“Si la patronal de la indústria del sexe és legal, és absurd que les treballadores no puguin organitzar-se”

Parlem amb Fina Rubio, presidenta de la Fundació Surt, sobre com garantir els drets de les treballadores sexuals en un moment en que la prostitució protagonitza un debat intens dins dels moviments feministes

Tomeu Ferrer | Sandra Vicente
 
 
Fina Rubio, presidenta de la Fundació Surt | Tomeu Ferrer

Fina Rubio, presidenta de la Fundació Surt | Tomeu Ferrer

La Fundació Surt compleix 25 anys de lluita per l’empoderament de les dones, de lluita per la igualtat en tots els àmbits: socials, laborals, econòmics i legals. Perquè si bé qualsevol persona té els mateixos drets, accedir-hi i garantir-los no és igual de fàcil per a tothom. Ni per a totes les dones.

D’entre tota la feina que han fet durant el quart de segle que porten a les esquenes, no es pot deixar de parlar de les intervencions educatives, formatives i assessories que han fet a dones i persones trans dedicades a la prostitució. “Sempre, des del punt de vista de garantir els seus drets”, apunta Fina Rubio, presidenta de la Fundació. I és que el debat intern dels feminismes sobre el treball sexual ha traspassat les portes de Surt, com no podia ser d’una altra manera.

Per què és tan complexa l’esquerda que es genera dins els feminismes quan es parla de prostitució?

Estem davant un debat històric dins el feminisme, que no està saldat i no serà fàcil fer-ho. També és un debat ple de matisos que toca l’ós del feminisme: la potestat del cos de les dones i el sexe són històricament temes centrals quan es parla de la lluita feminista i estan al centre de les violències i de l’opressió del sistema patriarcal.

Des de Surt també hem de dir que tenim aquest debat internament. Així que hem trobat un posicionament com a entitat, que ens ajuda a sortir de la confrontació brutal i extrema entre blancs i negres que suposa el debat del treball sexual. Ens situem, sempre, en la defensa dels drets de les dones.

Val a dir que ens apropem una mica més a la legalització que a l’abolició, però l’únic interès i objectiu clar que defensem és garantir el dret de totes les dones estiguin on estiguin: exerceixin o no, ho facin de manera voluntària, o no. Totes les treballadores sexuals són subjectes de dret. I que ho siguin significa que hem de respectar les seves opinions.

Dins els feminismes trobaràs totes les postures possibles. Nosaltres pensem que el millor és exercir la prostitució amb les màximes garanties i drets. No ens interessa criminalitzar-les, penalitzar-les ni estigmatitzar-les. Necessiten drets, no ser abusades.

Parlar de prostitució és parlar de trata?

Hem de separar ambdues coses de manera molt clara. Tot i que poden estar connectades i la indústria del sexe té unes fronteres molt difuses, la trata és una qüestió apart. Si hi ha subjugació, control, explotació o violència som taxatives. Això s’ha de tallar.

Hem de treure les dones de les màfies. També volem que les polítiques siguin més específiques: que el fet de tenir protecció policial depengui que s’hagi fet denúncia és injust. La protecció policial hi hauria de ser independentment d’haver denunciat, perquè fer-ho, de vegades, és molt difícil.

Què opina de la polèmica sobre els sindicats de treballadores sexuals però que, en canvi, hi hagi una patronal legalitzada?

Com he dit, la indústria del sexe es mou en els límits del sistema, entre la legalitat i la il·legalitat. Si aquests senyors estan organitzats, és absurd que les treballadores no puguin fer-ho. I ho justifiquem en el nom del feminisme? El millor per a elles, per a defensar els seus drets és estar organitzades, tingui la forma que tingui aquesta organització. Per no estar d’acord amb la prostitució les hem de deixar deixades de la mà de Déu?

Jo, personalment, estic absolutament a favor del sindicat de treballadores sexuals i de l’organització de les dones, sigui com sigui. Estem tocant temes que estan a la pell. El control del cos i la sexualitat són el centre del sistema patriarcal, com ja hem dit, però els drets de les dones estan per sobre de tot i s’han de poder organitzar sense cap tipus d’estigma

Aquesta entrevista és un avançament d’una conversa més llarga que es publicarà la setmana vinent, amb motiu del 25 aniversari de la Fundació Surt

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*