Síria, l’Afganistan i el Iemen pateixen els conflictes més letals del món

L'informe 'Alerta 2019!', elaborat per l'Escola de Cultura de Pau, registra 34 conflictes armats arreu del món el 2018. La majoria d'ells es troben a l'Àfrica.

Victòria Oliveres
 
 
 
Mapamundi dels conflictes armats

Mapamundi dels conflictes armats

Síria, l’Afganistan i el Iemen comparteixen els primers llocs d’un trist podi global: són els països on més persones van morir a conseqüència de conflictes armats durant l’any passat. Durant tot el 2018 es van registrar 34 conflictes armats arreu del món, un més que l’any anterior. Només un d’ells, a Etiòpia, va deixar de ser considerat conflicte després de la signatura d’un històric acord de pau.

Els conflictes de més gravetat, a part dels esmentats al principi, van succeir a Líbia, Mali, la regió del Llac Txad, Somàlia, Sudan del Sud i l’Iraq. L’any passat, però, va viure’s un canvi de tendència respecte al 2017. Un 30% dels conflictes armats mundials van experimentar una escalada de la violència, però en canvi, en un 38% dels casos la conflictivitat es va reduir.

Algunes de les pitjors conseqüències dels conflictes armats van seguir sent la violència sexual i els desplaçaments forçats. Els balanços deien que, fins a finals de 2017, 68,5 milions de persones s’havien vist obligades a abandonar casa seva com a resultat de situacions de conflicte, persecució, violència o violacions dels drets humans, quasi 3 milions més que l’any anterior.

Així ho recull ‘Alerta 2019!’, un informe elaborat per l’Escola de Cultura de Pau que analitza l’estat del món pel que fa als conflictes, els drets humans i la construcció de pau. Aquest estudi considera conflicte armat tot enfrontament amb armes entre grups que persegueixen objectius contraris en relació amb el sistema polític, econòmic, social o ideològic, o el control de recursos o territori.

La violència d’aquests conflictes provoca centenars de víctimes mortals durant l’any, a més d’un greu impacte al territori i a la seguretat humana. Per exemple, població ferida o desplaçada, violència sexual i de gènere, inseguretat alimentària, impacte en la salut mental i en el teixit social o disrupció dels serveis bàsics.

A Síria (Orient Mitjà) el conflicte armat va començar el 2004 i, encara que hi ha dificultats d’accés a zones de combat i obstacles per a contrastar i verificar la informació, s’estima que l’ayn passat hi van morir 20.000 persones, 6.500 de les quals serien civils i més de 1.400 nens i adolescents. Aquest conflicte també és un dels que provoca que més gent hagi d’abandonar les seves llars. Només el 2018, més d’un milió de persones van ser desplaçats forçosament per la guerra de Síria.

Iemen, també a l’Orient Mitjà, ha estat afectat per múltiples conflictes i desafiaments interns des de 2004. En l’últim any, el conflicte armat s’ha intensificat i, a més d’haver causat aproximadament 28.000 els morts només en 2018, ha provocat que aquest país visqui la pitjor crisi humanitària a escala mundial, amb més de 24 milions de persones en necessitat d’assistència.

A l’Afganistan (Àsia Meridional), les xifres de víctimes mortals d’un conflicte que va recomençar el 2001 podrien superar els 43.000 morts l’any passat. Això el situa com un dels conflictes armats de major gravetat de l’any, tot i que també es van produir importants avanços en l’exploració d’un procés de pau,

Àfrica, el continent amb més conflictes armats

Gairebé la meitat dels conflictes armats de 2018 es van concentrar a l’Àfrica. Van ser fins a 16 en aquest continent, mentre 9 van succeir a Àsia, 6 a Orient Mitjà, 2 a Europa i 1 Amèrica. A més, els conflictes de Líbia, Mali, la regió del Llac Txad (conflicte amb Boko Haram), Somàlia i Sudan del Sud es van considerar d’alta intensitat, perquè van provocar més de 1.000 víctimes mortals anuals a més de tenir afectacions significatives sobre el territori i la població. Però la situació no va ser la mateixa en tots els conflictes africans. Quatre d’ells van empitjorar el 2018 respecte a l’any anterior, mentre que en cinc es va produir una reducció de les hostilitats.

Els conflictes armats africans es van caracteritzar pel seu alt nivell d’internacionalització, és a dir, per la implicació d’actors externs i pel seu efecte sobre països veïns. Les seves causes són múltiples, però destaquen els conflictes per l’aspiració a un canvi de govern o de sistema, present en la majoria dels conflictes. A la meitat dels conflictes també hi havia demandes identitàries i d’autogovern o de control de recursos.

Mirant al futur: cinc oportunitats de pau i cinc escenaris d’alerta

‘Alerta 2019!’ també identifica cinc conflictes que es podrien resoldre en un futur pròxim. El primer és el de la Banya d’Àfrica, després de l’històric acord de pau entre Eritrea i Etiòpia. També al sud de Filipines, on es podria arribar a una situació de pau si s’implementa l’acord entre el Govern i el MILF, un grup musulmà d’alliberament nacional. A Europa, destaquen els avenços en el procés de diàleg sobre Transnístria, actualment part de Moldàvia.

A escala global, l’Escola de Cultura de Pau destaca les xarxes de dones mediadores -desenvolupades en el marc de la implementació de l’agenda de gènere, pau i seguretat- com a agents pacificadors, d’una banda; i les possibilitats de reconeixement i inclusió de la població jove com a agent de pau després de l’aprovació de la resolució 2250 del Consell de Seguretat de Nacions Unides.

Però l’informe també destaca cinc escenaris d’alerta de cara al futur. Alguns dels que poden ser més perillosos estan a l’Àfrica. Són la possible escalada de violència a la regió de Sahel Occidental i els efectes de la crisi política i econòmica al Sudan. D’altra banda, hi ha perill que incrementi la violència a la regió indonèsia de Papua Occidental, 50 anys després del fallit referèndum d’autodeterminació, i riscos derivats de l’absència de diàleg en el marc del conflicte entre Turquia i el PKK. En l’àmbit global, l’informe destaca com la fam present en molts conflictes pot augmentar-ne la tensió.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*