nadia Ebrahim i Alícia Rodríguez al Col·legi de Periodistes / SÒNIA CALVÓ

“Hem estat vivint situació de racisme continuat durant 4 anys. És insostenible”. Qui parla és Nadia Ebrahim Olivella, víctima d’una situació de racisme continuat. Ella ha sigut una de les 485 persones ateses per SOS Racisme l’any passat. Ebrahim, filla d’una catalana i un egipci, es va casar amb un senegalès i han tingut dos fills, un d’ells adoptat de Mali. “Som una família biracial, multireligiosa i multicultural, i això no ens ha suposat mai un problema per a nosaltres” explica Ebrahim. Sí que ho ha estat pel seu tiet i veí, que durant quatre anys, explica Ebrahim, els ha fet viure “un infern” pels seus comentaris i actituds racistes.  “Ens ha escopit a la cara, ens ha cremat el jardí, li ha dit al meu fill que és un mico i que la seva mare també ho és”, relata Ebrahim, visiblement emocionada. “Fins i tot ens va arribar a posar un porc –perquè el marit és musulmà– amb una rosa a la porta el dia de Sant Jordi”.

Després de quatre anys de “calvari”, Ebrahim i la seva família van decidir interposar una denúncia. Quan va anar a fer la primera declaració, la secretaria judicial li va dir a ella que “no valia la pena denunciar” perquè “no aniria enlloc” i perquè era “el mateix insultar a un negre que a una persona grassa o amb ulleres”. Per sort, diu Ebrahim, no li va fer cas. Després de 15 denúncies han aconseguit una ordre d’allunyament, tot i que el seu tiet l’ha incomplert en diverses ocasions. Per això, finalment, han decidit canviar de casa i de poble. “La justícia és lenta i això a ell el fa més fort”, reconeix Ebrahim.

Per SOS Racisme, el cas d’Ebrahim i la seva família exemplifica el llarg recorregut que implica la via penal, una situació habitual entre la gent que interposa denuncies per discriminacions per motius racials. “Veiem moltes situacions de frustració i indefensió per la falta d’actuació i compromís per part de les institucions” denuncia Alba Cuevas, directora de SOS Racisme Catalunya. Aquesta entitat ha atès a 485 persones al llarg de 2017, 213 de les quals eren casos nous, un 76% més que el 2016, quan en va rebre 121. L’any passat, 122 persones van decidir no interposar cap denúncia, sobretot per la por o la desconfiança en el sistema a l’hora d’afrontar-se al procés de denúncia, mentre que 91  que ho van fer.

El 2017, un 57% de les situacions de racisme identificades pel Servei d’Atenció i Denúncia per a Víctimes de Racisme (SAiD) no han estat denunciades. Això es deu, principament, al “desinterès” de la víctima “provocat per la por o per desconfiança en el sistema jurídic, policial i governamental”, explica Cuevas. “Les administracions no desenvolupen ni el marc normatiu per condemnar les accions racistes ni el sistema de protecció que necessiten les persones que pateixen discriminacions racistes”, afirmen des de SOS Racisme.

Les agressions i abusos per part de cossos de seguretat encapçala la llista

Per cinquè any consecutiu, la tipologia més habitual és la d’abusos i agressions per part de cossos de seguretat pública, amb 26 casos (29%). El segueixen les agressions i discriminacions entre particulars (23%), en serveis privats (17%), discurs d’odi (10%), accés a drets socials (8%), discriminació laboral (8%), agressions i abusos de seguretat privada (4%) i, finalment, les agressions d’extrema dreta (1%).

Un dels punts que més preocupen a SOS Racisme són els “papers invertits”, quan la víctima es converteix en acusada, i on l’entitat no exerceix d’acusació sinó de defensa. Aquesta situació es dóna sobretot dins dels abusos i agressions per part de Cossos de Seguretat Pública i en situacions relacionades amb la venda ambulant. “Són situacions on l’administració no només no protegeix a les víctimes, sinó que les exposa”, qüestiona Cueva. “No podem acusar els perpetradors que vulneren els drets de la víctima, sinó que defensem la víctima de les acusacions dels perpetradors”.

La presentació de l’informe s’ha fet coincidint amb el Dia Internacional per l’Erradicació de la Discriminació Racial. Aquest any, a més, també coincideix amb el 25è aniversari del Servei d’Atenció i Denúncia per a Víctimes de Racisme (SAiD), un servei gratuït en què han atès més de 9.000 persones, com per exemple en K.U., un jove de Bangla Desh al qui van aplicar una detenció per perfil ètnic i que va ser agredit per la policia. Va guanyar el judici però va rebre sis anys de violència institucional.

Davant d’aquestes situacions, des de SOS Racisme conclouen que “el racisme no s’erradica perquè el poder no vol”, ja que el racisme “perpetua un sistema de desigualtat que resulta indispensable per mantenir l’statu quo“.

Nadia Ebrahim explica “l’infern” que va viure durant 4 anys abans d’interposar les denúncies / SÒNIA CALVÓ

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*