Sis ‘fake news’ que han escalfat l’agost i potser t’has perdut (o cregut)

Al turista no li van seccionar la femoral; el Constitucional no va avalar les lleis del 6 i 7 de setembre; Pisarello i la seva família no han anat de vacances a càrrec dels contribuents; al Poble Sec no hi va haver tiroteig ni ferits; l’apagada del peveter del Fossar no va ser intencionada; i la dona agredida a la Ciutadella pel tema dels llaços no és la de les fotos.

Víctor Saura
 
 
 
iStock

iStock

No existeix una definició unívoca del que és una fake news, concepte que va posar de moda Donald Trump durant la campanya que el va dur a la Casa Blanca l’any 2016, però que no deixa de referir-se al groguisme de tota la vida i que amb l’eclosió de les xarxes socials (i en especial de Twitter) ha agafat una nova dimensió. La Viquipèdia defineix les fake news com “un tipus de periodisme groc o propaganda que consisteix de forma deliberada a ocultar informació o falsedats difoses a través de mitjans de comunicació tradicionals d’impressió i difusió o mitjans socials en línia”. D’aquesta definició tan àmplia se’n podrien trobar exemples pràcticament cada dia, si bé és missió impossible  contrastar tota la voràgine mediàtica que ens impacta per múltiples canals. Hem fet un recull de sis hits periodístics de l’estiu on els fets s’han revestit de fakes.

2 d’agost. El turista a qui els manters no van seccionar la femoral

L’agost es va estrenar amb un episodi a la plaça Catalunya, filmat parcialment per una vianant, en el que es veu un grup de manters perseguint i agredint un turista. Imatges impactants, que no mostren l’origen de la batussa, però que donen peu a titulars de l’estil: “Brutal agresión de manteros a un turista en Barcelona” (La Vanguardia) o “Herido de gravedad un turista tras ser agredido por unos manteros” (El Mundo). Aquests són només dos exemples, però tots els titulars (en digital i paper) van en la mateixa línia. En les primeres versions afirmen a més que durant la baralla els manters han seccionat la femoral del turista, però hores més tard comencen a informar que l’home ja ha estat donat d’alta després d’haver estat atès per algunes contusions al cap.

No hi ha cap femoral seccionada, per tant, però tampoc notícies que rectifiquin. Al contrari, l’error no fa que cap diari rebaixi el to, i per tant els titulars segueixen donant a entendre que la pallissa ha estat descomunal, i alimenten així el mite de la ciutat insegura gràcies a un govern municipal amic de la gent de mal viure. La versió dels manters sobre l’episodi (segons la qual hi havia dues persones borratxes agredint un venedor senegalès que no havia volgut rebaixar el preu, que la resta havien sortit en la seva defensa i que el turista es va ficar pel mig) triga dos dies a aparèixer, i amb un tractament molt menys rellevant que el de les primeres notícies, i fins i tot menor que la notícia, apareguda una setmana més tard, sobre la detenció del presumpte agressor del turista.

7-8 d’agost. El fals aval del TC a les lleis de transitorietat

El 8 d’agost les xarxes bullen. O més encertat seria dir que incrementen uns graus el nivell d’ebullició, ja que mai deixen de bullir. En aquest cas és a causa d’una sentència del Constitucional que avala una reforma del Parlament per tramitar lleis per la via exprés, el que se’n diu procediment de lectura única. Corre com l’escuma una notícia publicada per eldiario.es que es titula: “El Constitucional avala la reforma del reglamento del Parlament que impulsaron JxSí y la CUP”. És una notícia del novembre, però d’això no s’adona pràcticament ningú. I per generació espontània o per generació induïda (que cadascú pensi el que vulgui) es genera una mena d’elipsis interpretativa: el titular sembla que estigui dient el que no diu, i el que no diu és que el Constitucional avali les lleis de referèndum i transitorietat jurídica dels dies 6 i 7 de setembre de 2017, que és com molta gent l’entén. No hi ha fake mediàtic, sinó que és la mateixa dinàmica de la xarxa qui crea el fake. Hi ajuden, i molt, tuits com aquests de la cupaire Mireia Boya i el republicà Gabriel Rufián.

La notícia diu que és constitucional que el Parlament de Catalunya aprovi lleis pel procediment de lectura única, que és el que es volia fer amb aquestes lleis però que en realitat no es va poder fer el 6 i 7 de setembre precisament perquè aquesta reforma del reglament estava suspesa pel TC a l’espera de sentència. Però les xarxes abominen dels matisos i tecnicismes, sovint massa complexos. I l’ebullició porta a un munt de gent a piular i repiular que la sentència del Constitucional dóna la raó al que es va fer en aquelles sessions parlamentàries d’ara fa un any. Uns pocs, entre els quals el periodista d’El País Oriol Güell, intenten fer entendre que hi ha una confusió i que la notícia no diu el que s’està dient. Però per molt que s’esgargamellin el soroll ja és massa fort.

Què ha passat? Els tuits de Boya i Rufián, del dia 8, en realitat no són el pacient zero de la confusió. El primer tuit, del dia 7, és de l’advocat Gonzalo Boye (responsable de la defensa dels exconsellers Comín i Serret) i hores després en fa un altre l’economista Germà Bel (exdiputat de Junts pel Sí). Tots dos esmenten únicament el titular de la notícia d’eldiario.es, sense més interpretacions, però obtenen milers de tuits i retuits (i algun comentari molt ofensiu, com el de la “bombolleta barallina” del còmic Toni Albà, referit a Miquel Iceta, que incrementarà encara més el soroll). Aquesta coincidència porta Crónica Global a deduir que era un acte coordinat i premeditat, segons explica en una notícia del dia 11 titulada: “Así manipula el independentismo en las redes los hechos del 6 y 7 de septiembre”

Però realment és així? Per quin motiu Boye i Bel difonen una notícia sobre una sentència que saben que és del novembre? Ho entenem, finalment, gràcies a un dels molts comentaris que pengen del primer tuit de Bel (i que després ell elogiarà en un posterior tuit). De fet, sense dir-ho, l’advocat i el catedràtic d’Economia de la UB estaven responent a un altre catedràtic d’Economia de la UB, Anton Costas, que el dia 6 havia publicat a El Periódico un article titulat “Dictadura de la minoria independentista radical”, que estava tenint força ressò, i en el qual, efectivament, es referia a les lleis del 6 i 7 com un “autèntic cop parlamentari revolucionari”. Aquest és el desencadenant del primer tuit; el que pretenien demostrar Boye i Bel recuperant aquell titular d’eldiario, i si era el mateix que sí diuen Boya i Rufián, ja són figues d’un altre paner.

13 d’agost. Les vacances de Pisarello falsament pagades per l’Ajuntament

El primer tinent d’alcalde de Barcelona, Gerardo Pisarello, ha passat tot l’agost per Argentina (el seu país d’origen) i l’Uruguai, on ha alternat vacances familiars amb actes oficials. No és un fet habitual, però altres polítics com Jordi Pujol ja havien fet viatges institucionals acompanyats de la família per conciliar feina i família. En tot cas, atenent al que ha publicat determinada premsa, molta gent està a hores d’ara convençuda que l’Ajuntament li ha pagat les vacances a Pisarello i la seva família.

El foc l’obre el dia 13 OK Diario amb aquest titular: “El nº 2 de Colau se monta un viaje oficial de un mes a su país con 19 días sin actos públicos”. No sembla que tingui gaire ressò. Tampoc no és un viatge que s’hagi fet d’amagat: el mateix Pisarello ha publicat un tuit amb els seus fills a la porta de la casa on la dictadura militar argentina va matar el seu pare. Uns dies més tard, el dia 22, OK Diario torna a la càrrega: “La asesora de Pisarello en su “viaje oficial” de un mes a Uruguay y Argentina es su pareja sentimental”. Les informacions no estan contrastades, i des de l’oficina de premsa de Pisarello informen al diari dels diversos errors que tenen els textos, pel que fa a l’agenda d’actes oficials, i pel que fa a la distribució de les despeses del viatge (grosso modo: l’Ajuntament paga el vol d’anada, la Universitat de Rosario el de tornada, i ell tot el que és de la seva família i algun vol intern), i subratllen que el regidor en realitat està dedicant part dels seus dies de vacances a temes institucionals.

Però sembla que intentant donar explicacions es genera l’efecte contrari. El digital en qüestió fa com si sentís ploure. Mentre que a partir d’aquell moment un allau de mitjans, inclosos els de paper, comencen a publicar notícies sobre el viatge de Pisarello. Incorporant alguns d’ells la versió municipal, però amb uns titulars que indueixen a pensar que el regidor i la seva família han gaudit de vacances pagades: Colau paga a su ‘número dos’ un viaje a Argentina con su mujer que combina vacaciones y trabajo (El Mundo); Colau paga a su ‘número dos’ el vuelo y gastos de un “viaje oficial” de un mes a su país con 14 días libres (El País). Altres ja sense matisos i amb insults, com Periodista Digital, que titula “Las vacaciones con todos los gastos pagados (por usted) del caradura de Pisarello en Argentina y Uruguay”. En el cas de l’ABC té la gràcia que la notícia s’il·lustra amb unes imatges de platja… que no és precisament on van durant els mesos d’agost i juliol els habitants de l’hemisferi sud, ja que allà és hivern. Amb tot aquest soroll mediàtic (això és només una mostra) tots els intents d’explicar-se són inútils.

Dia 21. El tiroteig que no va existir

El 21 d’agost, al vespre, l’Ara publica en la seva edició digital que s’ha produït un tiroteig en un carrer del barri del Poble Sec de Barcelona, i que de resultes d’això hi ha tres persones ferides, que la policia creu que són dominicans. La notícia es publica gairebé al mateix temps que els Mossos estan desplaçant-se al lloc dels fets per comprovar què ha passat. I el que troben és que no ha passat res: ni rastre de trets ni menys encara de persones ferides. Però diversos diaris digitals ja han repicat la notícia de l’Ara, si bé no tots citant la font original. Un parell d’hores més tard, el mateix diari canvia el contingut de la informació per dir que tot ha resultat ser una falsa alarma, que una font que el diari sempre havia considerat fiable en aquest cas no ho ha estat, i diversos diaris digitals fan el mateix.

Però la notícia ja corre per les xarxes, en un terreny molt adobat al llarg d’un estiu en el qual s’han magnificat els episodis de violència o inseguretat ciutadana a Barcelona. El desmentiment és tan ràpid que no dóna temps als tòtems mediàtics a escampar encara més la brama. Però no tots els diaris rectifiquen, com OK Diario, que encara manté a la seva web la història del tiroteig que no va tenir mai lloc.

Dia 22. La falsa apagada intencionada del peveter del Fossar

Potser més que d’una notícia fake s’hauria de qualificar de flamarada. Però deu n’hi do l’incendi causat. El 22 d’agost El Món informa que s’ha apagat el peveter del Fossar de les Moreres, que recorda els caiguts en la defensa de Barcelona davant l’exèrcit borbònic, i diu que els responsables de l’associació Memorial 1714 han advertit l’Ajuntament, però que aquest els ha contestat que facin una instància per escrit. A la primera versió de la notícia d’El Món no es diu que l’Ajuntament afirma que l’apagada és per motius tècnics que s’estan estudiant, i que es tornarà a encendre com més aviat millor. De fet, tampoc es diu que el tresorer del Memorial 1714, Joan Llacuna, que és qui ha donat l’alerta, ha tingut una curiosa forma d’intentar contactar amb l’Ajuntament: ha trucat al 010. No ha estat cap interlocutor oficial qui li ha dit que faci una instància, sinó un/a telefonista, però això no se sabrà fins que el foc ja estigui fora de control.

A partir d’aquí dirigents municipals de PDeCat i ERC comencen a denunciar l’apagada, fa l’efecte que hagi estat deliberada, és més, fa l’efecte que hagi estat ordenada personalment per Ada Colau. Pero quin motiu tindria per fer-ho? Això no cal ni dir-ho, ja que se li presuposa falta de sentiment patriòtic. En especial es viralitza un tuit de Quim Monzó, que no se sap si vol ser crític o humorístic, però que en tot cas no diu que el peveter s’ha apagat, sinó que l’Ajuntament “l’ha apagat”.

Els responsables municipals contrataquen com poden per explicar la seva versió, i l’endemà ja es pot informar que la causa de l’apagada ha estat la pluja, com explica Nació Digital en aquest article. L’alcaldessa intentarà també respondre usant el sentit de l’humor, cosa que no apreciarà gaire la legió de haters que la segueixen, i que seguiran convençuts que si el dia 24 la flama ja ha tornat al peveter ha estat per la pressió popular, perquè si fos per ella mai més seguiria encès.

25 d’agost. Les falses imatges d’una dona agredida per treure llaços

El 25 d’agost, pels volts del Parc de la Ciutadella, un home li clava un cop de puny a una dona després d’una discussió. El tema eren els llaços grocs. A partir d’aquí durant els següents dies ens trobarem amb dues versions ben diferenciades: els qui diuen que l’home discuteix amb la dona i li diu que foti el camp al seu país (és d’origen rus) perquè els seus fills llençaven els llaços grocs al terra, i per tant embrutaven el carrer, i els qui diuen que ho va fer perquè arrencaven els llaços grocs per la simbologia que tenen. Sembla un matís ridícul, però en el marc de la guerra dels llaços, molta gent el troba cabdal. L’agressió ningú la qüestiona, però pels sectors propers a Ciutadans i PP és la prova del nou de la fractura social que hi ha a Catalunya, mentre que pels propers al món sobiranista evidencia la voluntat dels altres de dividir la societat amb informacions falses.

Es genera un terrabastall que dura dies (encara segueix a l’escriure això), amb versions contraposades sobre els motius ideològics o no de l’agressió; polítics i ciutadans prenen partit per una de les dues versions, i veuen amb airada indignació que altres pretenguin sostenir la versió oposada. Per tant, tot és encara incert. Però el que és objectivament fals són les dues imatges que es fan córrer sobre la senyora objecte de l’agressió. La periodista de Cadena Ibérica Yolanda Couceiro penja una foto molt estrident però falsa (algú descobreix que és d’una dona a qui van fer una  septoplastia fa uns anys) en un tuit on destaca un “TORRA CULPABLE” escrit en majúscules. L’endemà Couceiro esborrarà el tuit, admetrà la falsedat de la foto i demanarà perdó, si bé a continuació contratacarà reproduint tuits en els quals el sector independentista se suposa que també ha manipulat imatges.

Un altre mitjà, Periodista Digital, usa aquell mateix dia una altra foto per il·lustrar l’agressió. Però també aquesta foto resulta ser falsa, ja que correspon a un succés que va tenir lloc a Cleveland (Ohio) l’any 2012. La notícia es titula “Cataluña: Un facineroso independentista rompe la nariz a una mujer por quitar lazos amarillos”, i tant el peu de foto com el tuit del director del diari, Alfonso Rojo, donen a entendre que la dona de la imatge és l’agredida. En aquest cas no hi ha hagut rectificació i la informació continua penjada tal qual.

2 Comments en Sis ‘fake news’ que han escalfat l’agost i potser t’has perdut (o cregut)

  1. emma bayona martínez // 30/08/2018 en 15:06 // Respon

    Moltes gràcies! Seguiré atenta als teus articles…ja que a mi no em fan cas, ara puc compartir l’article i qui vulgui que ho llegeixi

  2. Noemí Santiveri // 30/08/2018 en 21:39 // Respon

    És un bon recull d’exemples de mal periodisme. Et felicito Víctor!

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*