El Sindicat de Llogaters denuncia que deu fons voltors i empreses inversores acumulen més de 3.000 pisos a Barcelona

El col·lectiu en defensa dels lloguers justos ha presentat les dades durant l'exposició de la seva nova campanya "Ens quedem"

Sònia Calvó
 
 
 
Roda de premsa del col·lectiu pel dret al lloguer digne | SÒNIA CALVÓ

Roda de premsa del col·lectiu pel dret al lloguer digne | SÒNIA CALVÓ

El Sindicat de Llogaters ha denunciat aquest dimarts que 10 fons voltors i empreses inversores acumulen a les seves mans més de 3.000 pisos a Barcelona. Algunes de les societats immobiliàries disposen de més de 300 habitatges i locals a la ciutat, com Elix (351), Vauras Investment (348) o MK Premium (325). La Societat Anònima de Propietat Immobiliària és qui en té més, segons les xifres del Sindicat, 24 finques senceres amb 548 pisos. El col·lectiu en defensa dels lloguers justos ha presentat les dades durant l’exposició de la seva nova campanya “Ens quedem”.

Amb la recopilació d’aquesta informació sobre fons voltors i empreses inversores, el Sindicat de Llogaters pretén denunciar l’acumulació de propietat a la ciutat, fet que afavoreix l’encariment del lloguer. “Hi ha un gran buit de dades i transparència sobre l’estructura de la propietat a la ciutat de Barcelona”, ha sostingut a Catalunya Plural, en una entrevista recent, una de les portaveus del col·lectiu, Irene Sabaté. Un dels fons d’inversió que han detectat des del Sindicat i que s’assenyalen en aquest top10 és Norvet, conegut per fer obres integrals de reforma en un bloc del barri del Poble-sec de Barcelona, ​​amb dos veïns vivint i sense els permisos pertinents, a tal de fer pisos de luxe.

Mapa de propiedad de fondo buitres | Sindicato de Inquilinos

Marta Ill, portaveu del Sindicat de Llogaters ha destacat durant la presentació que amb els mapes volen “destapar quins són els blocs de propietat vertical” amb l’objectiu d'”avisar als veïns que poden ser expulsats” i que així puguin “organitzar-se col·lectivament”. De fet, des de la creació del Sindicat estan fent el seguiment de més d’un centenar de casos arreu de la ciutat i l’Àrea Metropolitana.

Una de les persones que s’ha acostat al Sindicat és l’Aurora, veïna del carrer Sant Baltasar de Sants. Ella, el seu marit i la seva filla de dos anys viuen en un pis de 53 metres quadrats pel que paguen 550 euros. Ara la propietat els vol pujar el lloguer fins a 750 euros i, diuen, que com que s’hi han negat perquè no ho poden “assumir”, la propietat els fa mobbing. Aquesta família no és l’única que ha experimentat una pujada del preu enguany. 150 famílies s’han vist afectades per un increment d’entre el 40 i el 100% del lloguer a Sant Joan Despí, a l’avinguda de Barcelona.

Durant la roda de premsa també han volgut “desmentir d’arrel el mite del petit propietari”. Ho afirmen basant-se en les dades que han plasmat al mapa i també perquè la gran majoria de casos que segueixen des d’aquesta entitat son propietat de grans tenidors o fons d’inversió. Per això volen posar el focus en aquesta llista de 10 grans tenidor que “especulen amb el lloguer”.

Negociar, organitzar-se col·lectivament i resistir

Aquest grup d’activistes i veïns en defensa del dret a l’habitatge aposta perquè, davant d’una finalització de contracte, els llogaters no marxin, negociïn amb la propietat i segueixin pagant el lloguer, consignant la mensualitat al jutjat. “Volem organitzar-nos col·lectivament i si els propietaris no volen seure a negociar, engegarem una campanya de desprestigi i resistència”, ha explicat Ill. “Els fons d’inversió i els grans propietaris han de ser responsables amb la societat”, han etzibat.

La pujada “inassumible” de la renda o la no renovació de contractes, acompanyada a vegades d’assetjament immobiliari o mobbing, és el que defineixen des del Sindicat com a desnonament invisible. Davant d’aquesta situació el Sindicat ha iniciat la campanya #EnsQuedem per tal de “defensar la legitimitat de la resistència col·lectiva i la permanència a l’habitatge a canvi d’un lloguer just”.

Per això tenen clar que el més important és prendre “consciència col·lectiva”. “Si vius en un bloc de propietat vertical –on tot el bloc pertany a un únic propietari– potser avui encara no et toca a tu la pujada del lloguer o l’expulsió, però també t’acabarà passant”, exemplifica Ill. Des del Sindicat es mostren confiats perquè, de mica en mica, “la gent està perdent la por a queixar-se davant d’una pujada injusta, reclamar i negociar”.

“L’ús social de l’habitatge ha de primar sobre el seu ús com a mercaderia” conclouen des del Sindicat. Opinen, també que si “la pujada dels salaris és zero, la pujada acceptable del lloguer també és zero”. Una de les preocupacions del Sindicat és que cada vegada es destini un percentatge més elevat dels salaris al lloguer, ja que això provoca “l’empobriment de la població, que destinarà menys diners a altres necessitats”. Segons una de les portaveus del Sindicat, Irene Sabaté, a Catalunya es destina el 47% del salari brut mensual per pagar les mensualitats, tot i que l’ONU ha establert que no pot superar el 30%.

Davant d’aquesta situació recomanen a tots els llogaters, a més dels 1.200 afiliats del Sindicat, que coneguin els seus drets perquè “quan demostren que els coneixen, els propietaris afluixen” i és “més fàcil” seure a negociar. Des del Sindicat organitzen assemblees, assessorament legal i “bustiades” informatives. “Volem tirar endavant litigis estratègics, però en última instància sempre serà el llogater qui decideixi fins on vol arribar”, explica Ill. El que tenen clar és que volen convertir-se en un agent negociador.

No obstant això, des del Sindicat asseguren que cal un canvi legislatiu de la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) per assegurar contractes estables i assequibles i una regulació del preu del lloguer. Per això mostren el seu suport a la Llei d’Habitatge de la PAH i la moció d’habitatge que es debatrà aquest divendres al Ple de l’Ajuntament de Barcelona.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*