Sis mesos per a gestionar els papers tot i tenir-ho tot en regla: el drama de les cites prèvies d’Estrangeria a Barcelona

Migrants denuncien el col·lapse dels torns per a gestionar documents a Barcelona: fins a l'octubre per aconseguir una cita. La situació els aboca a un mercat informal de torns en locutoris i a cars advocats. Maira va haver de recórrer a tots dos serveis, tot i tenir una oferta de feina, garantia per als papers.

Yeray S. Iborra
 
 
 
Un locutori del Raval amb un cartell sobre renovació del DNI | Sònia Calvó

Un locutori del Raval amb un cartell sobre renovació del DNI | Sònia Calvó

Maira activa la seva rutina de cada dimecres. El dia que, se suposa, donen cites (des de fa poc es poden demanar cada dia, però dimecres segueix sent el dia que se’n donen més). El mòbil a una mà, l’ordinador a l’altre. Però res. Ni en l’aplicació, ni a la pàgina web. Mateix resultat: “No hi ha cita disponible en aquesta oficina”. Aquest va ser el mantra d’aquesta jove colombiana durant gairebé sis mesos. Tot i tenir-ho tot per regularitzar la seva situació: una cobejada oferta de treball i els seus documents llestos.

La situació de Maira no és aïllada. La Tancada migrant de l’antiga escola Massana denuncia el col·lapse a l’Oficina d’Estrangeria de Barcelona. Perdre ofertes de feina, deportacions, multes o passar una nit al calabós estan entre les travesses quan un no pot accedir a una cita. La situació no és nova. De fet, les fonts consultades asseguren que és pitjor que fa dos anys.

Com Maira, els afectats per la manca de cites es veuen abocats a un sobrecost a l’hora de gestionar els seus documents: mercat informal de torns als locutoris o, encara més car, un professional del dret que acceleri l’obtenció de cites.

Maira porta més de deu anys a Barcelona. Ara en té 25. Va arribar el 2008 per reagrupació familiar, en ple esclat de la crisi, i la seva mare va haver de posar-se a treballar en el sector de l’hostaleria: contractes curts, quan no en negre. No cotitzava suficient i per això no va poder renovar els seus papers, pel que va entrar en irregularitat sobrevinguda. Fins fa dos mesos.

Tot i la situació administrativa irregular, Maira va estudiar ESO i batxillerat, i va començar un grau superior que va haver de deixar per a treballar. Un parell d’anys enrere va reunir el valor i els diners i es va apuntar a administració i finances (va trobar una escola on podia estudiar amb passaport). “Jo mateixa vaig arribar a pensar: mai tindré papers. Sempre lluitant a l’ombra en aquesta ciutat “, es deia.

En acabar el grau, per fi un dels requisits –gens baix– per a regularitzar la seva situació: una oferta de feina, d’un any i a 40 hores setmanals. La cooperativa de Sants (Barcelona) la Ciutat Invisible, una llibreria arrelada al barri, li va proposar entrar a formar part de la seva estructura al setembre de 2017. Sabia que el procés no seria fàcil. Però tampoc aquest infern. Van reunir tota la documentació necessària, però passaven els dies per entrar a l’aplicació o a la pàgina web i no hi havia manera. “Ho sentim, no hi ha cita disponible en aquesta oficina”. Maira s’impacientava.

Buscant alternatives, un amic li va recomanar anar a un locutori. Un mes després de l’oferta, va entrar a un d’ells, al carrer Joaquim Costa del Raval. Després de demanar-li les dades del passaport, li van assegurar que tindria una cita en dues setmanes o en un mes. No mentien. Però es van equivocar i li van aconseguir un torn per a posar les empremtes, no per a lliurar documentació. “No em servia, els vaig dir que ho sentia”.

Maira va pagar 20 euros pel tràmit. Altres fonts eleven el preu fins als 100, depenent de la urgència. Cap locutori consultat avala que es realitzi compravenda, només –admet un empleat d’un local del Raval– “gestió”. Ni tan sols els professionals del dret consultats per Catalunya Plural saben com els locutoris accedeixen a cites abans que ells, que mitjançant el Col·legi d’Advocats poden aconseguir torn a dos mesos vista. Finalment, Maira va contractar un advocat, que, per ser un contacte familiar, li va sortir per 100 euros més. Podrien haver estat fins a 300. Era finals de novembre.

“És intolerable que hagin de recórrer a un professional per a gestionar una cita”, destaca Luciano Banchio, advocat i membre de la comissió jurídica de l’Espai de l’Immigrant de Barcelona.

Un altra comissió, la d’Estrangeria de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB) i també el Defensor del Poble porten més de dos anys emetent queixes per la manca de recursos a l’Oficina d’Estrangeria Barcelona per atendre els migrants.

“La situació des de fa un parell d’anys ha empitjorat. La setmana passada estaven donant cita per a l’octubre. I l’horari en què la donen [dimecres a primera hora] no està publicat, només el sabem els advocats; és normal que la gent es trobi el ‘no està disponible'”, diu Banchio. “El funcionament de l’oficina ha de ser per a un estranger i no té perquè estar acompanyat d’un advocat o un gestor, és com la declaració de la renda, està feta perquè el ciutadà pugui fer-la sol”.

Segons informa Banchio, la degana del col·legi va enviar un escrit dies enrere a la Delegació de Govern a Barcelona. Per la seva banda, la delegada de la comissió d’estrangeria de l’ICAB es va reunir amb la Delegació de Govern i –diu Banchio– la “única” resposta va ser que la Direcció General de la Funció Pública traslladaria la queixa al centre directiu en matèria d’Aplicació Informàtica. “Ja fa anys que es diu que falten funcionaris”, assegura Banchio.

Malgrat la reiterada petició, la subdelegació de Govern de Catalunya –administració de la qual penja la Delegació de Govern a Barcelona i, per tant, l’Oficina d’Estrangeria de Barcelona– no ha respost a aquest mitjà les preguntes sobre la situació de les cites prèvies a la capital catalana.

Maira va aconseguir la seva cita a principis d’aquest 2018. En una setmana tenia la resolució i, al cap de dues, ja estava treballant a la Ciutat Invisible. “Ja tenia l’oferta, el més difícil. Jo sabia que la Ciutat estava conscienciada, però no sabia que duraria tant, podia perdre-la. Si no hagués estat la Ciutat… ¿Com et contractarà un empresari sabent que no et podràs incorporar fins a sis mesos després?”.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*